2 d’octubre de 1941

Dijous:

En el front oriental:

En el sector central:

Adolf Hitler va llançar l’Operació Tifó i va ordenar en el comandant en cap Fedor von Bock atacar la ciutat de Moscou. D’aquesta manera, el gruix de l’exèrcit alemany va avançar cap a la capital soviètica, tot i que el 30 de setembre de 1941 el 2º Grup Panzer del coronel general Heinz Guderian ja havia començat a avançar-hi. Seguidament, Hitler va fer una proclama per la ràdio dirigida als soldats del front oriental, on els va dir que estaven davant de l’últim i poderós cop destinat a aixafar l’enemic a Moscou abans de que arribés l’hivern. Mentre Hitler feia aquell discurs, la Wehrmacht va arribar a la ciutat d’Orel, a l’est de Briansk, i la 2º Flota Aèria va efectuar un total de 1.387 sortides durant tot el dia per acabar amb l’artilleria soviètica. Un cop silenciada l’artilleria soviètica, el 3º Grup Panzer, al nord de Smolensk, va poder avançar amb rapidesa cap al sud-est i tallar la connexió entre els 19º i 30º del Front Oest. 

Per intentar frenar el Grup de Combat del coronel Heinrich Eberbach, al migdia els soviètics varen enviar 40 caces bimotor Pe-3 del 95 IAD i 60 caces del 27 i 120 IAP. En trenta minuts, els aviadors soviètics varen assegurar haver destruït 30 camions i 43 carros de combat. Els caces també es varen enfrontar amb la Luftwaffe. La 2º Flota Aèria va perdre un total de 18 avions en aquella jornada. Com a resposta a l’atac, els bombarders del 2º Cos de l’Aire varen atacar l’aeròdrom d’Orel. 

En el sector sud:

Amb el cel descobert, el 5º Cos de l’Aire va poder tornar a ajudar al 17º Exèrcit del general Carl-Heinrich von Stülpnagel, que portava dies aturat després d’haver sigut atacat pels bombarders soviètics. 

En el Reich:

A Alemanya:

Berlín, a la Cancelleria del Reich, el ministre de Propaganda Joseph Goebbels preparava una visita de Hitler a la capital pel dia següent. Pel ministre aquella visita era molt important perquè el dictador encara no havia aparegut davant del públic des de que havia començat la campanya a la Unió Soviètica.


Segons l’Informe de Situacions de les Operacions Número 101, els alemanys havien assassinat a 35.782 jueus i comunistes a Kiev (33.771 a Babi Yar), Nikolaiev i Jerson, a la riba del mar Negre. 

Al mateix temps, un informe del SD de Münster comentava la conversació entre dos funcionaris de l’oficina de l’alcalde sobre les cartes dels soldats alemanys recentment rebudes del front oriental. En elles, destacaven que els soldats parlaven de la destrucció intencionada de tots els sentiments religiosos i morals per part dels jueus i comentaven que els jueus havien mobilitzat Àsia contra Europa.

A França:

A París, aquella nit es varen produir unes misterioses explosions a set sinagogues. Una de les sinagogues no va explotar perquè havia fallat la metxa i es va tenir que destruir el dia següent per, segons varen dir, motius de seguretat. Helmuth Knochen va culpar als antisemites francesos del bàndol d’Eugène Deloncle, però al cap de poc es va saber a través d’un oficial del SD borratxo que el propi Knochen havia donat trenta grams d’explosius enviats des de l’Oficina Central de Seguretat del Reich de Berlín als atacants.

A Ucraïna:

A Kiev, Heinrich Himmler es va reunir amb el cap suprem de les SS i la Policia, Friedrich Jeckeln, responsable de la massacre de Babi Yar.

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

En el palau Czernin, Reinhard Heydrich va declarar en el seu primer discurs oficial a Praga, que tenien que alimentar al treballador txec si volien que aquest produís, però va avisar que el Protectorat seria colonitzat per alemanys.

A Lituània:

A Zagaré, els alemanys varen metrallar 633 homes, 1.017 dones i 496 nens jueus. A 150 els varen disparar després de resistir-se quan els obligaven a sortir de la ciutat. A Butrimonys, els alemanys varen afusellar a 976 jueus. Una unitat especial alemanya va col·locar bancs en el patíbul perquè els ciutadans lituans poguessin veure bé l’execució. 

A Iugoslàvia:

Guerrillers serbis varen assaltar una columna de la 342º Divisió d’Infanteria motoritzada en el sector de Topola. Acte seguit de saber-se d’aquell atac, el general de les tropes alpines Franz Boehme, governador militar plenipotenciari de Sèrbia, va fer afusellar com a represàlia a 2.100 jueus. 

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill va llegir els missatges secrets alemanys sobre l’atac de l’Operació Tifó. 

En els Estats Units:

El govern nord-americà, a través de Cordell Hull, que precisament aquell dia feia anys, va rebutjar finalment mantenir amb Japó una conferència de pau per posa fi a la guerra a Xina.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.