Dimarts:
En el Reich:
A Polònia:
En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler li va comentar en el mariscal Walther von Brauchitsch que li preocupava que el cercle de Bialystok no fos suficientment estret.
A Alemanya:
Heinrich Himmler va ordenar-li en el professor Konrad Meyer que treballés en un pla general a l’Est. El pla requeria la mort de desenes de milions de persones de la Unió Soviètica. A continuació, Himmler es va reunir amb Alfred Rosenberg després de reunir-se amb Reinhard Heydrich i Karl Wolff el dia anterior per parlar del paper de Rosenberg a l’Est. El Reichsführer li va demanar que es fes marxa enrere en la seva negativa a assumir competències policials, decisió que havia comunicat a l’abril, i li va proposar que el HSSPF dels territoris ocupats quedés subordinat als comissaris del Reich i li va oferir un acord pels nivells inferiors de la jerarquia. Al mateix temps, Himmler va nomenar a Heydrich com l’home d’enllaç de Rosenberg.
El comunicat de la delegació SD Minden deia que els fets de l’Operació Barba-roja havien causat al principi un enorme estupor en la majoria de la gent. A més, es deia que el fet de que Hitler hagués invocat la benedicció divina per aquesta lluita no havia contribuït a calmar l’ambient.
En el front oriental:
En el sector nord:
Aquell dia els alemanys varen bombardejar per primer cop la ciutat de Leningrad, provocant que la població civil fugís caps als refugis.
A Lituània, després de que els tancs alemanys de la 7º Divisió del 3º Grup Panzer hi haguessin arribat a la nit, els nacionalistes lituans de Vílnius, el LAF, varen formar un comitè de ciutadans per declarar la independència de Rússia. Però quan un funcionari alemany va saber els moviments dels nacionalistes va informar irritat al tinent general Wilhelm Schubert de que els nacionalistes estaven actuant com si fossin els seus socis i com si pensessin que haguessin anat a la guerra contra els russos només per alliberar Lituània.
Precisament, aquell dia, el Einsatzgruppe A, sota les ordres de Hans-Joachim Böhme, va efectuar la seva primera matança de jueus a la petita ciutat lituana de Gargzdai, situada just a l’altra banda de la frontera. Homes de la Policia de Seguretat i una unitat de la policia de Memel sota les ordres de Franz Walter Stahlecker varen matar a trets a 201 jueus (tots homes menys una dona) aquella tarda després d’obligar-los a cavar les seves pròpies tombes. Les dones i els nens varen ser assassinats a trets a mitjans de setembre.
El flanc septentrional del mariscal Wilhelm Ritter von Leeb, que es trobava aturat per culpa del 12º Cos Blindat soviètic, continuava sense poder avançar, tot i que la 23º Divisió Blindada soviètica va rebre ordres de replegar-se per tal de garantir les seves línies de provisions. Els soviètics durant aquella jornada varen fer un últim moviment ofensiu en territori lituà en enviar la seva 2º Divisió Blindada cap al cap de pont que defensava la 6º Divisió Panzer en el riu Dubysa, a prop de Raseiniai. Els pocs carros KV varen causar importants danys a la divisió alemanya, que varen tenir que contraatacar amb la seva artilleria. El 6º Kradschützen Bataillon, un batalló de motocicletes, va quedar totalment destruït. Quan la batalla semblava complicada pels alemanys, 100 carros de la 6º Divisió Panzer, inclosos 30 Panzer IV, varen aparèixer per contraatacar des de tres costats diferents. Però els colossos KV semblaven impenetrables. Al final, els alemanys varen necessitar l’ajut dels avions de suport i els canons antiaeris de 88 mil·límetres d’una unitat de la Luftwaffe per acabar amb els carros soviètics. A més, els soviètics ràpidament es varen veure limitats per la falta de combustible i, per exemple, la 28º Divisió Blindada es va aturar. Acabada la Batalla, aquesta divisió va tenir que deixar enrere a 198 carros de combat.
El OKH va indicar en els finlandesos que portessin a terme una operació a l’est del llac Ladoga amb, com a mínim, sis divisions.
En el sector central:
Els alemanys varen ocupar les ciutats de Brest-Litovsk, Kaunas i Vilna, aquesta ciutat conqueria a primera hora del dia. Al matí, una esquadrilla de 96 avions alemanys va bombardejar la ciutat de Minsk, que va ser atacada durant tot el dia per ordres del mariscal Albert Kesselring. Tot el centre de la ciutat va quedar destruït, quedant dempeus només un parell d’edificis grans. La gent va intentar fugir de la ciutat però no varen poder perquè els carrers estaven plens i els que varen aconseguir escapar varen ser metrallats pels caces alemanys. L’única bona notícia que varen tenir els soviètics de Minsk va ser que la 43 IAD, que tenia la missió de defensar la capital bielorussa, havia escapat. Els pilots d’aquella ala de caça varen lluitar amb vigor contra els bombarders alemanys. Els pilots soviètics, liderats pel tinent Zajar Plotnikov, veterà de la Guerra Civil espanyola, varen destruir set bombarders en picat.
La situació era alarmant a Bialystok i el mariscal Grigori Kulik va informar que el 10º Exèrcit soviètic tenia les comunicacions tallades, tenia poca munició, estava sense combustible i lluitant contra l’embolcall alemany. La contraofensiva del comandant Vasili Pavlov havia fracassat. Kulik, en veure que no hi havia possibilitats, va decidir treure’s l’uniforme i va destruir tota la documentació. Ell mateix va demanar als seus companys que fessin el mateix.
En aquells moments, el comandant Ivan Boldin va intentar posar-se en contacte amb el quarter general de Minsk, però les comunicacions estaven tallades. Al final no va tenir més remei que enviar dos avions amb l’esperança que un d’ells arribés al comandant Pavlov per posar-los al corrent de les necessitats de l’enviament per paracaigudes de combustible i munició. Els dos aparells varen ser destruïts a l’aire.
La 17º Divisió Panzer del 2º Grup Panzer va arribar a Slonim, a 100 quilòmetres al sud-est de Grdono, on hi va arribar el coronel general Heinz Guderian. Tot i l’avanç cap a la capital bielorussa, en la carretera de Brest a Minsk, les forces del coronel general Guderian es varen veure amenaçades per la presència dels bombarders soviètics i varen tenir que necessitar el suport de la Luftwaffe.
En el sector sud:
La 19º Divisió del 22º Cos Blindat soviètic va perdre 118 dels seus 163 carros després d’una extensa batalla d’unitats blindades amb l’atac del 6º Exèrcit alemany. Tot i les baixes, els soviètics varen ordenar atacar contra el Grup Panzer del comandant Paul Ewald von Kleist a prop de Brodi, ciutat del nord-oest d’Ucraïna situada a 60 quilòmetres de la frontera, on estaven avançant les divisions Panzer 9º i 16º i la SS-Division Wiking. Per aquesta operació els soviètics varen mobilitzar sis cossos blindats, però es varen topar un cop més amb la Luftwaffe. Els bombarders alemanys també varen atacar els aeròdroms de Lutsk.
A Lvov, els alemanys varen reunir entre 2.500 i 3.000 persones d’aquesta localitat i els varen reunir a un estadi proper als quarters dels Einsatzgruppe C. Suposadament, totes aquestes persones havien participat en les massacres que havien tingut lloc en les presons de les presons de la ciutat durant els últims dies del domini soviètic. Totes elles varen ser assassinades.
Segons Erhard Milch, aquell dia varen destruir a 557 avions soviètics. A més, segons els aviadors alemanys, havien destruït 105 carros de combat. Els alemanys, en canvi, només varen perdre 70 aparells, dels quals 40 varen quedar totalment destruïts.
A la Unió Soviètica:
Iosif Stalin, que el dia anterior havia treballat sense descans, va caure rendit d’esgotament i aquell dia només va poder treballar durant cinc hores. Durant aquell dia, el dictador va constituir un consell especial, un soviet, per traslladar les fàbriques industrials a l’est dels monts Urals juntament amb tota la seva maquinària, materials i operaris. L’operació es va dur a terme a principis de juliol.
Lavrenti Beria va ordenar afusellar a tots els membres de l’organització ucraïnesa OUN-B empresonats davant la impossibilitat de traslladar-los amb la suficient rapidesa.
A Espanya:
A Madrid, un nombrós grup de ciutadans espanyols es varen manifestar a la plaça Callao per donar el seu suport a la invasió alemanya a la Unió Soviètica. Alguns d’ells portaven cartells que es podien llegir. Voluntaris Falangistes contra Rússia. Els diaris espanyols continuaven venent l’Operació Barba-roja com una defensa als interessos europeus i varen reproduir les proclames de Hitler. Tot seguit, els manifestants es varen traslladar a través de la Gran Via fins al carrer d’Alcalà per acabar concentrant-se, juntament amb altres grups que procedien de la Porta del Sol, davant de l’edifici de la Secretaria General del Moviment. El ministre d’Afers Exteriors espanyol, Ramón Serrano Súñer, des d’un balcó, va donar suport als manifestants i va pressionar al dictador Francisco Franco perquè intervingués militarment en l’Operació Barba-roja. La premsa espanyola va recollir el discurs del ministre espanyol amb el titular:
Rússia és culpable. L’extermini de Rússia es exigència de la Història i del provenir d’Europa.
El públic va collir amb entusiasme les paraules del seu ministre. Alguns dels manifestants es varen dirigir a l’Ambaixada britànic per exigir el retorn de Gibraltar a Espanya. En altres ciutats espanyoles es varen produir manifestacions semblants.
En els Estats Units:
Lord Halifax va arribar als Estats Units, on va ser rebut pel president Franklin Delano Roosevelt.
A Etiòpia:
Soldats belgues i britànics varen atacar durament la ciutat de Debra Tabor, que estava molt ben defensada pels italians, però després d’aquesta dura ofensiva molts ascaris varen desertar.
Diari del Tercer Reich 