Dimecres:
En el Reich:
A Polònia:
En una reunió en el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler es va reunir durant cinc hores, des de les tres de la tarda fins a les vuit del vespre amb un descans per prendre un cafè, amb Hermann Göering, Martin Bormann, Alfred Rosenberg, Wilhelm Keitel i Hans Heinrich Lammers per parlar de l’Operació Barba-roja. Sorprenentment, Heinrich Himmler no va participar en aquesta reunió. Un dels motius de la seva absència podria estar relacionat amb la captura del fill de Iosif Stalin aquell dia, Jakob Dzhugashvili.
El dictador va explicar les directrius polítiques bàsiques i les disposicions pràctiques per administrar i explotar els territoris conquerits. Hitler, que estava de molt bon humor perquè pensava que els seus plans estaven funcionant tal hi com havia dictat, va començar la reunió criticant un diari de Vichy que havia comentat que la invasió a la Unió Soviètica era una guerra europea, el que implicava, segons el diari, que acabaria dividint europeus per clients i vencedors. Hitler va insistir en que no hi havia cap necessitat d’explicar els seus futurs objectius a partir d’ara i que per tant no hi hauria d’haver cap declaració pública sobre la política que se seguiria. Tot i això, va declarar que la propaganda tenia que recalcar que les forces alemanyes havien ocupat la regió amb l’objectiu de restaurar l’ordre i la seguretat i alliberar-la del control soviètic. Després va declarar que volia annexionar Galítzia i Crimea al Reich, i que tenia la intenció d’explotar els recursos de la Unió Soviètica fins als Urals. No volia que cap eslau, txetxè, cosac o ucraïnès portés una arma de foc, i va deixar clar que totes les revoltes es reprimirien amb bombardejos i que es podria disparar a un eslau només per mirar amb recel a un alemany. Per ell, la lluita contra els guerrillers partisans proclamada per Stalin el 3 de juliol de 1941 els donava l’oportunitat d’exterminar a tot el que se’ls possés per davant i va afirmar que el Jardí de l’Eden estava a les seves mans.
Fent una pausa perquè els altres parlessin, Keitel i Göering es varen incorporar a aquesta conversa. Keitel va parlar de represàlies individuals i col·lectives per errors o deixadesa per impedir actes de sabotatges, i Göering va dir que l’únic que l’importava ara era explotar el graner d’Ucraïna. El ministre també va demanar a Hitler que afegís els boscos de Bialystok en el Bàltic, a Prússia Oriental, perquè eren bons territoris per la caça, pràctica que li encantava. Però Hitler, que no era un amant de la caça, ans al contrari, va dir que estava decidit a incorporar tots els Estats bàltics al territori del Reich i que volia esborrar del mapa la ciutat de Leningrad. A continuació, Hitler va ordenar-li a Rosenberg, que l’endemà el nomenaria nou ministre per les Regions Ocupades de l’Est, l’administració política de les zones conquerides. Aquella decisió no li faria gens de gràcia a Himmler, que va quedar relegat a garantir la seguretat de les regions ocupades. Rosenberg no va expressar la seva preocupació pel tractament que rebien els ucraïnesos, a qui ell volia considerar alemanys no sots-humans. El nou ministre va declarar que es proposar declarar com ajudant seu al capità Von Petersdorff a causa dels seus mèrits. Aquesta decisió no va fer gens de gràcia i tant Hitler com Göering li varen dir que el capità estava boig. A continuació varen debatre per a seguretat personal dels homes que “havien d’assegurar” l’ordre a les zones conquerides. Hitler va suggerir equipar a la policia alemanya amb cotxes blindats, però Göering ho veia innecessari, ja que pensava que en cas d’una revolta els seus avions podrien llençar bombes. El cap de la Luftwaffe va assegurar:
Naturalment convé pacificar com més aviat millor tot aquest immens territori. La millor solució consistiria en matar a tot el que no estigués en la línia.
Després de prendre un cafè per descansar, Hitler va dir que Europa era ara només un concepte geogràfic i que molt aviat el Reich s’estendria cap a Àsia. Per Hitler mai més havia de ser possible construir una potència militar a l’oest dels Urals i va afirmar que s’hi s’havien d’estar 100 anys lluitant per aquest objectiu ho farien. Durant la reunió també va acceptar, en contra dels desitjos de Rosenberg, la proposta que havia presentat Göering amb el suport de Bormann de nomenar comissari del Reich del territori d’Ucraïna a Erich Koch.
En acabar la reunió, Bormann va escriure que la guerra duta a terme pels partisans els donava un gran avantatge i una oportunitat per acabar amb qualsevol cosa que se’ls resistís en el front oriental. En una ordre de l’Exèrcit d’aquell dia deia que la pacificació ràpida del país només es podia aconseguir s’hi s’ocupaven de la part de la població civil que els era hostil sense cap misericòrdia i s’afirmava que tota compassió eren mostres de debilitat i constituïen un perill.
Després tots varen anar a sopar i Hitler va parlar molt elogiosament dels finlandesos per la seva valentia. En canvi es va burlar de Franz von Papen, de qui va dir que volia cristianitzar Rússia de nou.
El cap del SD a Posen, el SS-Sturmbannführer Rolf-Heinz-Höppner, un home proper tant a Arthur Greiser com a Wilhelm Koppe, va enviar a Adolf Eichmann, de l’Oficina Principal de Seguretat del Reich, un informe sobre les discussions que havien tingut lloc en els quarters generals del governador del Reich titulats Solució al problema jueu. En l’informe es mencionava una possible solució a la qüestió jueva en el Reichsgau Wartheland. Es volia concentrar tots els jueus del Warthegau en un enorme camp per 300.000 persones, que se situaria a prop del centre de la producció de carbó, on els jueus aptes pel treball podrien ser explotats de diverses maneres amb un control de vigilància relativament senzill i sense perill de que la població no jueva patís epidèmies. Höppner li deia de forma cínica que es corria el risc de que aquell hivern ja no es pogués alimentar a tots els jueus i proposava considerar seriosament acabar amb tots aquells jueus no aptes pel treball mitjançant algun tipus de preparat d’afectes ràpids. Després de preguntar-li la seva opinió, Höppner va concloure el seu discurs dient-li que el seu projecte semblava fantasiós, però que des del seu punt de vista es podien posar en pràctica. A més, recomanava l’esterilització de totes les jueves encara capaces de tenir fills.
Un altre informe dels Einsatzgruppen titulat Comportament del poble ucraïnès, senyalava que els habitants de Lvov havien reunit al voltant de 1.000 jueus i els havien traslladat a la presó del Partit Comunista d’Ucraïna que havia sigut ocupada per la Wehrmacht. En un altre informe, s’anunciava que els homes jueus eren arrestats i afusellats sense cerimònies i enterrats en foses prèviament preparades. En un document del Einsatzgruppe A s’afirmava que havien matat aproximadament a 7.000 jueus en una sola acció.
En el front oriental:
En el sector nord:
Un destacament del JG 54 va tenir que fugir de la pista de vol de Porjov, a 60 quilòmetres al sud-oest de Soltski, per l’arribada dels carros soviètics.
A l’extrem nord, la flota del nord soviètica va tornar a desembarcar més homes a la badia de Litsa, a la rereguarda del Cos de Muntanya del comandant Eduard Dietl.
En el sector central:
Les forces alemanyes varen envoltar la ciutat de Smolensk, que estava en flames en aquells moments pels intensos bombardejos, i varen creuar els rius Dnièper i Dvina. El grup Panzer de la 29º Divisió blindada del coronel general Heinz Guderian va avançar per l’autopista que unia la ciutat de Minsk amb Moscou, però es varen tenir que frenar momentàniament per culpa de les fortes pluges.
La 2º Flota Aèria va dur a terme aquell dia 615 missions i va informar de la destrucció de 514 camions, 14 carros de combat, dos canons antiaeris i nou peces d’artilleria.
Els alemanys de la 3º Divisió Panzer varen capturar el tinent del 7º Cos Blindat Yakov Dzhugashvili, el fill de Stalin, a prop de Vitebsk juntament amb els seus companys. Yakov morirà el 14 d’abril de 1943 en el camp de concentració de Sachsenhausen.
En el sector sud:
La 1º Divisió Blindada romanesa va entrar amb els seus R-2 a la ciutat de Kishiniov.
A la Unió Soviètica:
Per ordres de Winston Churchill es va enviar a la Missió Militar a Moscou una valoració de les intencions alemanyes, tant a la regió de Smolensk com en la de Gómel, juntament amb la notícia de que la Luftwaffe havia rebut ordres d’impedir que els soviètics es retiressin a través d’atacs a les línies ferroviàries que conduïen a la rereguarda.
A la Indoxina:
El govern francès de la Indoxina va rebre un telegrama del cònsol general japonès en el que es comunicava que el govern japonès havia decidit envair la part meridional de la Indoxina francesa amb l’objectiu d’obtenir bases militars i que l’acció tant podria ser com pacífica com militar. Degut a la possibilitat d’un conflicte armat, es va ordenar evacuar a tots els habitants de nacionalitat japonesa a Taiwan i, pels que haguessin d’embarcar, un buc de passatgers.
Diari del Tercer Reich 