Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

A la nit, en el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va trucar a Günther von Kluge, i aquest li va demanar permís per retrocedir les tropes alemanyes de Moscou. Hitler, un cop més, no hi va estar d’acord perquè temia l’enfonsament de tot el front oriental. La discussió entre Hitler i el seu comandant va durar més de dues hores i va fer esperar una llarga estona els convidats del dictador que volien celebrar amb ell l’arribada del nou any.

Hitler havia rebut en aquella jornada al coronel Hermann Balck perquè li expliqués com havia vist la situació al front. Balck, a diferència dels seus anteriors comandants, li va insistir perquè no permetés una retirada sense cap circumstància perquè creia que podrien salvar-se més homes i més material si es mantenien ferms. El coronel també va insistir en que el número de tancs que arribaven al front era la meitat dels que havia demanat (Hitler). El dictador es va horroritzar davant d’aquella informació.

Amb els seus convidats, Hitler va manifestar la seva gelosia per l’avanç nipó en el Pacífic. Hitler, tot i està aliat amb els japonesos, no li acabava de convèncer aquella aliança per motius racials i estava convençut de que si els japonesos conquerien el Pacífic significaria la supressió de la raça blanca en aquella zona. El dictador també va assegurar que a Japó no era viable el nacionalsocialisme, ja que no existia la gran propietat rural i només hi havia pocs propietaris i molta classe mitjana. El dictador va augurar que els holandesos acabarien pactant amb els japonesos i es desentendrien dels britànics i va afirmar que gràcies a les conquestes japoneses disposarien sortides pels productes alemanys.

A Alemanya:

A la nit, Joseph Goebbels va llegir per ràdio un discurs dictat per Hitler per celebrar l’Any Nou. El ministre va assegurar que qui estava forçant la guerra (els jueus) assumia la responsabilitat per haver apartat a Hitler del camí dels grans canvis interns que havia començat, però va afirmar que amb l’ajuda de la Providència s’aconseguiria la victòria. Goebbels va descriure un destí horrorós s’hi el “bolxevisme jueu” en aliança amb Franklin Delano Roosevelt i Winston Churchill aconseguia la victòria. El ministre va assegurar que s’hi tots complien amb el seu deure, el destí compliria la voluntat de la Providència i va acabar el seu discurs afirmant que l’any 1941 havia sigut el de la més gran victòria de la història mundial.

Goebbels va celebrar l’últim dia de l’any amb la seva família i una sèrie de convidats del món del cinema a la seva finca de Bogensee. També hi havia el seu fillastre Harald Quandt. S’havia adornat una llarga taula amb un mantell blanc per celebrar la festa. Goebbels no deixava de parlar de la imminent victòria en el front oriental fins que Harald el va interrompre per dir-li que la guerra encara duraria uns quants anys més. Goebbels, ofès, es va aixecar de la cadira i el va començar a escridassar, però el noi es va mantenir ferm amb la seva postura. La picabaralla entre els dos va arribar a tal punt que Magda va tenir que allunyar al seu marit del seu fill. 

A Lituània:

A Vilna, a l’Escola Pública dels Pioners en el número 2 del carrer Straszun en un campament de partisans, uns 150 joves disfressats per la festa de Cap d’Any varen escoltar un manifest redactat pel jove cap dels partisans, Abba Kovner, en el que deia que Hitler tenia la voluntat de matar a tots els jueus, i que els primers serien els de Lituània. Kovner va demanar que no es deixessin portar com ovelles a l’escorxador i que l’únic que podien fer ara era presentar resistència. El líder partisà ja tenia notícies de primera mà dels crims que cometien els alemanys al seu país i creia que només amb la lluita armada podien fer front a aquelles massacres. D’aquesta manera, Kovner va posar en marxa el primer grup jueu de resistència a l’Europa Oriental.

En el front oriental:

En el sector nord:

Els soviètics amb la seva contraofensiva varen aconseguir que els alemanys retrocedissin al llarg de 150 quilòmetres.

A Líbia:

Les tropes d’Erwin Rommel, després d’estar els últims dies de retirada per l’ofensiva britànica, es trobaven en el punt des del qual havien iniciat la seva marxa el juny: la Línia de El Ahheila.

A la Gran Bretanya:

El govern britànic va dissoldre oficialment la Home Guard després de tenir clar que no es podria aplicar la invasió alemanya en terres britàniques.

En els Estats Units:

A la tarda, el president Franklin Delano Roosevelt es va reunir amb el Secretari d’Estat Cordell Hull per parlar de l’ocupació de les illes Saint-Pierre-et-Miquelon per part de la França Lliure. Els dos varen creure que els francesos s’havien equivocat amb la seva operació militar, però creien que el govern nord-americà no podia ingerir en aquell afer que tan els molestava. Hull li va explicar que la gran majoria dels francesos no acceptaven el règim hitlerià, però que tampoc seguien a Charles de Gaulle i que, per tant, quan comencessin a operar al nord de l’Àfrica s’hauria de prescindir de la cooperació del coronel francès. Hull creia que s’havia de parlar amb els britànics perquè no estiguessin sempre donant suport a De Gaulle i desitjava arreglar les coses amb el govern de Vichy si aquests estaven disposats a parlar. Però el President no estava d’acord amb els plans del seu Secretari i pensava que l’incident de Saint-Pierre-et-Miquelon era mínim i no calia molestar als britànics pel que ell considerava un assumpte de poca importància.

A les Filipines:

Les tropes japoneses varen ocupar Manila.