Dimarts:

La conferència de Wannsee:

Al migdia, en un palau situat a la riba del llac Wannsee, a les afores de Berlín, a l’antiga vila de l’industrial Ernst Marlier, en el carrer Grossen Wannsee número 56-58, que feia d’oficina de la Comissió Internacional de la Policia Criminal,  va començar una conferència entre els alts càrrecs nazis de la cúpula de les SS, de la policia, dels ministeris, del NSDAP i del govern polonès per preparar un projecte per exterminar els jueus d’Europa, el que més tard s’anomenaria l’Holocaust. Els alemanys varen arribar a la conclusió de que si els jueus sobrevivien després de la guerra la victòria no seria total i, per tant, se’ls havia d’eliminar de forma immediata. Abans d’aquesta conferència el 80% dels jueus que van morir a l’Holocaust encara eren vius.

Les actes de la reunió van ser redactades per Adolf Eichmann i va ser organitzada per Reinhard Heydrich. Entre els convidats hi havia un representant de Hans Frank, Josef Bühler, el cap de la Gestapo, Heinrich Müller, i el seu especialista en el problema jueu, el SS-Oberstumbannführer Eichmann, el comandant de la Policia de Seguretat del Govern General i de Letònia, Karl Schoengarth i Rudolf Lange, el gauleiter Alfred Meyer del Ministeri d’Alfred Rosenberg per les regions ocupades de l’Est, el secretari d’Estat del Ministeri del Interior, el doctor Wilhelm Stuckart, el secretari d’Estat del Ministeri de l’Aire, Ernest Neumann, el subsecretari d’Estat del Ministeri d’Afers Exteriors, Martin Luther, el secretari d’Estat del Ministeri de Justícia, Roland Freisler, el cap del gabinet de la Cancelleria del Reich, Friedrich Wilhelm Kritzinger, a més de cinc oficials més de les SS a part de Müller, com el SS-Oberührer Karl Eberhard Schöngarth. Ernst von Weizsäcker va assistir a l’acte com observador del Ministeri d’Afers Exteriors.

La reunió, que va durar entre una i dues hores en el menjador del palau, la va inaugurar Heydrich explicant que Hermann Göering l’hi havia confiat la responsabilitat de preparar la Solució Final de la qüestió jueva europea i que la responsabilitat global era del seu superior, Heinrich Himmler. Heydrich va analitzar la trajectòria antisemita del règim i després va manifestar que l’evacuació dels jueus a l’Est havia suggerit ara, amb el permís d’Adolf Hitler, com una altra solució enlloc de l’emigració. El cap del SD va parlar d’adquirir experiència pràctica en el procés per la imminent Solució Final que inclouria fins a 11 milions de jueus de tot Europa. Heydrich va comptar la població jueva de cada país europeu, inclús a molts que estaven fora de l’esfera alemanya. Per exemple, va comptar 4.000 jueus a Irlanda, 3.000 a Portugal, 8.000 a Suècia i 18.000 a Suïssa.

En el colossal procés de deportació es “netejaria” d’oest a est de jueus, va afirmar, i va dir que una minoria de jueus deportats se’ls posaria a treballar en grans quadrilles de treball agrupats per sexes per construir les carreteres que anirien cap a l’Est. Heydrich ja preveia que molts d’ells moririen. Als individus forts que sobrevisquessin se’ls tractaria, va deixar clar, com es mereixien, o sigui, eliminant-los. Llavors, Bühler va preguntar directament si podia començar aquelles noves ordres a la seva zona, on vivien dos milions i mig de jueus, perquè va dir que volia eliminar als jueus que no fossin aptes per treballar i va afegir que la gran majoria dels dos milions i mig no estaven en condicions per treballar. Bühler va manifestar  que s’havia d’eliminar el tema de la qüestió jueva el més aviat possible. Es va planejar que s’hauria d’enviar al gueto de Theresienstadt els jueus de més de 65 anys i els jueus amb condecoracions de guerra o que haguessin patit ferides greus en la Primera Guerra Mundial. A continuació, els reunits varen discutir els problemes que comportaria convèncer als països ocupats o aliats perquè entreguessin als jueus. Heydrich no preveia cap problema a Eslovàquia i Croàcia, on ja havien començat els preparatius, i creia que a Hongria només feia faltar enviar-hi un conseller d’assumptes jueus i que a Itàlia només seria necessari posar-se en contacte amb el cap de la policia italiana. Respecte a França, Heydrich va comunicar-los que només a la zona de Vichy i les seves colònies del nord de l’Àfrica i vivien 700.000 jueus i hi preveia problemes. El sotssecretari Luther el va tranquil·litzar assegurant-li que no preveia problemes i va senyalar que les dificultats sorgirien en els països nòrdics. A continuació varen discutir què fer amb les persones de més d’una raça.  L’únic que va formular una queixa va ser Wilhelm Stuckart del Ministeri de l’Interior perquè no volia eliminar als mig-jueus pels tràmits burocràtics que provocaria i va suggerir la possibilitat d’esterilitzar-los i anul·lar els matrimonis mixts. Neumann no hi va estar d’acord. A continuació, Bühler va demanar que comencessin les deportacions en el Govern General, on la gran majoria de jueus no havien sigut seleccionats pel treball. En la part final de la conferència, Meyer i Bühler varen insistir en la necessitat de prendre mesures preparatòries en els territoris designats. La conferència va acabar amb una nova crida de Heydrich perquè ampliessin l’ajuda necessària per posar en pràctica la Solució Final.

Després de la reunió, els 27 homes que hi van ser presents varen beure brandi i van fumar tant tranquil·lament. Heydrich, Eichmann i Müller es varen asseure al costat de la xemeneia per beure’s el conyac.

---

Adolf Hitler va parlar amb el seu ministre de Propaganda, Joseph Goebbels, per explicar-li que tota la culpa de que hi hagués aquella guerra era del primer ministre Winston Churchill perquè no acceptava negociar la pau amb ells quan era el moment. A la nit, Hitler va parlar amb els seus convidats del que s’havia de fer per fer desaparèixer els jueus d’Europa.

En el Reich:

A Polònia:

Al migdia, Hitler es va reunir amb els seus convidats, entre ells Himmler, i els va assegurar que en l’època de l’antic Imperi s’havia fet tot els possibles per excloure els obrers de la comunitat alemanya i va afirmar que aquesta mentalitat havia causat les grans catàstrofes. El dictador, després de dir que els homes que havien de comandar havien de ser els més preparats i no els qui ho fessin per altres causes, els va reconèixer que ell preferia com a comandants de companyia a homes de 26 anys enlloc d’homes de 40 perquè aquests últims eren massa teòrics.

A França:

Gaston Gallimard va intentar adquirir l’editorial Calmann-Lévy, que havia sigut d’un propietari jueu.

A Iugoslàvia:

Mentre els nazis es preparaven per dur a terme el genocidi més gran de la història, a Iugoslàvia centenars de nens jueus i dones jueves se’ls va obligar a caminar molts quilòmetres enmig de la neu cap al camp de concentració de Sajmiste.

En el front oriental:

La Wehrmacht continuava patint les conseqüències d’aquell dur hivern i tenien aquell dia a 50.000 ferits per congelació, 4.000 de tercer grau i 1.800 amputacions.

En el sector sud:

Fedor von Bock va tornar del seu permís per malaltia però ara com a oficial al comandament del Grup d’Exèrcits del Sud.

A Líbia:

En el port de Mersa Brega, controlat fins llavors pels alemanys, es varen produir diverses explosions i es varen destruir algunes embarcacions. D’immediat, els Aliats varen creure que Erwin Rommel abandonava la ciutat i que en aquells moments estava destruint el port per deixar-lo inservible. Però aquelles destruccions eren simulades per Rommel en una operació que no havia dit res en els italians, ni tant sols a l’Alt Comandament alemany, amb la intenció de forçar els britànics a que avancessin sobre la suposada retirada alemanya sense saber que els havia preparat un moviment en pinça per arribar a la rereguarda aliada i atrapar-los en una gran bossa. Amb aquesta idea, a la nit dues columnes de les tropes de Rommel varen sortir de Mersa Brega direcció a Tobruk amb l’objectiu de tancar els britànics en aquesta bossa. La primera columna, formada per la 90º Divisió lleugera i unitats de la 21º Panzerdivsionen, va avançar per la costa. La segona, amb el gruix de l’Afrikakorps, es va dirigir a Wadi Faregh pel desert. En la bossa hi varen caure un centenar de carros blindats, 40 canons i un miler de soldats.

En el Pacífic:

En la continuada ofensiva japonesa contra les possessions aliades, quatre portaavions varen iniciar atacs aeris a Rabaul, Nova Bretanya, i dos submarins varen bombardejar l’illa de Midway. Per la seva part, embarcacions de guerra nord-americanes i australianes varen enfonsar un submarí japonès davant de Darwin.