Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, l’advocat Heinrich Heim, que es dedicava a escriure les conversacions privades d’Adolf Hitler, va ser admès durant les hores dels àpats amb el dictador.

A Alemanya:

Alfred Rosenberg va tenir una sèrie de reunions per parlar dels “problemes” a l’Est. Primer es va reunir amb Carl Cranz per organitzar la premsa en els territoris bàltics ocupats. Després es va reunir amb Karl Heinrich Dreier per parlar de la formació del personal dels equips dels Comissariats del Reich, a la vegada que també es va trobar amb Fritz Todt i Karl Wilhelm Ohnesorge. A continuació es va reunir amb Hugo Wittrock per parlar sobre un informe de Hinrich Lohse. El ministre volia que Wittrock assumís l’alcaldia de Riga i li va fer una sèrie de propostes sobre com dirigir la capital letona. Després es va reunir amb el doctor Ferdinand Bang a Posen i, per acabar el dia, el coronel Albrecht Blau el va informar sobre la situació militar.

A França:

A París, Deloncle va convocar una reunió de caps dels partits pro-nazis francesos a l’Hotel Majèstic, que estava totalment ocupat pels serveis alemanys. Entre els presents hi havia a part de Delocle: Jacques Doriot, Marcel Deat, Constantini, Clementi, Boissel i Paul Chack, i es va acordar crear la Legió antibolxevic, que poc després es va anomenar la Legió dels Voluntaris Francesos.

A Iugoslàvia:

En el poble serbi de Bela Crkva es va produir el primer xoc armat entre un petit destacament comunista i la policia alemanya. Dos policies varen resultar morts.

En el front oriental:

En el sector nord:

Els letons varen donar la benvinguda als homes de la Wehrmacht que havien entrat a Riga.

---

Els bombarders soviètics que encara quedaven després del desastre del dia anterior varen tornar a dirigir-se al pont que creuava el Velikaia, al seu pas per Ostrov, per on avançava la 1º Divisió Panzer. Un cop més la Luftwaffe va protegir els seus homes i va provocar moltes baixes dins les files soviètiques. El JG 54 va afirmar haver destruït 42 avions.

A l’extrem nord, la Luftwaffe, com el dia anterior, va continuar atacant a la 1º Divisió Blindada soviètica, fet que va permetre als alemanys capturar Salla després de destruir 33 carros de combat BT-7 i tres vehicles soviètics.

Al mateix temps, la 52º Divisió d’Infanteria soviètica va contraatacar en el riu Litsa i nou bombarders soviètics SB varen atacar l’aeròdrom de Kirkenes, on 42 persones del personal de terra varen perdre la vida i diverses aeronaus alemanyes varen quedar inservibles. Amb la falta de suport aeri, els alemanys es varen veure obligats a retirar-se a l’altra banda del riu. Davant d’aquella situació, el OKW va ordenar que diversos elements del 36º Cos d’Exèrcit en el sector nord de Salla donessin suport a Eduard Dietl i es va demanar en el mariscal Carl Gustav Emil Mannerheim que comencés l’ofensiva en el sud. Aquesta operació es va coordinar amb l’avanç del Grup d’Exèrcits del Nord en el riu Velikaia i el pla era que les forces alemanyes i finlandeses es reunissin en el riu Svir, entre els llacs Ladoga i Onega.

---

Els alemanys varen afusellar a 1.150 jueus a Daugavpilis i varen ser enterrats en tombes ja preparades.

En el sector sud:

La 11º Divisió Panzer va ocupar Berdichev després d’avançar 60 quilòmetres en només tres dies.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, els britànics varen transmetre a la missió britànica a la capital soviètica que els alemanys llegien certs codis de la Força Aèria soviètica de la zona de Leningrad i que a més havien desxifrat els missatges navals soviètics en el Bàltic.

A Islàndia i Groenlàndia:

En l’Operació Indi, per primer cop varen arribar forces navals nord-americanes amb una brigada de 5.000 homes de la infanteria de la Marina nord-americana per protegir les embarcacions nord-americanes dels atacs dels U-Boots i per substituir les tropes britàniques que ocupaven l’illa des de l’any anterior. D’aquesta manera, els nord-americans, amb el vistiplau del primer ministre d’Islàndia i del primer ministre Winston Churchill, es varen fer càrrec oficialment de la defensa d’Islàndia, tot i que varen prometre respectar les autoritats islandeses. Feia dues setmanes els alemanys havien torpedinat un destructor nord-americà i els nord-americans es varen veure obligats a protegir els seus interessos.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill li va escriure a Iosif Stalin per dir-li que Gran Bretanya faria tot el que fes falta per ajudar-los i li va explicar que continuarien bombardejant Alemanya per obligar a Hitler a traslladar part de la seva potència aèria cap a l’oest. Aquell mateix dia, Churchill va ordenar en el cap de l’Estat Major de la RAF que utilitzés els recursos aeris britànics per devastar les ciutats alemanys per intentar que els alemanys reduïssin el número d’avions que tenia en el front rus.