Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va tornar a Berlín després d’haver ocupat Grècia i Iugoslàvia. Aquesta seria l’última vegada que el dictador tornaria a la capital de forma triomfal. Tot hi les noves conquestes, la població estava menys entusiasmada que en les conquestes d’Occident.

Després d’instal·lar-se de nou, Eduard Wagner, el representant de l’Estat Major de l’Exèrcit, i Reinhard Heydrich, el cap de la Policia de Seguretat i del Servei de Seguretat, el SD, varen presentar-li el comunicat que havien aprovat el 26 de març en què es preveia que davant de la invasió que es faria a la Unió Soviètica es crearien unitats especials de la Policia de Seguretat (SD) que estarien dirigides per les SS, els Einsatzsgruppen, que entrarien en acció a les zones on actuessin l’Exèrcit per dur a terme missions especials vinculades a la política de seguretat. Aquestes missions consistien en executar a tothom que es considerés enemic, tant podien ser militars com població civil, que de fet és la que va patir les conseqüències d’aquell acord. Quan l’Exèrcit conquerís una ciutat en el front oriental, les unitats especials es quedarien en aquella ciutat i cometrien tota classe de crims contra la població i tindrien la missió d’exterminar els jueus. En aquell acord es va precisar de forma exacte com havia de ser la cooperació entre la Wehrmacht i els òrgans de les SS per tal de que no es molestessin entre ells i quedés clar el rol de cadascú. Hitler va aprovar l’acord i Wilhelm Keitel el va emetre en forma d’ordre aquell mateix dia als seus homes. Walther von Brauchitsch també va emetre l’ordre de la creació d’aquestes unitats i va especificar quines serien les seves activitats durant les operacions militars.

A continuació, Hitler es va reunir amb l’ambaixador espanyol, Eugenio Espinosa de los Monteros, per explicar-li que creia possible que la Gran Bretanya intentés ocupar Espanya o el Marroc espanyol i que substituís el govern de Francisco Franco per un govern d’esquerres. Hitler li va tornar a insistir en que els espanyols havien de conquerir Gibraltar, però llavors l’ambaixador li va dir que no creia que els britànics volguessin fer cap d’aquestes accions que havia mencionat.

Hitler també es va reunir aquell dia amb l’ambaixador Werner von der Schulenburg, que aquest el va intentar convèncer de les intencions pacífiques dels soviètics i que aquests rebien amb desconfiança els rumors d’un possible atac alemany. L’ambaixador li va dir que no creia que els soviètics volguessin atacar Alemanya i estava segur de que Iosif Stalin estaria disposat a fer-los encara més concessions. Hitler, però, li va contestar que el conflicte iugoslau l’havia posat en estat d’alerta i es va queixar de que els soviètics el 5 d’abril haguessin pactat amb els iugoslaus. Tot i això, li va reconèixer que no veia a la Unió Soviètica capaç d’atacar a Alemanya, però li va dir que volia ser prudent.

A Àustria:

A Viena, Joachim von Ribbentrop també es va reunir amb el comte Von der Schulenburg per parlar del trencament de les relacions amb els soviètics. 

A Iugoslàvia:

Després d’haver patit unes quantes baixes per culpa de les emboscades, Maximilian von Weichs, el comandant del 2º Exèrcit, va dir que l’augment dels atacs per sorpresa dificultaven el compliment de les mesures de represàlia. Per Von Weichs s’havia de conservar la calma i la seguretat per reduir les formacions de bandes.

A Grècia:

En una incursió alemanya a Kalamata, els alemanys varen capturar a l’oficial d’enllaç naval que s’encarregava d’evacuar a les tropes britàniques. Aquesta detenció va desorganitzar la comunicació amb els bucs situats davant la costa.

A Creta:

A l’illa va arribar-hi el general en cap del cos expedicionari neozelandès, Bernard Freyberg, que pensava que només hi estaria uns quants dies.

A Suïssa:

Albrecht Haushofer es va reunir a Ginebra amb Karl Burckhardt, que aquest volia ajudar a que tornés la pau però temia que el seu nom sortís a la llum pública com un dels que havia consirat contra Hitler i per aquest fet li va demanar que la trobada fos en estricte secret. En la conversa, Burckhardt li va confessar que unes setmanes enrere havia rebut a un home molt conegut a Londres i d’idees conservadores i que desitjava temptejar amb els alemanys negociacions. També li va dir que el seu nom, el de Haushofer, havia sortit a la conversa. Mostrant-se prudent, Haushofer li va demanar que el seu nom no es mencionés en aquestes converses, però li va dir que si el seu interlocutor li donava el seu nom ell podria informar-se discretament sobre ell i plantejar-se tornar a Ginebra per negociar-hi la pau. Burckhardt va estar d’acord amb la seva idea.

A Egipte: 

L’Afrikakorps va ocupar Salum.

A Iraq:

Els iraquians varen tancar la base aèria i els acantonaments britànics de Habbanija, deixant atrapats a 2.200 combatents i 9.000 civils.

A Estats Units:

Charles Lindbergh va presentar la seva dimissió de coronel de reservar de l’exèrcit de l’aire nord-americà després de que el president Franklin Delano Roosevelt l’acusés públicament el dia 25 de derrotista i de reconciliador. El secretari de Guerra va acceptar la seva dimissió.