Dimarts:
En el Reich:
A Polònia:
Al migdia, Adolf Hitler es va reunir amb els seus convidats, on entre ells hi havia Heinrich Himmler, i els va dir que trobava perillós que l’Església tingués tant poder perquè algun dia, quan l’interessés, podria anar encontra dels interessos de l’Estat i va afirmar que qualsevol acord amb l’Església només podria portar beneficis provisionals. El dictador els va explicar que sempre havia mantingut al partit nazi apartat de les qüestions religioses per evitar enfrontaments innecessaris i va afirmar que la millor manera per acabar amb el cristianisme era deixar que patís una mort natural i va afegir que una mort lenta produïa cert consol. Hitler llavors va fer una crítica a la religió i va augurar que tard o d’hora, com els mites, s’aniria desintegrant. El dictador va afirmar que el cristianisme havia arribat a l’absurditat i que per aquest fet la seva estructura es destruiria. Hitler va dir que la persona que tenia una vida simple era més propens a tenir fe i que el que tenien que fer era crear una fe més sòlida de la que ja tenien basada en la ciència. Tot i això, el líder alemany va explicar que no era desitjava que es deixés de creure en un Déu, ja que donava l’oportunitat de concretar el sentiment que tenien de les realitats sobrenaturals. En acabar el seu relat després de dir que les religions no havien de tenir una mort violenta, Hitler va afirmar que havien de vigilar que les esglésies no poguessin difondre a l’exterior ensenyances en pugna amb els interessos de l’Estat i que havien de seguir predicant la doctrina del nacionalsocialisme i als joves ja no se’ls ensenyaria res més que la “veritat”.
A la nit, Hitler li va dir en el secretari Martin Bormann i els seus convidats que no es podia fiar de les previsions meteorològiques i es va mostrar a favor de que els meteoròlegs es separessin de l’Exèrcit perquè considerava que la Lufthansa tenia un servei meteorològic de primera, tot el contrari que l’Exèrcit, i va demanar un nou servei que no havia de costar molts diners amb homes que estiguessin en contacte amb la naturalesa i el seu entorn i no homes d’estudis.
Christian Wirth, el comandant del camp d’extermini de Belzec, va quedar sota l’autoritat d‘Odilo Globcznik.
A Alemanya:
A Berlín, Kurt Daluege, en qualitat de cap de la policia berlinesa, va firmar la primera ordre de deportació pels jueus berlinesos.
En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:
El cap dels destacaments de les Waffen-SS de la zona va escriure un informe a Himmler per comunicar-li que tots els batallons de les Waffen-SS havien de traslladar-se per carretera al Protectorat per executar afusellaments i controlar els penjaments. En l’informe s’apuntava que fins llavors hi havia hagut a Praga, 99 afusellaments i 21 penjaments; a Brunn, 54 afusellaments i 17 penjaments, un total de 191 execucions, incloses les de 16 jueus.
En el front oriental:
En el sector central:
Una secció dels tancs alemanys van arribar al pantà de Jimki, a prop de Moscou, i els soldats de la Wehrmacht del front de Mojaisk de la 1º Divisió Panzer varen conquerir sense masses problemes la ciutat de Kalinin, a 150 quilòmetres al nord de Moscou, fet que va provocar que quedés interrompuda la línia de trens que unia la capital soviètica amb la ciutat de Leningrad. A més, aquests soldats es varen apoderar del pont sobre el Volga. Des d’aquell dia es varen produir ferotges batalles en el sector de Volokolamsk, a meitat del camí entre Mojaisk i Kalinin, a uns 80 quilòmetres al nord-oest de Moscou. A part, la divisió Das Reich de les SS i la 10º Panzer varen arribar al camp de batalla de Borodino. A més, les tropes del general Hermann Hoth i el 4º Grup Panzer d’Erich Hoepner varen destruir el 32º Exèrcit soviètic a Viazma.
Mentre els soldats alemanys s’apropaven a la capital soviètica, a Moscou la població va començar a patir quan varen tenir les primeres notícies de l’avanç imparable dels alemanys. El menjar va començar a ser racionat, cosa que va provocar l’augment de la histèria, i els robatoris al carrer eren freqüents. A més a més, aquell dia els alemanys varen atacar amb els seus bombarders una estació de ferrocarril del sud i varen destruir 90 vagons. Els moscovites volien fugir, però les carreteres cap a l’est estaven col·lapsades de gent morta de pànic. Per fer front a la fugida de la població, les unitats especials de la NKVD, per ordre del dictador Iosif Stalin, varen reprimir brutalment aquella situació de pànic i van eliminar a tot aquell soldat o civil que volgués fugir del combat o de la capital.
En el sector sud:
El Grup d’Exèrcits del Sud del comandant Gerd von Rundstedt va ocupar Mariupol.
El vicealmirall Oktiabrski va enviar a tota la seva flota al Mar Negre per evacuar els seus homes d’Odessa.
A Japó:
En una reunió del gabinet es va prendre la decisió de continuar amb els preparatius per entrar a a guerra contra els nord-americans i els britànics. Però el primer ministre Fuminaro Konoye, que apostava per la diplomàcia, sabia que tenia les hores contades. A la nit, després d’assistir a una reunió de la Companyia pel Desenvolupament de Xina Septentrional, Konoye va rebre un missatger enviat per Hideki Tojo en que l’avisava que si la Marina, més contrària al conflicte, es negava a entrar en guerra seria una greu falta als seus deures militars i per això criticava que la reunió del gabinet del 6 de setembre amb l’emperador Hirohito s’apostés per obrir negociacions. Konoye sabia que això era un ultimàtum i que el seu Gabinet hauria de dimitir.
Diari del Tercer Reich 