30 de juny de 1941

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va escriure una carta per al dictador Benito Mussolini per explicar-li que estava molt content de que moltes nacions estiguessin al seu costat per lluitar contra el bolxevisme i el va convidar a que Itàlia s’unís a l‘Operació Barba-roja. Hitler veia aquella batalla com l’alliberació d’Europa i creia que tant ell com Mussolini havien promogut una guerra per la llibertat. A partir de llavors, el cos expedicionari creat per Mussolini el 30 de maig va passar a denominar-se Corpe di Spedizionne Italiano in Russia, CSIR. El dictador alemany també li va explicar que estava convençut de que els soviètics perdrien aviat la guerra.

Aquell mateix dia, Hitler, acompanyat pel general Wilhelm Keitel, va viatjar en tren al quarter general de l’Alt Comandament de l’Exèrcit a Angerburg, no gaire lluny dels seu quarter general de Rastenburg.


Holanda va enviar un grup de soldats holandesos voluntaris per lluitar amb els alemanys contra la Unió Soviètica. A més, el govern de Vichy va trencar totes les relacions diplomàtiques amb els soviètics.

A Holanda:

Els alemanys varen reunir 300 joves jueus holandesos i els varen deportar a les canteres del camp de concentració de Mauthausen. Cap va sobreviure. 

A Lituània:

Heinrich Himmler i Reinhard Heydrich varen fer una visita al grup de Hans-Joachim Böhme, que havia provocat grans massacres. Els dos líders varen aprovar les accions del grup. 

En el front oriental:

En el sector nord:

La força aèria del Bàltic Bandera Roja (VVS KBF) va utilitzar tots els bombarders disponibles en un intent de destruir els ponts del Daugava al seu pas per Daugavpils i neutralitzar els caces alemanys de l’aeròdrom de la ciutat. Durant tot el dia varen dur a terme diverses incursions aèries en formacions relativament modestes a uns 2.000 metres d’altura, però es varen tenir que enfrontar a la barrera de foc del 10º Regiment antiaeri de la Luftwaffe, que va desmembrar les unitats d’atac, i els Bf-109. Dels 78 bombarders que es varen utilitzar per l’acció se’n varen perdre 37, tot i que els alemanys varen afirmar haver-ne destruït 65 davant 2 Bf-109. A més, tot i que varen aconseguir destruir diversos pontons, els passos fluvials principals varen quedar intactes. Després d’aquesta batalla aèria, la VVS del Front Oest no va poder reunir més de 374 bombarders i 124 caces d’una força inicial de 1.789.

En el sector central:

Els soviètics cada cop resistien més bé i aquell mateix dia el Grup d’Exèrcits del Centre va informar de resistència aferrissada, però desordenada, i de baixes russes molt sagnants perquè no es rendien i preferien morir. Els carros de combat de Heinz Guderian varen quedar aturats durant dos dies per un contraatacat del general soviètic Jakov Kreiser a la regió de Borisov, a la riba oriental del riu Berzina. A més, els soviètics enviaven reforços a la línia del Drissa-Mozir. 

En el sector sud:

Els general Kirponos va ordenar en els seus homes que es retiressin del sortint de Lvov, capturada el dia anterior pels alemanys, per dirigir-se a una nova línia defensiva, Korostien, Novgorod-Shepetovka, Starokonstantinov-Proskurov. Precisament, els alemanys, juntament amb la població autòctona, va atacar durant aquell dia fins el 2 de juliol a la comunitat jueva de Lvov. Més de 4.000 jueus varen morir en aquells tres dies. Aquesta ciutat tenia el tercer barri jueu més poblat de Polònia. Continuant a Lvov, el nacionalista ucraïnès Stepan Bandera va proclamar a Lvov una Ucraïna independent. Per culpa d’aquella declaració els alemanys el varen detenir i deportar a Sachsenhausen.


El SD es va posar a matar els jueus de la ciutat de Lutsk. Aquell dia en va executar més de 300.

A la Unió Soviètica:

El general Dimitri Pavlov, que el dia anterior havia sigut rellevat com a comandant del front central, es va dirigir juntament amb alguns dels seus subordinats a Moscou, on seria afusellat per no haver frenat els alemanys durant la invasió.

A Romania:

Ion Antonescu va ordenar que s’executés aquella nit a tots els comunistes jueus de Iasi i a totes les persones que trobessin amb banderes vermelles i armes de foc. A la nit, va sortir de Iasi un tren carregat de comunistes jueus per ser assassinats. En arribar a l’estació Targu Frumos, el tren va realitzar un viatge circular de disset hores abans de tornar un altre cop a Targu Frumos. En arribar a l’estació per segon cop hi havia centenars de morts.

En el Mediterrani:

Els australians varen perdre la seva primera embarcació de guerra, el Waterhen, quan va ser destruïda pels bombarders en picat alemany davant les costes de Sidi Barrani mentre duia subministraments a Tobruk. La tripulació va ser rescatada per un destructor britànic. 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.