Diumenge:

A Noruega:

Tal i com estava previst, els ministres del Consell Comissarial dirigit per Josef Terboven varen dimitir i el noruec Vidkun Quisling va ser nomenat primer ministre de Noruega, on va governar en col·laboració amb el règim nazi.

En el Reich:

A la tarda, Adolf Hitler es va reunir amb els seus convidats, entre ells Heinrich Himmler, i els va dir que Gustav Noske, Friedrich Ebert, Severing, Auer i Philipp Scheidemann s’havien fet famosos gràcies als fets del novembre de 1918 i per aquesta qüestió va assegurar que no havia tingut pietat contra aquestes persones. Recordant els seus anys de lluita per al poder, el dictador els va narrar que els enemics més “innobles” havien sigut els del Zentrum amb líders com Spiecker, Heinrich Brüning i Gottfried Treviranus, tot i que va afirmar que havia sigut particularment correcte amb els seus adversaris i va posar l’exemple de que havia nomenat com a ministre de Justícia a Frantz Gürtner, una persona que l’havia condemnat el 1924, i va assegurar que alguns membres de les SA havien sigut abans els seus carcellers. Després de dir que en els socialdemòcrates els havia faltat un líder, el dictador va assegurar que havia sigut impecable amb totes aquelles persones que s’inclinaven cap al separatisme. Llavors va recordar-los les seves trifulgues amb el cap de la policia de Munic, Nortz, durant l’any 1923 perquè pogués fer els seus mítings i va afirmar que ell sempre s’acabava sortint amb la seva i va rememorar un acte que havien fet a Oberwiesenfeld, que va acabar amb un atac contra uns comunistes. Hitler també els va explicar que en aquella època havien aconseguit armes gràcies al conseller Schäffer, que tenia un dipòsit d’armes a Dachau, i va afirmar que Von Lossow estava al corrent d’on les havia comprat. Després de relatar-los que també havia comprat armes en el dipòsit de la Landsbergerstrasse, Hitler va reconèixer que en aquell temps hi havia armes per tot arreu.

A Alemanya:

Es va establir que els serveis dels camps de concentració dependrien de l’Oficina Central Econòmica i Administrativa de les SS, que seria l’encarregada d’enviar treballadors forçats a les empreses alemanyes que necessitessin mà d’obra, sobretot a les empreses armamentistes.

---

El OKM (el comandament suprem de la Marina) va introduir un rotor extra en les màquines Enigma utilitzades pels submarins en l’Atlàntic. Aquesta introducció d’un quart rotor va portar conseqüències nefastes pels britànics, ja que va multiplicar per 26 les possibles combinacions i va dur molts problemes a Bletchley Park.

---

Stahlecker, comandant del Einsatzgruppe, va informar que la seva unitat, excloent les execucions en massa a Riga, havia assassinat a 218.050 jueus.

---

Richard Wendler va ser nomenat governador de Cracòvia.

A Líbia:

Els britànics es varen retirar cap a Ain-el-Gazala, a Cirenaica.

En el Pacífic:

Els portaavions de l’Armada nord-americana Enterprise i Yorktown, junt amb els creuers Northampton i Salt Lake City, varen atacar les illes Marshall i Gilbert.