Dijous:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, a la nit, Adolf Hitler es va reunir amb els seus convidats i els va assegurar que ell mai havia dubtat del soldat alemany com havien fet els caps de la Wehrmacht i que considerava tècnicament l’exèrcit alemany el més perfecte del món. Hitler va lloar llavors el paper de les SS i dels gauleiters, i va assegurar que el moment que vivien era molt millor que el de la Primera Guerra Mundial, quan militarment i políticament no estaven, segons la seva opinió, tan ben conduïts, assegurant que s’hi en aquella època ell hagués sigut canceller en tres mesos hagués acabat amb les obstruccions del moment. També va assegurar que si ell tingués 20 o 25 anys menys estaria a primera línia perquè l’apassionava ser soldat.  

A Alemanya:

Com el dia anterior, la Völkischer Beobachter en un dels seus articles de primera plana es va referir a Franklin Delano Roosevelt com l’instrument dels jueus i els francmaçons per destruir Alemanya. Utilitzant el pamflet de Theodor Kaufmann, el Germany Must Perish, en què havia demanat l’esterilització dels homes alemanys, l’article va tenir com a titular: Roosevelt demana l’esterilització del poble alemany, i un sots-títol que deia: Un monstruós pla d’extermini jueu. Les directrius de Roosevelt. Segons l’article, el president nord-americà era l’incitador dels articles de Kaufmann. Joseph Goebbels va escriure, fent referència a aquest pamflet, que es plantejava amb molta severitat l’extermini o l’esterilització de tot el poble alemany i per ell era una prova de “la condició mental de l’enemic”. Per Goebbels, en el pamflet es podia entendre l’amenaça que els cauria a sobre si es mostraven dèbils. 

Segons un informe del SD, les escenes dels noticiaris que mostraven l’empresonament dels jueus “responsables dels assassinats a l’Est” es veien amb eufòria entre la població, que clamava que els havien tractat amb “excessiva justícia”. L’informe assegurava que les imatges en les apareixien jueus netejant ruïnes despertaven gran satisfacció, inclús en la província de Lorena, i que les imatges de linxaments de la població de Riga als jueus, que eren titllats en aquesta ocasió de torturadors, es rebien amb crits d’ànim. 

En el front oriental:

En el sector nord:

Una petita flota soviètica va desembarcar una brigada de marina a la riba nord-occidental del llac Ladoga, a la rereguarda del 7º Cos finlandès. Els finlandesos es varen veure obligats a redistribuir les seves forces.

En el sector central:

Aquell dia es va rendir definitivament la guarnició militar soviètica de la ciutat de Brest-Litovsk. La ciutat havia quedat envoltada durant l’últim mes i era contínuament bombardejada. A més, la 27º Divisió blindada del comandant Hermann Hoth, després d’intentar-ho uns quants cops, va envoltar les tropes soviètiques a la línia Dnièper-Dvina.

---

Després de no haver triomfat amb el contraatac del dia anterior a prop de Smolensk, Simon Timochenko va ampliar la seva contraofensiva direcció al nord. El 24º Exèrcit del front de Reserva i el 30º de l’Oest varen avançar al llarg d’un front de 140 quilòmetres d’amplada situat entre Yartsevo (140 quilòmetres al nord-est de Smolensk) i Beli, al nord. Aquesta contraofensiva va tenir el suport de 153 aeroplans de la nova força aèria del nou front de Reserva i 120 bombarders del 3 BAK de l’aviació, que varen atacar a les forces del 3º Grup Panzer que marxaven cap al sud amb la intenció de tancar el forat que hi havia a l’est de Smolensk.  Però els soviètics, un cop més, varen ser atacats pels Bf-109, que varen eliminar els aparells soviètics.

En el sector sud:

Adolf Hitler va ordenar en el Grup d’Exèrcits Sud, que avançava per Ucraïna, fer un embolcall al voltant de la concentració de forces soviètiques amb base a Uman. La varen tancar quinze dies més tard.

A l’Atlàntic:

El Comandament de Bombarders de la RAF va llançar l’Operació Alba contra els creuers de batalla alemanys Scharnhorst i Gneisenau i contra el creuer pesat Prinz Eugen, que llavors es trobava a Brest i a La Pallice. L’atac va ser un fracàs, ja que es varen perdre 17 avions, mentre que els danys que varen rebre les embarcacions alemanyes varen ser de poca importància.

A Indoxina: 

125.000 soldats japonesos varen entrar a Indoxina.

En els Estats Units i la Gran Bretanya:

Els Estats Units i la Gran Bretanya varen congelar els actius japonesos com a protesta per la seva expansió cap al sud després de que ocupessin la Indoxina francesa.