Divendres:
En el Reich:
A Polònia:
A la matinada, Adolf Hitler va explicar en els seus convidats la seva particular visió que tenia dels imperis alemanys i britànics a la Història. Estava convençut de que havien sigut abans els alemanys un gran Imperi que els britànics i va afirmar que si no hi haguessin hagut tantes lluites internes per la religió, la Gran Bretanya no hagués tingut mai ni veu ni vot en el continent europeu. Per Hitler l’única força continental que hi havia a Europa era Alemanya.
Al migdia, Hitler va explicar en els seus convidats que la guerra havia tornat a trobar la seva forma més primitiva fent referència a la guerra a l’Est, tot i que va deixar clar que ara la guerra era una lluita per la possessió de les riqueses naturals i va tornar a defensar el darwinisme social. Després Hitler va atacar el cristianisme definint-lo com una protesta contra la naturalesa.
A la nit, Hitler va criticar davant dels seus convidats als alts comandaments militars alemanys de la Primera Guerra Mundial i va afirmar a la vegada que el Kàiser Guillem II no tenia noció del comandament i el va comparar amb els soviètics. Hitler només va lloar la figura del comandant austríac Conrad von Hoetzendorf per, en la seva opinió, reconèixer les necessitats d’ordre polític i militar.
A Alemanya:
A Berlín, en el Ministeri de Propaganda, Otto Dietrich va anunciar en els periodistes davant d’un mapa gegantesc de la Unió Soviètica que la guerra estava a punt d’acabar. Ràpidament la premsa alemanya va anunciar les victòries alemanyes al front. Per augmentar més l’odi contra els seus enemics, la Parole der Woche que es va publicar aquell dia es podia llegir les paraules del polèmic nord-americà Theodore N. Kaufman: Alemanya té que ser aniquilada – Sempre la mateixa aspiració.
Davant la vida pròpia que havia agafat l’Arma SS, el comunicat del sector SD de Nuremberg d’aquell dia deia que el Brigadeführer SS doctor Martin s’havia proposat, com a cap de les SS del sector, intervenir personalment per mantenir en un sol bloc totes les organitzacions de les SS, però que els seus intents havien sigut envà per l’actitud del cap de l’Arma SS, el Sturmbannführer SS Loh.
A Berlín, Veturia Goga, l’esposa del difunt primer ministre romanès Octavian Goga, va ser convidada en el Frauentag (dia de les dones). Goga es va reunir amb Alfred Rosenberg i li va explicar alguns detalls sobre l’alçament de la Guàrdia de Ferro.
En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:
A Praga, Reinhard Heydrich va presidir una reunió on hi varen assistir els més alts comandants locals de les SS i Adolf Eichmann. Heydrich els va informar que 50.000 deportats serien enviats a Riga i a Minsk, i que planejava pel Protectorat l’establiment de dos camps de trànsit, un a Moràvia i un altre des de Bohèmia, des dels quals els jueus serien traslladats cap a l’Est després d’haver sigut fortament delmats. Heydrich va tancar la reunió dient que Hitler desitjava que els jueus fossin evacuats de l’espai alemany possiblement a finals d’aquell any i que tots els temes importants havien de resoldre’s de forma immediata i que cap problema de transport havia de crear cap dificultat.
A Iugoslàvia:
El general Franz Böhme va dictar una ordre en la que deia que els comunistes o els homes que fossin sospitosos de ser comunistes, tots els jueus i un número especificat d’habitants nacionalistes i amb inclinacions democràtiques, tenien que ser capturats com ostatges i executats en una proporció d’un centenar per cada soldat alemany que haguessin matat els partisans i de cinquanta per cada soldat ferit.
En el front oriental:
Walter von Reichenau va donar les seves directrius per l’Operació Barba-roja deixant clar que l’objectiu principal de la campanya era l’aniquilació completa de les forces bolxevics i l’extermini de la influència asiàtica i jueva. A partir de llavors, els soldats soviètics havien de considerar-se representants del bolxevisme i havien de ser tractats “com a tal”. Amb aquesta idea, el comandant del 6º Exèrcit va continuar dient que el soldat tindria unes missions que s’apartaven dels treballs comuns de tot soldat. Volent deixar clar aquesta idea, Von Reichenau va continuar dient que el soldat en el front oriental no era només un guerrer d’acord amb les regles d’art de la guerra, sinó que també era el portador d’una idea popular implacable i el venjador de tota bestialitat. Per això, segons Von Reichenau, el soldat havia de tenir el total convenciment de la duresa i, també, de la brutal inferioritat jueva afirmant que tenia l’objectiu de tallar les arrels dels alçaments a la rereguarda de la Wehrmacht, que segons ell estava sent ordida pels jueus. Finalment, Von Reichenau també va exhortar a les seves tropes dient que la guerra contra l’enemic en el front mai més seria presa seriosament.
Parlant de l’alimentació, Von Reichenau va ordenar no alimentar als habitants de la zona i als presoners de guerra que no estiguessin al servei de la Wehrmacht, i va exclamar que les cuines de l’Exèrcit no eren humanitàries ordenant que no s’entreguessin cigarretes i pa. Després d’explicar de la necessitat que tenia Alemanya d’aliments, Von Reichenau va continuar la seva exposició dient que el soldat no tenia que regalar res al seu enemic.
En el bàndol soviètic, Gregory Zhukov va obtenir el comandament suprem de tot el Front Oest substituint el general Simon Timochenko. Per altra banda, el diari soviètic Pravda va incitar a la població russa a la vigilància extrema i va explicar en un dels seus articles que els alemanys no només avançaven sobre la capital, afirmant que intentaven desorganitzar la rereguarda amb una xarxa d’agents secrets, espies i provocadors. Però els soviètics, tot i les seves crides, sabien que l’avanç alemany era imparable en aquells moments i aquell dia les dones i els nens varen començar a ser evacuats cap a l’Est. Els soviètics tenien el problema que molts homes intentaven escapar de la batalla i aquell dia la NKVD va escriure un informe on deia que s’havien arrestat a un total de 657.364 soldats per retirada no autoritzada o deserció. D’entre ells, 632.486 varen tornar a la línia del front sense més repercussió; 10.201 varen ser sentenciats a mort i executats i només 3.321 varen ser afusellats a la línia de front.
En el sector central:
Després de que el dia anterior no poguessin fer gaires sortides per culpa de la boira, la 2º Flota Aèria va poder fer 537 sortides i va notificar la destrucció de 450 vehicles i 150 peces d’artilleria.
En el sector sud:
A prop del mar Azov varen continuar els combats aeris entre els dos bàndols i la Leibstandarte SS Adolf Hitler va informar que havien rebut intensos atacs per part de grups de fins a 20 aeronaus.
A Japó:
La Tokko va arrestar als espies Tomo Kitabayashi i Yotoku Miyagi, els dos membres del partit comunista nord-americà. A l’habitació de Miyagi, els investigadors japonesos varen trobar-hi un informe sobre les reserves de petroli japoneses. Durant l’interrogatori, Miyagi es va intentar suïcidar tirant-se per la finestra del segon pis, però un agent de la policia va saltar darrere seu i els dos varen sobreviure. Més tard, Miyagi va confessar tot el que sabia i va dir els noms dels espies per als quals hi treballava, Max Clausen, Richard Sorge i Hotsumi Ozaki.
Diari del Tercer Reich 