Dilluns:
En el Reich:
A Alemanya:
Adolf Hitler es preparava per tornar al seu quarter general de Rastenburg, on rebria informés que anunciaven que els atacs soviètics provocaven moltes baixes. Després de reflexionar-hi, el dictador va decidir acceptar una retirada de les seves tropes fins al riu Voljov. A la nit, Hitler estava molt preocupat per les derrotes que tenia el seu Exèrcit i va ordenar en els seus comandants que no volia ni sentir a parlar d’una retirada general, ja que creia que els seus soldats eren superiors. Sabent les ordres de Hitler, Alfred Jodl li va comunicar a Franz Halder l’ordre de que no es podia produir cap retirada allí on existís alguna possibilitat de mantenir el front. Però a on la posició fos insostenible estava permesa la retirada a una línia més fàcil de defensar. Tot i això només es podia fer un cop s’haguessin enllestit els preparatius necessaris per una retirada ordenada. Aquella mateixa nit, un Walther von Brauchitsch totalment abatut per tal i com estava la situació i per no tenir una ordre per retirar-se, va dir-li a Halder que no veia cap possibilitat de que l’Exèrcit sortís de la situació en que es trobava.
La pensionista Seline Winter va ser denunciada per un familiar a la Gestapo per haver entregat una còpia del sermó del bisbe August von Galen en que criticava el programa d’eutanàsia. L’endemà va ser interrogada per la Gestapo, i va declarar que havia actuat simplement per pura curiositat. Winter va ser alliberada.
A França:
Els alemanys varen executar a 100 ostatges a Mont-Valérien, Romainville, Drancy, la Santé, Caen, Fontevrault i Chateubriant.
A Letònia:
A la platja de Skede, al nord de Liepaja, destacaments del Einsatzgruppe A, del SD, de l’ORPO i forces auxiliars de la policia i milícies letones varen dur a terme una execució en massa de jueus que va durar fins el 17 de desembre. Soldats i personal naval alemany varen ser presents durant els tirotejos. Prèviament es va excavar una tanca antitanc en forma de V a les dunes. A les presoneres de la presó de dones les varen conduir al lloc que tindria lloc l’execució sota custòdia. Els botxins eren majoritàriament guàrdies letons; molts dels quals havien consumit grans dosis d’alcohol. En arribar a la platja, les víctimes eren allotjades a un graner i després les cridaven en grups de vint per portar-les a la tanca. Allí, les obligaven a estirar-se de cara avall una bona estona. Posteriorment varen rebre l’ordre d’aixecar-se i despullar-se. A continuació, les feien caminar fins a un estret passadís fins que rebien l’ordre d’aturar-se. Eren al marge de la tanca, en el punt més alt. Mirant al mar i d’esquenes als botxins, aquests varen disparar a les seves víctimes amb les seves metralladores. Cada víctima tenia assignat dos tiradors. Després de cada execució, diversos membres del servei de seguretat baixaven a la tanca per rematar als supervivents. Cada equip d’execució va ser rellevat per un altre després de matar a deu grups de víctimes.
En el front oriental:
Instruccions emeses per al 11º Exèrcit deien clarament que la població autòctona havia de tenir més por a les represàlies alemanyes que dels guerrillers.
En el sector nord:
Les forces soviètiques recuperaven terreny i varen atacar a l’exèrcit alemany en el front de Leningrad.
En el sector central:
En el nord-oest de Moscou, les forces soviètiques varen recuperar les ciutats de Klin, Kalinin i Istra.
A Líbia:
A la tarda, el general britànic sir Claude Auchinleck va obligar a les tropes d‘Erwin Rommel a una retirada temporal.
A Turquia:
En el port d’Istanbul va ser remolcat el SS Struma amb 769 refugiats jueus procedents de Romania. Tots ells varen ser posats en quarantena mentre es decidia el seu destí.
A Irlanda:
El govern irlandès va proclamar la seva neutralitat.
A la Xina:
Els soldats japonesos varen desembarcar en el Borneig britànic, al sud, i es varen apoderar dels camps petrolífers.