Dilluns:
En el Reich:
A Polònia:
En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler es va reunir amb Wilhelm Ritter von Leeb i aquest, al comandament del Grup d’Exèrcits del Nord, va demanar la retirada d’algunes posicions que considerava indefensables per evitar més pèrdues. Hitler, amb el suport de Franz Halder, si va negar perquè pensava que debilitaria el flanc nord i dificultaria la campanya de l’estiu.
A la nit, Hitler es va reunir amb els seus convidats i els va explicar que havia ordenat que tots els graus de la Wehrmacht executessin totes les ordres que es donaven. A continuació, el dictador va lamentar que els estava costant enviar provisions al front oriental i va culpar a les extremes temperatures com una de les grans dificultats que tenien alhora d’enviar provisions. Després d’explicar que ara tenien un Exèrcit enorme i modern, Hitler va afirmar que quan aquestes regions de l’Est estiguessin unides a la xarxa ferroviària alemanya construirien locomotores adaptades a les condicions locals i es va tornar a queixar de l’extrem fred que feia aquell hivern i de que ningú l’havia escoltat quan havia reclamat certes millores en els instruments de guerra per evitar congelacions. Creia que si poguessin tenir un casc folrat de pell i una careta de cel·luloide solucionarien el problema del fred. Canviant radicalment de tema, Hitler va acusar un cop més a Winston Churchill d’estúpid i d’enviar el seu país a la guerra, però va assegurar que un cop caigués Singapur el primer ministre seria acomiadat. El dictador llavors el va acusar d’estar influenciat pels jueus i va insultar a lord Halifax definint-lo com un hipòcrita i un mentider. Parlant de les batalles a l’Àsia, Hitler va augurar que els japonesos no conqueririen l’Índia, ja que creia que només es limitarien a bloquejar-la, però també va afirmar que els hindús es revelarien contra les autoritats britàniques. El dictador va lamentar llavors que Oswald Mosley i els seus homes estiguessin empresonats perquè creia que podrien canviar el destí de la Gran Bretanya, ja que no volien la guerra. Fent mofa, Hitler es va dirigir a Martin Bormann i li va exclamar que s’estava tornant religiós. Bormann li va respondre que sempre havia sigut molt religiós. Llavors, el dictador els va concretar que volia dir que s’estava convertint en una figura religiosa perquè aviat seria el gran cap dels tàrtars i va assegurar que àrabs i marroquins barrejaven el seu nom en les seves pregàries. En to burlesc va dir que ell, com a vegetarià, no podria menjar depenen de quins plats fessin aquells líders religiosos.
En el gueto de Lódz varen començar les primeres deportacions al camp d’extermini de Chelmno.
A Alemanya:
Hermann Göering va celebrar el seu aniversari amb una luxosa recepció. La premsa es va referir a ell amb el títol de Paladí del Führer.
Un informe del govern deia que segons els comunicats recopilats per la delegació central SD d’Erfurt, la població rebutjava casi massivament les ostentacions propagandístiques de les últimes setmanes. Tant els titulars com els comentaris del diari Thühringer Gauzeitung eren poc realistes, es deia, i les conclusions eren tan exagerades que no hi havia ningú que es prengués seriosament el diari, s’afirmava.
En el front oriental:
En el sector sud:
El mariscal de camp Walter von Reichenau va patir una hemorràgia cerebral quan va sortir a caminar a quaranta graus sota zero. Al cap de cinc dies moriria.
A Iugoslàvia:
El general Dusan Simovic va dimitir com a primer ministre del govern iugoslau a l’exili. El professor Yovanovic el va substituir.
A la Gran Bretanya:
Alexander Hardinge, en nom del rei Jordi VI, va contestar la carta de Rudolf Hess de feia uns dies dirigida al monarca. En ella es va precisar que el rei havia llegit la carta i que havia demanat transmetre-la al Foreign Office. Hardinge va concloure que Hess era víctima d’un complex de persecució i que no hi havia res a fer. Alexander Cadogan, en rebre la carta del monarca i llegir el text de Hess, va gravar unes paraules a la carta de Buckingham en tinta vermella que deia:
Espero que els presoners dels camps de concentració gaudeixin de coixins elèctrics per escalfar-se.
Hess havia demanat en la seva carta a Jordi VI, a més d’unes ulleres, un coixí elèctric per alleugerir els seus dolors estomacals.
A Líbia:
Erwin Rommel va acceptar un pla proposat pels seus oficials per contraatacar als Aliats. La força naval britànica en el Mediterrani estava tan desgastada en aquells moments que no va poder evitar que els alemanys fessin arribar més subministrament a Líbia. Al mateix temps, les forces aliades varen patir la marxa de la 7º Brigada Blindada, a més de la de dues divisions australianes, que varen ser enviades al Pròxim Orient.
A Birmània:
Les tropes japoneses varen entrar al país per envair-lo i expulsar-hi els britànics.
A Malàisia:
Els japonesos varen ocupar Kuala Lumpur, la capital.
En els Estats Units:
El govern nord-americà va crear el War Labor Board (Consell Laboral de Guerra) per evitar les vagues, controlar els salaris, la inflació i tots els temes relacionats amb l’economia de guerra.