Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler es trobava a Gotenhafen per veure el nou cuirassat alemany anomenat Bismarck, que estava a punt de sortir al mar. En companyia de l’almirall Günther Lutjens i del capità de l’embarcació Hans Lindemann, el líder alemany va passar revista sobre la coberta del cuirassat.

A Alemanya:

A Berlín, el ministre Hermann Göering va visitar amb l’arquitecte Albert Speer les maquetes que havia dissenyat Speer per Hitler de la nova Berlín, Germània, en un edifici de la Pariser Platz. Göering es va mirar totes les maquetes i estava entusiasmat pel treball de Speer i li va comentar que li havia explicat a Hitler que tenia clar que ell, Speer, era la segona persona més important del Reich i que era l’arquitecte més gran que havia vist mai.

---

El coronel Hans Krebs va tornar a Berlín després del seu viatge a Moscou. Krebs li va explicar més tard a Hitler que la Unió Soviètica faria els impossibles per evitar la guerra. Llavors va ser quan Hitler va creure que els soviètics estaven acabats, ja que pensava que no tenien suficient capacitat militar per lluitar contra Alemanya. Franz Halder, que es va reunir amb Krebs, va anotar en el seu Diari que el cos d’oficials soviètics estava causant molt mala impressió, molt pitjor que el 1933 (abans de les purgues), i va assegurar que necessitarien com a mínim 20 anys per tornar a tenir un nivell acceptable.

---

Tot i que tothom pensava que agafarien els soviètics desprevinguts, el dictador romanès Ion Antonescu va informar aquell dia a Berlín del desplaçament de tropes soviètiques cap a l’Oest, des de Sibèria, i de la concentració de forces el voltant de Kiev i d’Odessa. A més, va explicar que les fàbriques del voltant de Moscou havien rebut ordres de traslladar al seu equipament a l’interior del país.

---

En el Reichstag va ser un dia de sessions de Reichsleiter i de caps de regió administrativa.

A la Unió Soviètica:

En una trobada habitual, Iosif Stalin es va reunir amb els diplomàtics de l’acadèmia militar de Moscou i va deixar clar que no es podria evitar una guerra contra Alemanya i que esperava ansiós l’entrada dels alemanys. Stalin havia rebut aquell dia un informe des de Polònia que deia que soldats alemanys havien travessat Varsòvia dia i nit sense cessar des del 10 fins el 20 d’abril direcció est. A més, s’informava que passaven trens cap a Orient carregats d’artillera pesada, camions i parts d’aeroplans, que l’exèrcit alemany havia requisat tots els automòbils pertanyents a particulars i a firmes comercials, incloses les alemanyes, que les escoles estaven tancades i que a partir de l’abril eren utilitzades com hospitals militars, i que des del llarg del riu Bug els alemanys hi havien instal·lat material per passar els passos fluvials. A més a més, Richard Sorge havia enviat des de Tòquio un telegrama microfilmat en el que el ministre Joachim von Ribbentrop li feia saber a l’ambaixador Ott que Alemanya atacaria a la Unió Soviètica a mitjans de juny. Stalin li va confirmar a un dels membres del seu propi Servei Secret que esperava que la guerra amb Alemanya comencés després de la primavera.

A la Gran Bretanya:

Les ciutats de Liverpool i Glasglow varen ser bombardejades pels alemanys. L’església de St Lukes de Liverpool va patir greus danys i varen morir moltes persones en l’atac.

---

Els britànics varen desxifrar més missatges d’Enigma i varen confirmar que Creta seria el pròxim objectiu dels alemanys. Durant aquella jornada, igual que l’endemà, la Cambra dels Comuns va sotmetre a detallat escrutini en una sessió secreta la intervenció britànica a Creta.

A França:

Georges Begué, un francès que treballava per les Operacions Especials britàniques, es va llançar en paracaigudes a 30 quilòmetres al nord de la ciutat de Chateauroux, per establir una emissió de ràdio clandestina.

En el Mediterrani:

Bernard Freyberg, el comandant de les tropes britàniques i de la milícia grega a Creta, va informar al primer ministre Winston Churchill que creia possible rebutjar un atac aeri alemany si s’obtenia artilleria, mitjans de transport i caces. Però el Cap Major de la RAF, que havia patit moltes baixes a Grècia, es va oposar a que els seus avions fossin situats a Creta de forma permanent. Aquell dia, però, va arribar en caiac a Creta el comandant P. A. Cohen, un dels diversos centenars de soldats britànics que havien quedat atrapats a Grècia. Amb ell hi anaven 120 soldats australians.

A Espanya:

El govern espanyol va aprovar la circular de la Direcció General de Seguretat que es va remetre a tots els governadors civils en que es sol·licitava el cens dels jueus espanyols nacionals i estrangers que vivien a cada província, indicant la seva afiliació personal i política-social, els seus mitjans de vida, les seves activitats comercials, la seva situació actual, el seu “grau de perillositat” i la seva conceptuació policial. Aquest document va portar la firma del comte de Mayalde. Tota aquesta documentació va ser enviada a Berlín que, a partir de llavors, va incorporar als 6.000 jueus espanyols en el cens de les SS.

A Etiòpia: 

L’emperador Selassie Haile va tornar a Addis Abeba, la capital, passant per Kènia, després de que els britànics l’alliberessin el 4 d’abril i cinc anys després de que els italians ocupessin el país.