Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler es va reunir amb els seus generals per ordenar-los que volia que el Grup d’Exèrcits del Centre expulsés del front rus l’últim grup de resistència al nord dels aiguamolls del Prípiat i va demanar que després de destruir els exèrcits soviètics en un combat a Smolensk, bloquegessin els ferrocarrils que creuessin el Volga, ocupessin el país fins arribar a aquest riu i, després, destruïssin els centres industrials de la Unió Soviètica que quedessin dempeus a Moscou i a Leningrad per tornar aquestes dues ciutats en un lloc inhabitable, deixant morir de gana a la població civil en aquell hivern. Hitler creia que només amb la Luftwaffe ja es podria fer aquesta operació sense la necessitat d’utilitzar els tancs i va ordenar-li en el ministre Hermann Göering que destruís Leningrad i Moscou amb l’objectiu de garantir que no quedés cap habitant quan arribés l’hivern. Hitler descartava que el Grup d’Exèrcits del Centre es dirigís cap a Leningrad, com es preveia a l’inici de l’Operació Barba-roja, i volia que fos conquerida pel Grup d’Exèrcits del Nord del comandant Wilhelm Ritter von Leeb. Aquesta modificació va ser defensada per Franz Halder, que va escriure en el seu Diari que Hitler estava totalment decidit a eliminar Moscou i Leningrad i liquidar a tota la seva població per tal de no alimentar-la durant l’hivern.  

Després de la reunió amb els generals, Hitler es va reunir amb el seu ministre de Propaganda, Joseph Goebbels, que acabava d’arribar per primer cop al quarter general. El dictador li va confessar que dues terceres part de l’exèrcit soviètic havien sigut destruïdes juntament amb cinc sisenes parts dels seus tancs i avions. Tot i això, li va dir que encara tenien moltes dures batalles que lluitar, però li va assegurar que les forces armades soviètiques no serien capaces de recuperar-se. Estava eufòric en aquells moments, i se li notava, i encara ho va estar més quan va rebre la notícia de que a la ciutat de Minsk havien capturat a 287.704 presoners soviètics i s’havien destruït a 3.000 tancs. Goebbels va anotar aquell dia en el seu Diari que la guerra a l’Est ja estava guanyada en línies generals. El dictador també li va demanar en el seu ministre que intensifiqués els atacs contra el comunisme en els mitjans de comunicació. La campanya va començar al cap d’uns dies.  

---

Rudolf Christoph von Gersdorff, oficial d’intel·ligència del Grup d’Exèrcits del Centre, va deixar constància que l’extermini massiu de jueus no només era ben conegut pels oficials del front, sinó també que en termes generals, el rebutjaven. Von Leeb, durant la reunió amb Hitler, va aprofitar-ho per trobar-se amb un dels seus oficials, el general Von Roques, comandant de la rereguarda de l’Exèrcit, i aquest es va queixar dels afusellaments massius de jueus a Kovno per part de les milícies lituanes integrades per les autoritats policials alemanyes. Von Leeb no estava d’acord amb aquest mètode, però defensava esterilitzar als homes jueus.

En el front oriental:

En el sector nord:

El Grup d’Exèrcits del Nord es va apropar encara més a Leningrad i varen entrar a Pskov, a menys de 300 quilòmetres de l’antiga capital tsarista.

En el sector central:

Al sud-oest de la ciutat de Minsk, 290.000 soldats soviètics varen quedar rodejats per les tropes alemanyes. A més, els blindats de Heinz Guderian varen creuar la Línia Stalin.

En el sector sud:

Els alemanys varen capturar la ciutat de Jitomir i es trobaven a només 144 quilòmetres de Kiev.

---

Un modest destacament aeri de la I-/JG 3 es va dirigir al camp d’aviació de Polónnoie juntament amb el gruix dels avions de reconeixement del 1º Grup Panzer. Però els avions espia soviètics els varen descobrir i varen atacar-los amb els caces. A la tarda va arribar una formació de bombarders del 4º BAK que va deixar fora de combat a diverses aeronaus de reconeixement del 1º Grup Panzer i va causar una vintena de baixes entre el personal de terra. 

A la Unió Soviètica:

Iosif Stalin va destituir del comandament al general Korbokov que era acusat de permetre que el seu Exèrcit fos destruït pels alemanys. 

A Iugoslàvia:

Alemanya i Itàlia varen proclamar el final del conflicte a Iugoslàvia. Croàcia es va constituir com un regne sota control alemany, Liubliana com la gran part de Dalmàcia i les illes de l’Adriàtic es varen incorporar a Itàlia.

A Romania:

Parlant de l’Operació Barba-roja en una reunió de gabinet, Ion Antonescu va ordenar ser implacable amb les ordres perquè tenien la possibilitat d’aconseguir la “purificació” ètnica i la revisió nacional, i va deixar clar que tant li feia si la Història els consideraria en un futur uns bàrbars. Antonescu els va exigir per l’emigració forçosa de tots els jueus de Bessaràbia i Bucovina. També va demanar actuar de la mateixa manera contra els ucraïnesos que consideressin sospitosos. Després de comparar-se amb l’Imperi Romà, va acabar el seu discurs dient que si era necessari que disparessin amb les seves metralladores i va assegurar que no hi hauria cap llei que els acusés de res.

A la Gran Bretanya:

A Londres varen arribar comunicats de Moscou on demanaven al govern britànic que lluités al costat de la Unió Soviètica contra els alemanys. Els soviètics estaven desesperats i els seus agents secrets a Europa ja havien construït 78 estacions de ràdio clandestines amb l’objectiu d’espiar i acumular el màxim d’informació.