Dimecres:
En el Reich:
A Alemanya:
El govern alemany, seguint les ordres d’Adolf Hitler, va començar una nova fase de la deportació de jueus alemanys, sobretot berlinesos, i del Protectorat de Bohèmia i Moràvia als guetos dels territoris ocupats de l’Est i va prohibir en els jueus emigrar d’Alemanya. El primer transport va sortir de Viena direcció a Lódz. 19 jueus es varen suïcidar abans de ser deportats. El SS-Brigaderführer Franz Stahlecker, destinat en els països bàltics, va dir en una reunió, que juntament amb l’organització i la posada en pràctica de les ordres d’execució, des dels primers dies es va procurar concentrar en totes les ciutats a tots els jueus en els guetos creats a l’efecte. En un seu informe, Stahlecker va declarar que el Einsatzgruppe A havia matat 121.817 jueus en el seu sector del front oriental, entre ells 3.387 comunistes, i que la població autòctona havia sigut induïda a iniciar pogroms contra els jueus durant les primeres hores de la captura.
A Polònia:
A la tarda, en el quarter general de Rastenburg, Hitler es va reunir amb els seus convidats i els va rememorar el passat dient que la República de Weimar havia fet tots els possibles per endarrerir la seva caiguda final i va definir a Gustav Stresemann com el pitjor dels polítics de l’època. Recordant la remilitarització de Renània del març de 1936, Hitler els va confessar que quan s’havia allotjat a l’Hotel Dreesen de Bad Godesberg se li havia passat pel cap travessar una de les zones ocupades pels francesos i que havia tingut la sort de no fer-ho perquè sinó estava convençut que els francesos l’haguessin atrapat i empresonat. El dictador també va rememorar que quan va pujar al poder havia ordenat que es suspenguessin tots els pagaments del Pla Young i que havia tingut que posar en marxa la màquina de fer bitllets per acabar amb la inflació. Hitler va presumir de saber economia i, inclús, va afirmar que havia tingut que explicar-li a Hjalmar Schacht com acabar amb la inflació. El dictador va relatar-los que sabia tan d’aquell tema perquè havia llegit molt i havia sabut treure profit de l’experiència del passat com quan Frederic el Gran va retirar poc a poc de la circulació els seus tàlers que havien perdut valor per restablir d’aquesta manera el valor de la moneda. Hitler, tot i això, va explicar-los que el fonamental per millorar l’economia era que els jueus no s’interposessin, ja que, en la seva opinió, la base de la política comercial jueva residia en fer que els negocis arribessin a ser incomprensibles per un cervell normal i, per aquest fet, era un defensor de les idees simples i naturals. El dictador va posar l’exemple d’un dia a Obersalzberg on havia rebut a uns obrers per parlar-los sobre el diner i que aquella gent l’havia comprès molt bé i l’havien recompensat amb forts aplaudiments.
El Govern General va promulgar un decret en què es permetia matar a qualsevol jueu al que es trobés per una zona determinada o fora d’ella. A més, el decret avisava de que qualsevol polonès que ajudés a algun jueu a fugir patiria el mateix destí. El governador Hans Frank va assegurar que no estaven en disposició de donar més aliments als jueus.
En el front oriental:
En el sector central:
Heinz Guderian li va dir a Fedor von Bock que tenia que ordenar aturar l’avanç per culpa de la resistència soviètica i el mal estat de les carreteres. Però els alemanys continuaven amb el seu avanç i varen ocupar Kalinin, a 150 quilòmetres de Moscou. L’exèrcit soviètic no va tenir temps de muntar un front davant de Kalinin per defensar la ciutat. També varen dur a terme un fort avanç que els va dur a Naro-Fominsk, a 70 quilòmetres al sud-oest de Moscou.
En el sector sud:
Els alemanys varen entrar a Odessa. Al mateix temps, els soviètics estaven evacuant per mar als seus homes d’Odessa per transportar-los a Crimea. Per tal de no ser atacats, els soviètics varen atacar per aire la ciutat de Constanta, a Romania, en una maniobra de distracció.
La força de caces alemanys va atacar a les aeronaus del Front Sud de les VVS, que tan mal estaven fent al 1º Exèrcit Panzer. Els alemanys varen assegurar haver destruït 18 avions soviètics a la zona del Mius.
A la Unió Soviètica:
El Comitè de Defensa Estatal va concloure evacuar el Presídium del Soviet Suprem i les altes categories de Moscou. En el document es deia que en cas de que les forces alemanyes arribessin a les portes de la capital, la NKVD tenia l’ordre de destruir establiments comercials, magatzems i institucions que no poguessin ser evacuades, així com tot l’equip elèctric del ferrocarril metropolità. També es va evacuar els militars i, per exemple, es va donar l’ordre de traslladar cap a Engels, a 800 quilòmetres al sud-est de Moscou, al 122º Grup Aeri.
A la nit, les ambaixades estrangeres i els departaments governamentals varen rebre instruccions de preparar-se per abandonar Moscou. En els patis dels ministeris es varen fer fogueres per cremar els arxius del govern. Batallons d’afusellament de la Lubianka i altres presons de la NKVD varen començar a executar als presoners perquè no caiguessin en mans alemanyes. Al voltant de la ciutat es varen col·locar pues de filferro amb la intenció d’impedir l’entrada per carretera dels carros blindats alemanys i es va enviar a les afores a desenes de milers de ciutadans mal equipats perquè cavessin més tanques antitanc. Quan aquests varen ser fora, els veïns i els supervisors que varen quedar a la capital varen córrer a saquejar les vivendes dels que eren fora.
Aquest document va dur al caos entre la població moscovita i varen córrer diversos rumors que ja apuntaven que el Govern era fora o que els alemanyes estaven a les portes de la capital. Una multitud va saquejar els establiments comercials de tota classe.
A l’Atlàntic:
Al nord, un comboi Aliat que navegava rumb a la Gran Bretanya va perdre nou vaixells per un atac de submarins alemanys.
A França:
El govern francès va condemnar a dos anys de presó al resistent Loustaunau-Lacau, detingut el 18 de juliol de 1941 i acusat de provocar una revolta al nord de l’Àfrica.
A la Gran Bretanya:
El general polonès Wladislaw Sikorski va manifestar el seu descontent amb els soviètics i va enviar una nota a l’ambaixador soviètic Bogomolov per recriminar-li que diversos milers d’oficials polonesos no havien tornat a Polònia després de que els russos passessin al bàndol Aliat i va assegurar que no els havien trobat en els camps militars soviètics. Aquests generals polonesos que trobaven a faltar eren morts, els varen matar els soviètics quan varen ocupar Polònia el setembre de 1939 i seran descoberts pels alemanys en els boscos de Katin a l’abril de 1943.
A Japó:
Després de l’amenaça del dia anterior de Hideki Tojo i inclús de plantejar-se la possibilitat de fugir a Estats Units, Fuminaro Konoye es va dirigir al palau reial per reunir-se amb Hirohito per anunciar-li que renunciava al càrrec de primer ministre i va demanar que nomenés al príncep Higashikuni pel càrrec. L’anunci es faria públic l’endemà.
Després de les detencions del 10 d’octubre, els japonesos varen detenir a l’espia Hotsumi Ozaki en el seu domicili. A la comissari de Meguro va començar a parlar d’immediat de les seves activitats.
Diari del Tercer Reich 