Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

A la nit, la RAF va bombardejar Berlín. Aquell va ser l’assalt de més relleu que varen conèixer fins llavors els berlinesos. Els 200 bombarders que varen actuar varen deixar 250 víctimes civils, entre morts i ferits, i varen deixar sense llar a 3.000 persones.

---

La Parole der Woche va reproduir el discurs d’Adolf Hitler del 30 de gener de 1939 en que amenaçava als jueus d’exterminar-los en cas d’una guerra. 

En el front oriental:

En el sector nord:

Aquell dia va continuar l’avanç finlandès a la riba est del llac Ladoga i varen caure les localitats de Tuloksa i Olonets, arribant al riu Svir i tallant el Canal Stalin.

---

Després de que els bombardejos a Berlín des de la base de Kagul, una illa d’Estònia, no donessin resultats i que els alemanys ataquessin la base, els soviètics varen decidir sobrevolar el personal de terra amb tres aparells a Bezabótnoie, a prop de Leningrad.

En el sector central:

El Grup d’Exèrcits del Centre havia patit un total de 160.000 víctimes des del començament de la invasió.

En el sector sud:

Els blindats de Heinz Guderian es dirigien al sud del front i aquell dia varen arribar a Konotop. El KG 28 va rebre instruccions d’atacar la rereguarda de les tropes soviètiques del Front Briansk, que havien començat una contraofensiva contra el cap de pont que havia establert el 2º Exèrcit alemany en el Desna al seu pas per Chernígov. Davant l’amenaça alemanya, militars soviètics varen demanar al dictador Iosif Stalin la retirada de Kiev, però el líder soviètic els hi va negar.

---

Un bombarder Heinkel 111 que sobrevolava Crimea va enfonsar amb els seus torpedes el buc hospital soviètic Armenia, que evacuava miliars ferits i la població civil assetjada. Només es varen salvar vuit persones dels entre 5.000 i 7.000 passatgers.

A Croàcia:

El comandant del 2º Exèrcit italià, el general Vittorio Ambrosio, va fer pública una proclama que establia l’autoritat italiana sobre la seva zona de Croàcia. Ambrosio va senyalar que tots aquells que haguessin abandonat el país per diferents motius se’ls convidava a tornar i que les forces italianes eren els garants de la seguretat, la llibertat i la propietat privada. En els alemanys no els va agradar tal proclama.