Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

A la tarda, en el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va rebre a l’arquitecte Albert Speer i l’escultor Aron Breker. El dictador va culpar als jueus per, segons la seva opinió, haver portat la Gran Bretanya a la guerra i va afirmar que Winston Churchill només era un titella dels jueus, a qui va acusar de només voler la guerra pels seus negocis. Hitler va defensar llavors el sistema autàrquic i va qualificar d’error la política econòmica que es va seguir després de la Primera Guerra Mundial tornant al sistema de mercat. El dictador va assegurar que en la nova Alemanya no hi faltaria mai de res, excepte el cafè i el te, i que volia que tothom participés en aquesta nova economia. De les colònies, Hitler va afirmar que no hi tenia cap interès excepte de Camerun. El líder alemany va parlar amb enyorança dels dies passats en el quarter general de Felsennest, França, i va recordar els ocells de la zona, les vistes i les esquadrilles d’avions.

A Alemanya:

El govern alemany va acabar una primera fase de deportacions de jueus alemanys a les zones conquerides de l’Est. Precisament, aquell dia el primer transport amb 1.000 jueus va abandonar Berlín direcció a Lódz. Al mateix temps i preparant-se per les següents deportacions, Heinrich Himmler va emetre l’ordre de prohibir tota l’emigració jueva des del Reich.

Precisament, Joseph Goebbels va ser informat per un dels seus informadors dels “gegantescos” afusellaments de jueus que tenien lloc a Ucraïna. També va saber que aquests assassinats eren incomprensibles per part de la població local i el ministre va considera que aquell fet era perquè el bolxevisme havia anat suavitzant “l’instint antisemita” dels pobles ocupats pels soviètics.

En el front oriental:

En el sector central:

L’exèrcit alemany va ocupar Kalinin, al nord de Moscou, i Kalunga, al sud, després de dures batalles.

En el sector sud:

Els homes del Einsatzgruppen Grup D, que operaven a Crimea, varen ordenar que tots els jueus es reunissin en un patí i que portessin menjar per tot el dia, les seves coses de valor i les claus de les seves cases. Després els varen traslladar a un quarter soviètic desèrtic i, a continuació, varen dur 500 homes, molts d’ells ja molt grans, en columnes fins a un magatzem llunyà al koljoz Màximo Gork. Les dones i els nens varen viatjar en camions. Un cop tots junts els varen dur en grups de 100 a una rasa antitanc, on els ordenaven que es despullessin i s’asseguessin al marge de rasa per ser disparats.

Al mateix temps, en les instal·lacions de salut mental de Kiev, els membres del Einsatzkommano 5 varen assassinar a 300 interns jueus. Segons un informe, arrel d’aquests assassinats molts membres del Einsatzkommando varen presentar problemes psicològics.

---

Continuant a Crimea, l’11º Exèrcit va poder avançar de nou gràcies a que la II./JG 3 i la III./JG 77 varen estar tot el dia atacant les aeronaus soviètiques que tan mal havien fet a l’11º Exèrcit en els últims dies. Però ni amb la Luftwaffe al cel els alemanys varen poder aturar els atacs aeris soviètics. El 54º Cos d’Exèrcit va patir més de 1.200 baixes en els seus intents per obrir pas.

---

El temps va tornar a millorar i les carreteres es varen començar a assecar després de les pluges dels últims dies. Els alemanys ràpidament varen començar a obrir pas a través de les posicions de l’exèrcit soviètic.

A la Unió Soviètica:

Després de dies de forta incertesa i quan tothom havia donat per fet que Moscou seria abandonada, es va restablir l’ordre i es va acabar el pànic dels moscovites. Tot i això, el neguit continuava entre la població. Tement que amb l’apropament de les tropes alemanyes a Moscou hi pogués haver una revolta popular, Lavrenti Beria va ordenar l’execució de 28 presoners de la presó de Lublianka; entre ells tres antics comandants de les forces aèries: Aleksandr Loktionov, Yakov Smushkevich i Pavel Richagov.

A Romania:

Romania es va annexionar la Moràvia ucraïnesa que va passar a dir-se Transnistria.

A la Gran Bretanya:

El científic James Chadwick va enviar una carta a un seu company del Ministeri de Provisions en el qual es va queixar de que tant els britànics com els nord-americans no s’estaven prenent prou seriosament el secret de la bomba atòmica i els va avisar de que s’havien de donar els passos necessaris per evitar que els alemanys descobrissin que passarien a l’etapa de fabricació.

A Japó:

Després de les detencions del 10 d’octubre i del 15, els japonesos varen detenir als espies Max Clausen, Richard Sorge i Branko Voukelitch. Els espies varen parlar de les seves activitats als seus captors, tot i que en un principi Sorge es va resistir. És molt probable que els torturessin perquè parlessin, tot i que també és possible que xarressin per esgotament anímic.