Dijous:

En el Reich:

A Polònia:

En les dures derrotes que patia la Wehrmacht en el front oriental, ara s’hi afegia el fet de que el subministrament de combustible s’havia reduït en una sisena part i, per tant, es mostrava clarament que Adolf Hitler s’havia equivocat en l’estratègia de l’Operació Barba-roja. No admetent aquells errors, el dictador va acomiadar al comandant Gerd von Rundstedt com a cap del Grup d’Exèrcits del Sud per desobediència i va ser substituït pel mariscal Walter von Reichenau. Durant aquell dia Hitler va brindar un missatge d’Any Nou als seus soldats.

A primera hora del matí es varen presentar a Rastenburg el ministre Julius Dorpmüller i el seu sots-secretari Kleinmann per reunir-se amb Hitler per parlar dels problemes amb el transport de ferrocarril al front oriental, que estava molt malmès per culpa de les baixes temperatures. Mai arribaven les comandes desitjades per part de l’Exèrcit. En seguit, el dictador es va reunir amb el seu ministre acompanyat per Wilhelm Keitel, el cap de Transport Militar, el general Rudolf Gercke i Heinrich Himmler, que acabava d’arribar al quarter. El dictador els va confessar que era partidari de que els grans treballs com la construcció de túnels els fessin els presoners de guerra per no perdre mà d’obra alemanya.

A la tarda varen acordar que els Ferrocarrils del Reich assumirien tota la responsabilitat de tot el sistema ferroviari de la Unió Soviètica ocupada i, per tant, la xarxa ferroviària deixaria de ser responsabilitat del cap de Transport Militar. També es va demanar a Dorpmüller que informés cada dia personalment a Hitler sobre quants combois havia entregat al cap de Transport Militar en les capçaleres de via per veure si es podia o no complir els requeriments que demanava l’Exèrcit, que en aquella època tenia unes necessitats de 120 combois diaris i només, en els dies més bons, arribaven 100 combois.

Aquella mateixa tarda, Hitler es va tornar a reunir amb Himmler. El cap de les SS el va informar, entre altres coses, sobre el seu viatge d’inspecció a les divisions de les Leibstandarte Adolf Hitler i Wiking de finals de desembre. El dictador li va explicar que un dia el gauleiter de Baden li havia confessat que estava preocupat per la baixada d’ingressos perquè els jueus havien desaparegut des de 1933 i que per solucionar-ho ell havia autoritzat el joc perquè es construís un casino.

A la nit, a propòsit d’una carta de la senyora Von Oeynhausen, la secretària Christa Schroeder va examinar l’oportunitat de substituir l’ensenyança religiosa en les escoles per un curs de filosofia general amb el propòsit que els nens no perdessin el sentit del respecte davant les coses que sobrepassaven la seva comprensió. Un dels convidats va saltar i va dir que aquesta nova ensenyança no es digués filosofia, ja que es tractaria una explicació del nacionalsocialisme. Hitler llavors va intervenir en la conversa i va assegurar que no es podia al·ludir al “problema” de Déu i va afirmar que quan disposés de temps abordaria el tema. El dictador els va dir que en la seva opinió s’havia d’organitzar la cerimònia de casament de manera que les parelles no es presentessin una a una davant el funcionari del registre civil, ja que aquest es trobava davant una feina impossible de realitzar. Parlant dels funcionaris, Hitler va mencionar, en una de les poques vegades que sabem que ho va fer, del seu pare, Alois Hitler, dient que quan escoltava l’expressió funcionari del registre civil recordava la figura del pare i, en particular, d’una conversa que varen mantenir quan ell era petit; Hitler li deia en el seu pare:  

Papa, pensa que…

I de seguida el seu pare li tallava la frase per dir-li:

Fill, jo no tinc necessitat de pensar: sóc funcionari.

Hitler llavors es va posar a fullejar un llibre il·lustrat d’Espanya i, fitant el Monestir de Montserrat, el dictador va exclamar que Montserrat l’evocava a la llegenda del Sant Grial i va afirmar que aquell monestir tenia el seu origen en el conflicte que hi va haver entre els moros i els romans-germànics.

A Alemanya:

La Societat Ahnenerbe va ser agregada a l’Estat Major particular de Himmler, convertint-se d’aquesta manera en un organisme de les SS. A la comissió de la Societat hi figurava Himmler com a president, el doctor Wuest, el rector de la Universitat de Munic, i Sievers, un antic bibliotecari ascendit a coronel de les SS.

---

En el camp de Buchenwald, les SS varen col·locar en el portaló del camp als Testimonis de Jehovà per haver-se negat unànimement a contribuir amb donatius de llana per les tropes alemanyes en el front oriental. Un oficial els va anunciar a crits que els farien treballar a 20 graus sota zero fins que comencés a enfosquir i els va ordenar que es traguessin d’immediat tota la roba interior, tal i com varen fer. Quan aquells homes varen tornar a la tarda en el bloc varen tenir que entregar a més les sabates de pell i canviar-les per esclops.

A França:

A la nit, Jean Moulin va saltar en paracaigudes en els Alps per liderar i dur l’estratègia de la Resistència francesa.

En el front oriental:

Els exèrcits soviètics varen contraatacar en tota l’extensió del front.

En els Estats Units:

A Washington, a la Casa Blanca, 26 governs varen firmar un decret de la Declaració de les Nacions Unides. A la cerimònia no hi varen ser presents els representants de la França Lliure per les seves discrepàncies amb els nord-americans. Els països que varen firmar es varen comprometre a defensar la Carta de l’Atlàntic, firmada l’agost de l’any anterior, i en posar tots els recursos que tenien per lluitar contra els països de l’Eix. Per la part nord-americana va firmar el president Franklin Delano Roosevelt, per part britànica el primer ministre Winston Churchill, per part soviètica Maxim Litvinov i per part xinesa T.V. Soong. Com a curiositat, per primer cop es varen utilitzar les paraules Nacions Unides. De fet aquestes paraules eren obra de Roosevelt quan aquell matí es va despertar a la Casa Blanca. Sense pensar-s’ho va demanar en el seu assistent que el portés a l’habitació de Churchill i va entrar a l’habitació del primer ministre sense trucar abans. Però en aquell moment Churchill estava despullat, a punt per ficar-se a la banyera Roosevelt es va disculpar, però el primer ministre va deixar anar una de les seves frases que quedarien gravades per la història:

El primer ministre de Gran Bretanya no té res que amagar al president dels Estats Units!

Per la seva banda, els tres països de l’Eix varen pactar no negociar cap tipus de pau separada amb els Aliats.

A Malta:

Les forces de l’Eix varen començar a bombardejar l’illa, que va ser atacada fins al 24 de juliol de 1942.

A Itàlia:

El dictador Benito Mussolini va rebre la carta de Hitler en què l’informava sobre la marxa de les operacions a la Unió Soviètica.

A les Filipines:

La 48º Divisió japonesa estava a menys de 25 quilòmetres de Manila i la 16º a 65. El comandant Homma va ordenar aturar les seves tropes del nord perquè les forces es reorganitzessin i els va exclamar que no volia veure repetir els actes de violència, abusos i violacions que s’havien comès a la Xina.