Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

El general Franz Halder va explicar a les tropes que es trobaven a l’Est els plans d‘Adolf Hitler en la prevista invasió a la Unió Soviètica. El general els va dir, i els va instal·lar la idea, de que seria una guerra ideològica i de que el seu enemic havia de ser massacrat i eliminat.

---

Hermann Göering es va agafar un permís durant uns quants dies per descansar. L’11 de maig va tenir que interrompre el permís.

---

Alfred Rosenberg va enviar una carta a Heinrich Himmler per intentar delimitar les competències de cadascun a l’Est.

A Polònia:

En els camps de treball forçats dels voltant de Varsòvia si van registrar només aquell dia 91 casos de morts. La majoria jueus.

A la Gran Bretanya:

Els britànics tenien en el seu poder els plans detallats de l’operació alemanya per envair l’illa de Creta. A les 23:40 la informació va arribar als comandants Archibald Wavell i Bernard Freyberg, els comandants al càrrec de la defensa de l’illa. Al mateix temps, igual que el dia anterior, la Cambra dels Comuns va debatre en una sessió secreta la intervenció britànica a Creta.

A la Unió Soviètica:

Iosif Stalin va ocupar el càrrec del ministre Viatxeslav Mólotov com a primer ministre soviètic o la Presidència del Consell de Comissari del Poble. Mólotov va retenir el seu càrrec de comissari del poble pels Afers Exteriors. L’ambaixador alemany a Moscou, Werner von Schulenburg, va informar a Berlín de la importància d’aquell fet i creia, segons ell, que aquest canvi es devia a la magnitud de la rapidesa dels èxits militars alemanys en l’Operació Marita i que s’havien adonat de que era necessari deixar de banda l’anterior diplomàcia, que havia provocat un distanciament d’Alemanya.

En el Mediterrani:

Els britànics varen posar en marxa una segona Operació Tigre. Un comboi de 13 embarcacions mercantils ràpides varen passar per Gibraltar camí a Egipte. Set d’elles portaven provisions i gasolina a Malta i varen arribar-hi sense incidents. En les bodegues de càrrega dels altres cinc hi havia 295 carros de combat i 50 caces. Durant el viatge només un dels cinc va ser enfonsat, però els altres quatre, amb 238 carros i 43 caces, varen arribar a Egipte sense contratemps.

A Iraq:

A Habbaniya, on es produïen durs combats, una precària ofensiva de la guarnició de base iraquiana, amb el suport d’alguns blindats i canons de la Primera Guerra Mundial que estaven d’adornament a la porta d’entrada, va tenir un sorprenent èxit. Els iraquians es varen veure obligats a abandonar les seves posicions i, en retirada, es varen trobar a la carretera de Fallujha amb la columna que arribava per reforçar-los.

A Japó:

El ministre Yosuké Matsuoka, que acabava de firmar a Moscou un pacte de no agressió amb la Unió Soviètica, li va assegurar a l’ambaixador alemany a Tòquio, Eugen Ott, que el pacte no anul·lava la Triple Aliança i li va confirmar que Japó no es mantindria neutral en cas d’una guerra entre Alemanya i la Unió Soviètica.