Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va emetre el comunicat de l’Exèrcit que parlava un altre cop de combats a prop de Leningrad i a l’est de Charkow. A la tarda, Hitler es va reunir amb els seus convidats, entre ells Wilhelm Ritter von Leeb i Josef Terboven, i els va reconèixer que els txecs estaven dividits entre els que volien tractar amb ells i els qui eren partidaris d’Eduard Benes i va exigir mà dura per solucionar la divisió. Confiava que Emil Hacha passés com un dels grans homes de la història txeca i va recordar-los com havia entregat Praga el març de 1939.

A la nit, després d’escoltar la Setena simfonia de Bruckner, Hitler els va comentar que aquella obra s’havia compost sobre aires populars de l’Alta Àustria i que li recordava els balls del Tirol de la seva joventut. A continuació, el dictador els va parlar dels grans músics i els va assegurar que Brahms havia tingut el suport dels jueus i que en canvi Richard Wagner era un home del Renaixement que no es podia criticar. Parlant de Mozart i del seu final en una fossa comuna, Hitler es va referir a Paul Ludwig Troost, de qui va dir que havia sigut un revolucionari en l’arquitectura i que gràcies a ell el seu geni s’havia pogut contemplar. El dictador va afirmar que els països tenien que realitzar grans sacrificis per als “grans homes” perquè els considerava les ànimes d’una nació.

---

A Auschwitz II, Birkenau, es va utilitzar per primer cop en el camp el gas Zyklon-B per eliminar als presoners.

A la Unió Soviètica:

El general Von Roques va firmar una ordre dirigida a totes les tropes del sector sud en la qual alertava contra la utilització per part dels russos d’adolescents que, després d’haver-se guanyat la confiança dels homes de la Wehrmacht, ara treballaven com espies. Per això demanava no tenir contemplacions ni pietat amb aquests joves i va exigir que fossin entregats als òrgans components de la Policia o del SD.

A Lituània:

En el gueto de Vilna, els alemanys hi varen establir una Guàrdia Alemanya per controlar la vida del gueto.

A l’Atlàntic:

A la nit, els U-Boots alemanys varen ser llançats, sota el nom clau d’Operació Redoble de Tambor, contra les embarcacions que estiguessin davant de la costa est dels Estats Units. El U-123 dirigit pel tinent Reinhard Hardegen tenia en el seu periscopi les llums dels gratacels de Nova York. Inclús varen poder contemplar els llums dels vehicles que transitaven pels carrers de la ciutat nord-americana. Tot i que el capità va tenir l’esbojarrada idea de disparar contra la Cinquena Avinguda, havia rebut ordres estrictes de Karl Döenitz de limitar-se a enfonsar embarcacions cisternes carregades de combustible. D’aquesta manera, el U-123 va disparar dos torpedes contra un petrolier que acabava de sortir del port i, després d’enviar-lo al fons del mar, va marxar sense dificultats. Per sort dels alemanys, el telegrafista del petrolier va enviar un missatge en el que assegurava que l’explosió s’havia produït en xocar contra una mina.

A la Gran Bretanya:

A Londres, en el Saint-James Palace va tenir lloc una reunió de vuit governs a l’exili més la França Lliure en la que es va acordar castigar als líders de l’Eix responsables de crims de guerra i contra la humanitat.

En els Estats Units:

Franklin Delano Roosevelt va encarregar en el general William Donovan, Wild Bill, la creació d’un servei secret, l’OSS (Office of Strategic Services), que el juliol de 1947 es convertí en la CIA.

A les Índies Orientals Holandeses:

Totes les posicions claus al voltant de Tarakan i a Manado ja estaven en mans japoneses.