Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler li va dir en el ministre de Defensa croat, el mariscal Slavko Kvaternik, que seria Iosif Stalin i no ell qui patiria la mateixa sort que Napoleó Bonaparte. Parlant amb el ministre, el dictador va definir als jueus com el flagell de la humanitat i va afirmar que els comissaris jueus havien tingut un poder brutal en el Bàltic i que ara eren els lituans, els estonians i els letons qui estaven prenent represàlies sagnants contra ells. Hitler va assegurar que si els jueus se’ls hi donava carta blanca com a la Unió Soviètica posarien en pràctica els plans més insensats. Així, el dictador va afirmar que Rússia s’havia convertit en un focus d’infecció per la humanitat perquè, segons ell, si un sol Estat tolerava en el seu si a una família jueva això proporcionava el “bacil essencial” per una nova descomposició. Amb contundència, el líder alemany va exclamar que si no hi hagués més jueus a Europa ja no es veuria pertorbada la unitat dels Estats europeus i va concloure la seva proclama dient que el lloc on s’enviï els jueus, Sibèria o Madagascar, era irrellevant.

En un altre punt, Hitler es va reunir amb els comandants Walther von Brauchitsch i Franz Halder per comentar-los que si els britànics seguien lluitant era només perquè tenien l’esperança de que hi hagués un canvi en els Estats Units i perquè encara tenien esperances en la Unió Soviètica.

A la nit, Hitler es va reunir amb els seus convidats i els va confessar que creia que el britànic era superior a l’alemany pel seu orgull, però també va dir que només el qui sabia manar tenia orgull. A continuació va explicar que els alemanys treballaven en totes les parts del món sense guanyar els salaris que es mereixien i va dir que això era per culpa del ressentiment que tenien cap a ell. Després de glorificar la qualitat dels productes britànics de finals del segle XIX, Hitler va afirmar que amb el temps els havien superat en la indústria química, en la producció d’aparells electrònics i en la d’instruments d’òptica, i que aquest fet havia dut aquest ressentiment dels britànics cap a ells. Els va acusar de continuar vivint amb la idea de l’època victoriana i va afirmar que l’Imperi britànic no podria subsistir sense el suport d’Alemanya, i va assegurar de que el final de la guerra significaria el començament d’una amistat duradora amb els britànics, tot i que va advertir de que primer els haurien de derrotar i esborrar el record de 1918. Davant la pregunta d’un dels seus convidats de si veia perills en que per culpa d’una derrota britànica es perdés la influència britànica en les societats, Hitler va respondre que sí, que hi veia perill, i que per això es preocupava tan de les arts. Tot i això, el dictador li va assegurar que el país on es representava pitjor a Shakespeare era a la Gran Bretanya i va afirmar que els britànics no tenien talent per la música i per demostrar-ho va posar l’exemple de que a Bayreuth hi havien més francesos que anglesos. Tot i això, Hitler va reconèixer que la Gran Bretanya era l’únic país amb el qual es podien associar.  

A Rússia:

Heinrich Himmler va enviar una altra brigada de cavalleria de les SS al front. En total, juntament amb la Brigada que havia enviat el 19 de juliol, eren prop de 13.000 homes. 

En el front oriental:

En el sector nord:

El Grup d’Exèrcits Nord es va aturar a l’oest del llac Ilmen, al sud de Leningrad. Les tropes i equips al llarg de tot el front estaven patint els rigors de l’avanç i de la resistència russa, que s’estava fent cada cop més forta. Durant els períodes de descans, els soviètics reforçaven les seves línies, especialment les de Moscou i de Leningrad. A més, en aquella jornada 9 SB soviètics varen atacar l’aeròdrom alemany de Dorpat, on diversos homes varen resultar morts o ferits a terra i sis aeronaus alemanyes varen quedar inutilitzades. Després d’aquell atac, la II./JG 53 es va quedar únicament amb sis aeronaus útils per volar, fet que va deixar a la 1º Flota Aèria sense aquest grup de caça durant tres setmanes. 

En el sector central:

Per intentar destruir la capital, 127 avions dels esquadrons número 3, 53,54 i 55 amb avions Ju-88 i HE-111 es varen enlairar aquella nit. Al mateix temps es va cridar a l’Esquadró de Bombarder número 28 del front occidental, amb els seus dos grups d’avions guia: el Grup de Bombarder número 100 i el 3º Esquadró de Bombarder 26. Els Cossos d’Exèrcits Aeris del front oriental es varen negar a proporcionar més avions per aquell missió, ja que els generals en cap de les forces de terra exigien el màxim suport.

A uns trenta quilòmetres de Moscou, els primers reflectors varen il·luminar el cel en la ruta d’aproximació dels bombarders alemanys. Alguns grups aïllats varen arribar fins al Kremlin sense ser detectats. La capital estava defensada per dotzenes de regiments d’artilleria antiaèria lleugera i pesada. Mes de 300 reflectors il·luminaven als pilots alemanys per impedir-los que apuntessin bé. Tot i les dificultats presentades, els alemanys, com la nit anterior, varen llançar 150 tones de bombes explosives i 46.000 bombes incendiàries, però no es va incendiar el Kremlin, tot i que el 2º Grup d’Esquadró de Bombarder 55, encarregat d’aquesta missió, estava segur de que hi havia llançat sobre d’ell centenars de bombes incendiàries. Els sostres del Kremlin estaven constituïts amb unes teules fortes del segle XVIII i les petites bombes incendiàries no varen aconseguir penetrar. Els alemanys varen reconèixer haver perdut cinc avions.

---

Reinhard Heydrich, també pilot de caces, va fer la primera sortida en el front oriental amb un Bf-109. Al voltant de les dues del migdia, quan estava patrullant sobre la línia de combat, se’l va informar per ràdio de que hi havia una sèrie d’aeroplans soviètics que estaven bombardejant els ponts del Dnièster al seu pas per Yampol. Heydrich es va dirigir al lloc dels fets i va atacar a un dels caces soviètics. Però el cap del SD va tenir la mala sort de topar-se amb l’as Aleskandr Pokrishkin, un dels aviadors de caça més talentós dels soviètics. Pokrishkin se li va apropar i li va disparar una breu ràfega de trets fins que el Messerschimdtt de Heydrich va començar a treure fum. Heydrich va tenir la sort o l’habilitat d’aconseguir un aterratge d’emergència i ser rescatat més tard per un comando. Després d’aquella experiència el cap del SD no va tornar a pilotar més caces i va explicar que havia sigut tocat per foc antiaeri i no per un altre caça. Probablement no va veure a Pokrishkin. 

A França:

Imitant el model de la zona ocupada, el govern francès va introduir l’arianització. Els negocis jueus varen ser liquidats o es varen posar sota control francès, els béns varen ser confiscats i tot el que es va treure va ser dipositat en un banc especial del govern, la Caisse des Dépots et Consignations.

A Japó:

L’emperador Hirohito va convocar a palau als seus caps d’Estat Major per saber com anaven les negociacions amb els nord-americans i quina seria les seves actituds depenen del resultat. També volia saber si en cas de guerra tindrien possibilitats de sortir-ne victoriosos. El general Sugiyama li va explicar que la Segona Guerra Mundial havia alterat tots els plans. A més, les forces de Chiang Kai-Shek a la Xina estaven a la defensiva amb l’única ajuda d’Estats Units, Gran Bretanya i la Unió Soviètica. Per aquest fet, el general proposava derrotar a Gran Bretanya i Estats Units.

A la tarda, l’emperador va tornar-los a convocar per fer-los més preguntes, tot i que bàsicament volia saber si amb l’ús de la força podien aconseguir els seus objectius territorials. Sugiyama, amb el suport d‘Osami Nagano, li va dir que si deixaven les coses com estaven no podrien resoldre la guerra contra la Xina i per tant havien d’actuar militarment. Hirohito els va recordar llavors que els hi havien dit que no estaven suficientment equipats, però el general li va dir que, tot i que no podia parlar de la Marina, l’Exèrcit podria aguantar durant un any en guerra. L’emperador va voler saber llavors si amb un any seria suficient per aconseguir els objectius proposats. Sugiyama li va respondre que no li podia garantir, però que havien d’aprofitar l’oportunitat i prendre mesures per expandir la guerra. Hirohito va preguntar a continuació si hi havia alguna manera d’evitar l’ús de la força, ja que tenia informes que deien que els britànics havien enviat tropes a Tailàndia. El general li va aclarir que les seves informacions no eren certes, tot i que li va admetre un cert desplegament britànic a l’Àsia, el qual va considerar insuficient i li va reiterar que l’eliminació de Gran Bretanya era una decisió correcte. Hirohito, però, es va mostrar més prudent i li va preguntar si s’hauria d’utilitzar la força per conquerir la Indoxina francesa, el gran objectiu. Novament li varen contestar que els francesos serien dòcils.