Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

A la nit, quatre DB-3 es varen dirigir a Berlín per atacar-la, però, en aquesta ocasió, els focs antiaeris i els caces nocturns varen impedir que un d’ells arribés a la capital i en varen destruir un altre. Aquest va ser l’últim atac de la Unió Soviètica a Berlín el 1941. 

---

El Govern va introduir la pena de mort per castigar el sexe amb menors. 

En el front oriental:

En el sector nord:

Walther von Brauchitsch i Franz Halder varen visitar al mariscal Wilhelm Ritter von Leeb per explicar-li que Adolf Hitler havia decidit aïllar Leningrad per deixar morir de gana als tres milions de civils que hi havia a la ciutat. Von Leeb va creure que era un greu error no conquerir la ciutat. Aquell dia va començar el bombardeig a l’antiga capital tsarina.

---

A Finlàndia, Alfred Jodl va intentar convèncer al comandant finlandès, el baró Carl Gustaf Emil von Mannerheim, perquè l’exèrcit finlandès continués la seva ofensiva cap a la Unió Soviètica, però Von Mannerheim no ho va acceptar, ja que no volia traspassar les fronteres de 1939. Tot i això, aquell dia les tropes finlandeses varen continuar el seu atac a la Carèlia oriental soviètica i varen capturar la ciutat de Beloostrov, a unes 20 milles al nord de Leningrad, gràcies al debilitament del 7º Exèrcit soviètic, i es varen dirigir al riu Svir.

---

---

Un dels cossos de l’Exèrcit va prohibir als soldats prendre part, fotografiar o assistir a les execucions comeses pels Einsatzgruppen.

---

Walter Melter, corresponsal de guerra i cunyat de Heinrich Himmler, va caure en combat en aquella jornada. El líder de les SS va ser el primer en saber de la notícia.

A l’Atlàntic:

Davant les aigües d’Islàndia, el U-652 va confondre el destructor nord-americà Greer amb una embarcació britànica i, després de ser atacat per l’aviació britànica, li va disparar dos torpedes sense tocar-lo. El destructor va respondre amb dues càrregues de profunditat i va arribar sa i estalvi a Islàndia. Més tard, Franklin Delano Roosevelt va interpretar l’incident com un acte de pirateria i es va donar ordres de disparar immediatament en aigües essencials per la defensa nacional.

A la Unió Soviètica:

Iosif Stalin va sol·licitar en el primer ministre Winston Churchill 30.000 tones d’alumini i un mínim de 400 avions i 500 tancs mensuals.

A la Gran Bretanya:

Ivan Maiski es va presentar al 10 de Downing Street per comunicar-li a Churchill la resposta de Stalin sobre l’enviament dels Hurricanes. El primer ministre el va rebre al seu despatx oficial vestit amb un vestit d’etiqueta juntament amb Anthony Eden i Alexander Cadogan. En preguntar-li si portava bones notícies, Maiski li va dir que no i li va entregar el missatge del dictador en el qual li donava les gràcies pels avions, però el va advertir de que no els podien utilitzar d’immediat ni tots al mateix temps i que no produirien un canvi dràstic de la situació del front. Maiski els va admetre que estaven en una situació complicada i els va preguntar com podrien vèncer si la Unió Soviètica queia derrotada. Churchill, que no li va passar per alt el to amenaçador de l’ambaixador, li va recordar que quatre mesos enrere no sabien si la Unió Soviètica lluitaria contra ells al costat dels alemanys.