Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

En el seu apartament privat de la Cancelleria del Reich, Adolf Hitler va fer un discurs davant de 50 gauleiters i Reichsleiter per parlar-los de l’anomenada qüestió jueva i de l’economia alemanya. Primer els va parlar de les conseqüències de l’atac de Pearl Harbor i va afirmar que si els japonesos no haguessin declarat la guerra als Estats Units ell ho hagués tingut que fer en un altre moment. Satisfet amb aquell nou enemic, el dictador va afirmar que el conflicte d’Àsia oriental els havia arribat com un regal caigut del cel. Canviant de tema, el dictador va parlar del front oriental, on va reconèixer que havia sigut necessari replegar momentàniament les tropes a una línia defensable i va declarar que tenia la intenció d’acabar l’any següent la guerra a l’Est arribant fins als Urals. Hitler va exposar un cop més la seva visió d’orient com la futura Índia d’Alemanya, que en tres o quatre generacions seria absolutament germànica. Amb aquella victòria va proclamar que podria ser possible arribar a un punt d’estabilització a Europa a través d’una pau parcial. Llavors, sense afirmar que volia exterminar als jueus, va deixar molt clar que tenia un pla per fer-los desaparèixer d’Europa perquè, segons les seves paraules, havien causat la guerra mundial i va confirmar que no tindrien pietat ni sentiments cap als jueus. No existeix una transcripció de les paraules de Hitler, però els testimonis deixats pel ministre Joseph Goebbels i el governador Hans Frank coincideixen en els punts claus que va parlar Hitler sobre els jueus. És probable que Hitler confirmés directament la seva intenció de deportar i matar a tots els jueus d’Alemanya i la resta d’Europa.

Però el tema principal de la reunió va ser el problema econòmic que patia Alemanya per culpa de la guerra. De fet, els comentaris sobre els jueus es varen produir quan el discurs de Hitler havia consumit ja tres quartes parts. El dictador va afirmar que per culpa de la guerra havia augmentat el deute, però va assegurar que tiraria endavant un programa social que beneficiaria tant als obrers com els camperols alemanys. Per solucionar aquell greu problema, els va proposar esclavitzar a milions d’eslaus si es guanyava la guerra per construir noves vivendes barates per vendre-les després a un preu més alt i creia que així evitaria la catàstrofe econòmica que se li presentava per culpa de la inflació. El líder alemany va afirmar que aquest mètode era el que havien seguit en l’antiguitat, fet que havia portat a l’esclavitud. També va deixar clar que en aquella utopia no hi hauria lloc per les esglésies cristianes i va explicar que de moment s’avançava molt lentament en la “qüestió” de l’Església. Després del discurs tothom va poder veure que Hitler estava de molt mal humor, ja que creia que Moscou ja hauria d’estar sota el seu control i, en canvi, es trobava amb que els seus soldats en retirada per culpa de l’ofensiva soviètica del 5 de desembre de 1941. Hitler volia tornar aquella nit al quarter general de Rastenburg, però els compromisos el varen fer quedar i no va poder tornar al quarter fins el matí del 16 de desembre de 1941. Però no tot varen ser males noticies per Hitler, ja que Romania, Bulgària i Hongria varen declarar la guerra als Estats Units.

---

Aquell dia es va aplicar el decret de Wilhelm Keitel anomenat Nit i Boira aprovat el 7 de desembre de 1941 en el que ordenava que tota agressió comesa contra l’Estat alemany fos castigada amb la pena de mort. Keitel argumentava que s’havia d’aplicar la mort perquè, segons el seu criteri, una pena de presó o treballs forçats seria vist com un signe de debilitat.

---

L’informe del SD a la ciutat de Minden, al costat de Bielefeld, a Westfàlia, parlava dels comentaris dels ciutadans de la població sobre el destí dels jueus de la pròpia ciutat, deportats feia pocs dies. L’informe senyalava que es parlava obertament de que els jueus eren obligats a treballar en antigues fàbriques russes mentre que els jueus més grans i els que estaven malalts eren afusellats. L’informe també comentava que la gent creia que existia una suposada ordre de Hitler d’expulsar a tots els jueus cap a mitjans de gener de 1942 i que parlaven entre ells del rumor de que els Estats Units obligaven en els alemanys a portar una esvàstica a la roba amb la lletra G per identificar-los tal i com feien ells amb els jueus des del setembre amb l’Estrella Groga. Segons sembla, aquest últim rumor no se l’acabava de creure la gran majoria.

---

Al matí, Heinrich Himmler li va explicar orgullós en el doctor Felix Kersten que havien declarat la guerra als Estats Units perquè no podien tolerar les provocacions del president Franklin Delano Roosevelt, qui va titllar de sequaç dels jueus. En preguntar-li el doctor què opinava el poble alemany d’aquella declaració, Himmler li va contestar que no ho tenien que consultar i li va assegurar que qui protestés seria eliminat. El cap de les SS li va explicar la seva versió dels jueus nord-americans, dient que controlaven el dòlar i va afirmar que amb la resta de nord-americans arribarien a un acord amistós i ràpid. A continuació varen parlar d’Holanda. El doctor va aconseguir alliberar 31 holandesos que anaven a ser afusellats juntament amb 17 noruecs i 7 alemanys. Kersten també va intentar alliberar a una família jueva anomenada Bry de Friedenau que coneixia de feia temps, però Himmler aquí va ser dur i no ho va consentir.

Després de la visita al seu doctor, Himmler va emetre noves instruccions per als seus líders i comandants de les SS perquè motivessin als seus homes. El cap de les SS els va demanar que mantinguessin una disciplina estricta en la realització de les seves missions oficials a través de reunions nocturnes de camarades després dels dies plens d’obligacions (es referia a l’assassinat de jueus). També els exigia que en aquestes reunions no abusessin de l’alcohol i que, en canvi, s’asseguessin al voltant de la taula per menjar, oir música i escoltar conferències. 

A França:

A París va morir el ministre d’Afers Eclesiàstics, Hanns Kerrl, a l’edat de 54 anys.

---

Continuant a la capital francesa, la policia alemanya va començar la tercera ràtzia antisemita i varen detenir a 743 homes jueus, la gran majoria francesos de classe mitjana. Tot ells varen ser enviats a Compiègne per ser deportats més tard als camps de l’Est

En el bàndol Aliat:

La revista Israelitischen Wochenblatt va publicar un article on s’explicava que havien sigut ajusticiats a Odessa milers de jueus, i que tenien informacions de que a Kiev i a altres ciutats russes també passava el mateix.

En el front oriental:

El Einsatzgruppe D va informar de que havia assassinat a 55.000 jueus des de que havia començat l’Operació Barba-roja.

En el sector central:

En el sector de Moscou, els soviètics varen tenir sota el seu control la regió de Moscou després d’expulsar als alemanys. Sota la pluja i el desgel, la 2º Divisió Panzer del coronel general Heinz Guderian va ser expulsada de Solnechogorsk després d’haver retrocedit 40 quilòmetres des de l’inici del contraatac soviètic. Aquella derrota en la Batalla de Moscou era el que feia que Hitler estigués de tan mal humor. Desesperat per la situació, Fedor von Bock va tornar a trucar al OKH per informar de que la situació del Grup d’Exèrcits del Centre havia arribat a una fase crítica.

En el sector sud:

La penetració del Front Sud-oest soviètic en el front del 2º Exèrcit alemany va arribar encara més lluny, direcció a Orel. A més, la 45º Divisió d’Infanteria alemanya estava rodejada i parcialment destruïda.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill va sortir amb la seva expedició cap a Washington a bord del cuirassat Duke of York per reunir-se amb el president Roosevelt.