Dimarts:
En el Reich:
A Lituània:
El Einsatzkommando 3, liderat pel coronel de les SS Karl Jäger, va retenir a 831 jueus a la sinagoga de la ciutat de Varena. L’endemà varen ser assassinats.
En el front oriental:
En el sector nord:
El mariscal Wilhelm Ritter von Leeb va començar la lluita pel control de la ciutat de Leningrad. Els alemanys varen bombardejar els grans dipòsits de queviures, però els soviètics varen contraatacar amb els canons navals del creuer Maximo Gorki, els cuirassats Revolució d’Octubre i Marat. Els finlandesos, que tenien que ajudar als alemanys, es varen retirar de la zona després de conquerir els territoris perduts durant la guerra contra la Unió Soviètica i de veure que no estaven preparats per dur a terme una operació de tal calibre. Tot i perdre els finlandesos, els alemanys varen disposar a partir d’aquell dia de la Divisió Blava va arribar a la zona per servir en el Front de Leningrad.
En el sector sud:
Tal i com va escriure Franz Halder aquell mateix dia, el 2º Exèrcit havia completat el seu pas del Desna i, després d’eliminar les unitats soviètiques, s’havia posat en marxa rumb sud-est. El 2º Grup Panzer del coronel general Heinz Guderian havia ocupat Romní.
El comandant Gerd von Rundstedt va ordenar en el 11º Exèrcit que iniciés el seu atac contra l’istme de Pereskov, que unia la península de Crimea amb el continent. El mariscal Simion Budionny va demanar permís a Iosif Stalin per abandonar Kiev, però el dictador li va negar.
A Eslovàquia:
El Parlament eslovac va ratificar el Codi Jueu en el qual va provar als 80.000 jueus eslovacs dels seus drets civils.
A la Gran Bretanya:
A Bletchley Park varen desxifrar les ordres alemanyes per l’Operació Tifó, l’atac a Moscou.
Winston Churchill va precisar en la seva intervenció en la Cambra dels Comuns, que el principi d’autodeterminació proclamat a la Carta Atlàntica del 14 d’agost no es podia aplicar als pobles colonials subjectes a l’Imperi Britànic, sinó que només perseguia restablir la sobirania i l’autogovern de les nacions sotmeses pels nazis.
A l’Atlàntic:
Al nord, un grup de 16 U-Boots va atacar el comboi SC42 format per 65 embarcacions mercantils que es dirigien a la Gran Bretanya escortats per corbetes canadenques procedents de Sydney, a Cape Breton. Tot i que estaven protegits per cinc corbetes i un destructor, els alemanys varen aconseguir enfonsar 15 embarcacions. Les embarcacions canadenques no tenien l’últim equip de guerra anti-submarina i la seva tripulació no tenia experiència en aquelles batalles. Tot i això varen obligar en el U-501 ha tenir que sortir a la superfície en ser atacat per dues corbetes canadenques, la Chambly i la Moosejaw. Poc després, la Chambly va ser bombardejada per avions i també es va enfonsar.
A Japó:
L’emperador Hirohito va rebre els plans militars per les operacions militars destinades a ocupar tots els territoris dels sud-est asiàtic. L’endemà els aprovaria sent conscient de que portaria a una escalada bèl·lica important.