Divendres:

En el front oriental:

A la matinada, Adolf Hitler va explicar en els seus convidats que havia començat una batalla cruel per la conservació de l’espècie. El dictador no considerava persones els ciutadans de l’Est.

En el sector nord:

El líder de la Divisió Blava, Augustin Muñoz Grandes, va rebre l’ordre de Hitler de fer lluitar la Divisió Blava al nord de la Unió Soviètica, en el Front de Leningrad. Muñoz Grandes va complir l’ordre de Hitler, tot i que volia dirigir-se a Moscou i va quedar decebut davant d’aquell canvi de rumb.

En el sector sud:

De dia, a la part ocupada de Kiev es va fer una reunió en el Palau dels Tsars, on hi varen participar el general de divisió i l’oficial al comandament de la ciutat, Kurt Eberhard, i diferents oficials de les SS i caps de la Wehrmacht per acordar executar a gran part de la població jueva que residia a la ciutat. La mesura va tenir el suport del mariscal i màxim representant de la Wehrmacht a Kiev, Walter von Reichenau, que ja havia planificat la matança dels jueus a la capital ucraïnesa. Després de la reunió, les tropes alemanyes varen provocar diferents incendis i explosions per tal de desviar l’atenció de la població perquè no veiessin com acabaven amb els jueus. L’encarregat de dur a terme aquells assassinats va ser la unitat del coronel Paul Blobel, que ja havia donat proves anteriorment de la seva eficàcia assassina. Aquesta unitat estava composta per membres de la Policia de Seguretat i del Servei de Seguretat (SD), així com també d’algun batalló de les Waffen-SS per missions especials i per la policia. Aquell mateix dia, el Batalló policial 64 va assassinar a Sajmiste a més de 6.000 jueus.

Tot i que la ciutat ja estava controlada pels alemanys des del 19 de setembre de 1941, la batalla encara continuava i aquell dia varen caure les últimes tropes soviètiques que encara lluitaven a l’est de la ciutat. El 2º Grup Panzer del comandant Heinz Guderian i l’Exèrcit Sud del mariscal Gerd von Rundstedt varen envoltar i aniquilar un total de cinc exèrcits soviètics i varen empresonar a 665.000 soldats soviètics. Els soviètics també varen perdre 28.419 peces d’artilleria i 411 carros de combat. Aquell cèrcol va ser el més gran de la Segona Guerra Mundial. Hitler es va mostrar eufòric quan va saber-ho i va dir que aquella batalla era la més gran que hi havia hagut a la Història.

---

Tot i que eren atacats pel 5º Cos Aeri, el Front Sud-oest de les VVS i els DB-3 varen tornar a atacar sobre el camp de batalla, al sud-est de Khàrkiv, contra el 17º Exèrcit del general Carl-Heinrich von Stülpnagel. Els Exèrcits 9º i 8º sota el comandament del tinent general Dimitri Riabishev varen atacar al mateix temps al 3º Exèrcit romanès, que cobria el flanc nord del 11º Exèrcit a Crimea. Els romanesos varen tenir que retrocedir. Tot i ser atacats des de l’aire, el 1º Grup Panzer del coronel general Paul Ewald von Kleist va iniciar el seu atac des del cap de pont de Dnepropetrovsk i va eliminar les dèbils posicions del 12º Exèrcit soviètic. La Divisió Totenkopf de les SS es va veure obligada a enviar per primer cop esquadrilles especials per aniquilar els carros de combat T-34. Aquestes esquadrilles estaven formades per dos oficials i deu soldats que transportaven explosius, mines, granades i bombes en les seves bosses.

En el Reich:

A Polònia:

Heinrich Himmler va donar ordres de començar a construir un camp de concentració molt més gran a prop d’Auschwitz, a uns dos quilòmetres, a Birkenau, perquè allotgés a presoners de guerra soviètics per utilitzar-los com esclaus. Himmler tenia pensat empresonar-hi 200.000 presoners.

A Alemanya:

Després de que s’apliqués l’ordre de que els jueus portessin l’Estrella Groga, Otto Dietrich va informar en el seu Tagesparole que existien possibilitats d’abordar el tema des de diferents formes per explicar-lo en el poble alemany de la necessitat de tals mesures, com la d’assenyalar que els jueus eren nocius. Dietrich va confirmar que a partir de l’endemà el servei d’informació publicaria material que oferiria proves del “dany” ocasionat pels jueus a Alemanya.

Precisament, segons un informe del SD de Westfàlia, la mesura de l’Estrella havia sigut saludada amb satisfacció en termes generals i que les crítiques anaven dirigides en l’existència de les excepcions.

A Lituània:

Els alemanys varen reunir a 1.800 jueus del gueto del Kaunas per carregar-los en camions per portar-los en un dels forts que hi havia a les afores de la ciutat per després ser assassinats.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, el govern soviètic va reconèixer el Comitè Nacional de la França Lliure del coronel Charles de Gaulle creat a Londres el 23 de setembre de 1941.

A Abissínia:

La guarnició italiana d’Ulochefit estava sense subministraments i va rebre l’ordre de cessar els combats i es va rendir.