Dijous:
En el Reich:
A Polònia:
En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va ordenar a les seves tropes que s’aturessin a les afores de la ciutat de Leningrad, i va decretar que es privés de menjar a la població de la ciutat fins que es rendís l’exèrcit soviètic. Volia que els habitants de la ciutat morissin de fam.
Aquell mateix dia, Hitler va rebre d‘Alfred Rosenberg la idea d’utilitzar les notícies sobre el pla de Iosif Stalin de deportar els alemanys del Volga per proposar en els Aliats que es faria pagar en els jueus d’Europa Central si es continuava atacant Alemanya.
Hans Frank es va discutir durament amb Bernhard Krüger i el va acusar de crear un Estat dins de l’Estat i va exigir que totes les comunicacions dirigides a Heinrich Himmler fossin aprovades primer per la seva oficina.
A Alemanya:
A Berlín, la Gestapo va prohibir el Jüdische Kulturband in Deutschland (Lliga cultural jueva a Alemanya) i es varen confiscar els seus béns, que varen anar a parar a diverses institucions, entre les quals hi havia les SS i l’Exèrcit. A més, varen ser detinguts els col·laboradors que encara vivien a Alemanya.
A Ucraïna:
Friedrich Jeckeln va escriure un informe on deixava constància que durant el 26, 27 i 28 d’agost havien assassinat a 23.600 jueus a la ciutat ucraïnesa de Kamenets-Podolski. La meitat d’ells eren jueus hongaresos. Segons l’Informe de Situació de les Operacions Número 80 de les unitats especials, destacava que a la ciutat de Korostien 238 jueus havien sigut rodejats i conduïts a un edifici especial per la milícia ucraïnesa per afusellar-los.
A Letònia:
Els alemanys varen executar 11.034 jueus a Daugavpils.
En el front oriental:
En el sector nord:
A Leningrad, Gregory Zhukov va agafar els comandaments de defensa de l’exèrcit soviètic a l’antiga capital tsarina. Aquell dia va començar l’atac principal contra Leningrad amb un avanç de les tropes alemanyes pels forats que havien obert els bombarders de la 1º Flota Aèria. Els alemanys varen conquerir en aquella jornada Krasnoie Selo, a tant sols 15 quilòmetres de la costa del golf de Finlàndia, a l’oest de Leningrad. Des del Kremlin, Stalin va cridar en tenir notícies de l’atac alemany:
Potser hauria de rendir a Pere.
En el sector sud:
A Ucraïna, la 16º Divisió Panzer del general Hans-Valentin Hube va començar a creuar el Dnièper per Deriivka, al sud de Kremenchug.
Davant la imminent arribada dels alemanys, Stalin va ordenar ajusticiar als 157 presoners polítics que tenia reclosos a la presó d’Oriol. Entre les víctimes hi havia antics bolxevics com Jristian Rakovski o Olga Kameneva, la germana de Lev Trotski. Portaven uns quants anys tancats i el dictador soviètic tenia por de que amb el caos poguessin ser alliberats i el poguessin enderrocar. Tots ells varen ser assassinats en el bosc de Medvedev i la matança es va conèixer amb el nom de La matança de Medvedev.
Stalin rebia pressions dels seus comandants i, aquell dia, Simion Budionny li va tornar a demanar que li permetés una retirada general des de Kiev. Nikita Kruschev també li va demanar. Poques hores més tard, Stalin va trucar al general Kirponos a Kiev i li va dir que digués en els seus comandants que deixessin de pensar en la retirada i busquessin la manera de resistir.
A l’Atlàntic:
Els submarins alemanys varen descobrir un comboi, el SC-42, rumb a la Gran Bretanya, costejant el litoral de Groenlàndia, i el varen atacar enfonsat a 16 vaixells.
En els Estats Units:
Franklin Delano Roosevelt, aprofitant que el seu destructor, el Greer, havia sigut atacat per un U-Boot el 4 de setembre, va anunciar en un discurs radiofònica la seva política de disparar a l’acte. El President va declarar que havia arribat el moment de passar a una defensa activa i va anunciar que havia ordenat a l’Armada la destrucció de les forces de l’Eix que trobés en aigües nord-americanes. En realitat, l’Armada ja vigilava aferrissadament les aigües nord-americanes.
A les afores de Washington es va començar a construir el Pentàgon.
El comandant Albert C. Wedemeyer va calcular que abans de l’1 de juliol de 1942 els alemanys haurien ocupat tota la Unió Soviètica a l’oest de la línia general (el mar Blanc, Moscou i el riu Volga, entre altres) i que militarment els soviètics quedarien bastant impotents posteriorment a aquella data.
Charles A. Lindbergh va pronunciar un discurs titulat Qui són els agitadors de la guerra? davant unes 8.000 persones a Iowa, en el coliseu de Des Moins. El famós aviador va atacar durament a l’administració nord-americana, als britànics i als jueus. Tot i que va admetre que sentia compassió i comprensió cap als jueus per la seva difícil situació en que es trobaven, Lindbergh va afirmar que cap persona podia contemplar la seva política a favor de la guerra sense veure els perills que comportava una política de tal calibre. L’aviador va aconsellar en els grups jueus oposar-se a la guerra perquè, segons va afirmar, serien els primers en patir les conseqüències. Però, en un to paternalista, va dir que la majoria d’ells no ho havien entès i va afirmar que el perill més gran que patia els Estats Units residia en els seus grans propietaris i la seva influència en el cinema, la premsa, la ràdio i el govern nord-americà. Continuant amb el seu discurs antisemita, Lindbergh es va queixar de que els jueus i els britànics els volien arrossegar cap a la guerra i va demanar no guiar-se per les passions i els perjudicis naturals. El discurs només va servir perquè l’opinió públic s’indignés cap a l’aviador considerat com un mite per molts i acabés amb la seva carrera política.
Diari del Tercer Reich 