Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

Després de bloquejar la ciutat de Leningrad, Adolf Hitler, des del quarter general de Rastenburg, i l’OKW varen emetre la Directriu Número 35, l’Operació Tifó, en la que ordenava en el Grup d’Exèrcits de Centre amb el suport dels tancs dels grups d’Exèrcit Nord i Sud, els avions del grup d’Exèrcit Nord i l’exèrcit finlandès llançar per finals de mes una ofensiva contra les forces del general Simon Timochenko a l’est de Smolensk per dirigir-se a Moscou per conquerir-la.

A Alemanya: 

El govern va reforçar les restriccions als jueus amb l’ordre que obligava en els majors de sis anys a dur una insígnia amb l’Estrella de David amb la paraula Judeper identificar-los més ràpidament. L’ordre ja s’havia decretat l’1 de setembre per als més grans. També es va restringir la llibertat de moviments dels jueus per tal de que no fugissin.

---

A la nit, Berlín va patir un dels bombardejos més potents de la ciutat, tot i que la gran majoria de les bombes varen caure a les afores de la ciutat.

A Lituània:

A Vilna, a partir d’aquell dia els alemanys varen començar a tancar els jueus en una àrea que abans havien allotjat únicament a 4.000 persones. En total 29.000 jueus serien tancats en aquell gueto. Els alemanys només els varen donar una hora per fer les maletes i traslladar-se a la nova zona.

A Ucraïna:

Alfred Rosenberg va entregar-li a Erich Koch el seu nomenament com a comissari del Reich d’Ucraïna i va parlar amb ell de Podòlia i Volinia, que eren alemanys des de l’1 de setembre.

En el front oriental:

En el sector nord:

La 1º Flota Aèria va dur a terme 1.004 sortides, de les quals 186 varen tenir com a destí una àrea de només 25 quilòmetres quadrats. 

En el sector central:

Les forces soviètiques varen tornar a capturar Yelnya després d’un fort contraatac. 

En el sector sud:

Avantguardes del  2º Grup Panzer va arribar al riu Seim, al nord de Konotopo, a mig camí entre Kiev i, més a l’est, Kursk. 

A la Unió Soviètica:

Iosif Stalin va rebre la resposta oficial de Winston Churchill del 4 de setembre en la qual es va reafirmar de que no es produiria un segon front com tant insistia, excepte algunes accions aèries per allunyar les forces alemanyes de l’Est abans de que vingués l’hivern. També li va dir que era impossible obrir un segon front per la banda dels Balcans sense l’ajuda de Turquia. Stalin, que va llegir la resposta als seus companys del Poltibur, va qualificar la resposta de repugnant perquè considerava que ara no els estaven donant explicacions per negar-se a obrir el segon front.

En el Mar Roig:

Una embarcació mercantil nord-americana, el Steel Seafarer, que es dirigia a Egipte, va ser enfonsat per un avió alemany a 350 quilòmetres al sud de Suez. 

A Japó:

A Tòquio, l’emperador Hirohito va reunir les altes autoritats del país en una conferència imperial secreta per examinar la situació i per decidir si entraven o no en el conflicte. El primer ministre Fuminaro Konoye va obrir la sessió exposant un pla conjunt de la política nacional, i va estipular que si a primers d’octubre els governs Aliats no acceptaven les seves peticions de treure els embargaments imposats a Japó, sobretot el del petroli, començarien a pensar en preparar-se per la guerra contra els Estats Units, la Gran Bretanya i Holanda. Tot i això, Konoye va demanar fer tots els possibles per aconseguir els seus objectius per la via diplomàtica. Quan va acabar d’exposar els seus plans es va fer un llarg silenci i l’emperador es va aixecar de la cadira per llegir uns versos d’un poema del seu avi, l’emperador Meiji, titulat Les quatre ribes del mar.

L’emperador els va reconèixer que sovint pensava en aquest poema per esforçar-se per mantenir la pau. Després d’un altre llarg silenci, el cap de l’Alt Estat Major de la Marina va afirmar que l’Alt Comandament reconeixia la importància de l’acció diplomàtica i demanava utilitzar com a últim recurs la força. Però l’emperador no es va mostrar satisfet davant d’aquelles paraules i va aixecar la sessió en un ambient tens. Hirohito encara no coneixia en aquells moment el pla d’atac de Pearl Harbor.

En els Estats Units:

El president Franklin Delano Roosevelt va romandre tot el dia al costat de la seva mare Sara, que estava greument malalta després de patir un vessament cerebral. L’endemà moriria.