Diumenge:
En el Reich:
A Alemanya:
Adolf Hitler va expressar la seva ideologia imperialista explicant que els nous territoris ocupats hi havia més de 250 milions de persones que tenien que treballar per ell. Més endavant va donar les ordres de reclutar sense cap mirament als treballadors que fossin necessaris en els territoris ocupats perquè produïssin per Alemanya. Llavors, Hitler, que estava a Munic perquè el dia anterior havia pronunciat un discurs a la cerveseria Löwenbräukeller, va tornar al quarter general de Rastenburg, on hi arribaria a la nit.
Continuant a la capital bavaresa, Heinrich Himmler va celebrar una festa en la que va ascendir a diversos dirigents de les SS i, després, va mantenir una breu reunió amb els gauleiter i Reichsleiter.
El ministre Joseph Goebbels, que no creia que la campanya en el front oriental acabés en breu, va publicar un article en el Das Reich sota el títol Quan o com. El ministre va escriure que no tenien que preguntar-se quan arribaria la victòria, sinó que s’havien de preocupar de que arribés. Perquè arribés, va dir que es necessitava un gegantesc desplegament nacional de forces. Per augmentar el rendiment militar, pensava en una mobilització de la comunitat popular que agafés a tots els àmbits de la vida.
En una circular del cap de la Sipo i del SD, Heinrich Müller, dirigida a totes els departaments de la Policia de l’Estat, a tots els caps, comandants i inspectors dels camps de concentració, deia que s’havia pogut comprovar que durant les marxes a peu de l’estació al camp hi havia presoners soviètics que s’havien desplomat d’esgotament hi havien mort, i va demanar que no es permetés fets com aquells perquè no es volia que la població sabés res dels camps. Tot aquell reclús que es veiés clarament que no podria suportar una marxa havien de ser executats abans.
Al mateix temps, Karl Friedrich Trampedach, el director del Departament Polític del RKO, va presentar una queixa per escrit en el Ministeri de Territoris Ocupats de l’Est i a Hinrich Lohse, que es trobava en aquells moments a Berlín, contra els transports a Riga i a Minsk que s’havien anunciat. Uns dies més tard, Leibbrandt el va tranquil·litzar assegurant-li que es traslladarien als deportats més a l’Est.
A Letònia:
En el gueto de Dünaburg, 11.034 jueus varen ser eliminats pels alemanys.
En el front oriental:
En el sector nord:
Feia dies que no parava de nevar, però això no va impedir que les forces dirigides pel mariscal Wilhelm Ritter von Leeb conquerissin la ciutat de Tikhvin, situada molt a prop de Leningrad i un important terminal ferroviària, tancant d’aquesta manera l’accés a l’antiga capital dels tsars i condemnant a la gent a morir de fam.
En el sector central:
El mariscal Walther von Reichenau va dir-los taxativament en els seus soldats del 6º Exèrcit que havien començar a ser els venjadors per organitzar una guerra contra els seus enemics, a qui va definir com a bèsties assassines sense escrúpols, i va deixar clar que havien de tenir en compte que s’havien de tenir els mitjans per l’aniquilació d’aquests, a qui ara va anomenar assassins, i va assegurar que “aquesta gent” no s’adaptaven a ells.
Tot i les victòries, dins de l’Exèrcit les tensions augmentaven dia rere dia ja que es veia que el temps no els jugava cap favor. El coronel general Heinz Guderian va enviar una carta a la seva dona, on li va assegurar que havien subestimat als russos per l’extensió del país i la traïció del clima. El coronel general va acabar la seva carta dient-li que era la revenja de la realitat.
En el Mediterrani:
A les quatre matinada, l’Armada italiana escortava un comboi de set vaixells cap a Líbia, però el comboi es va topar amb la Força K britànica liderada pels creuers lleugers Aurora i Penélope, a 140 milles a l’est de Siracusa. Els britànics varen disparar ràpidament amb els seus canons de 152 mil·límetres i durant mitja hora varen sembrar el caos dins dels italians. Els britànics varen enfonsar o varen danyar greument a set vaixells mercantils que sumaven 39.000 tones i un dels sis destructors de l’escorta italiana. A la una del migdia, la Força K va arribar a Malta sense haver patit cap baixa i varen rebre les felicitacions de l’almirall Andrew Cunningham. Per la seva part, el comte Galeazzo Ciano va anotar enrabiat en el seu diari que els resultats eren inexplicables.