Dilluns:

En el Reich:

Al migdia, Adolf Hitler, reunit de nou amb el seu entorn, va afirmar que Winston Churchill era com un animal acorralat que es trobava en la mateixa situació que s’havia trobat Robespierre el dia abans de caure i va descriure la importància que tenia pels britànics la fortalesa de Singapur, que estava a punt de caure en mans japoneses. El dictador els va assegurar que l’antic ambaixador francès, André François Poncet, no havia volgut la guerra i va elogiar-lo dient que era un gran expert en literatura, que parlava un alemanya perfecte, que era un gran diplomàtic i que tenia una esposa excepcional. Els va afirmar que els francesos s’havien deixat arrossegar pels britànics en declarar-los la guerra, ja que es considerava que Alemanya cauria en dies i va recordar que l’ambaixador polonès Lipski havia escrit en un informe que Alemanya no podria resistir més de vuit dies. Tornant a atacar un dia més als diplomàtics, el dictador els va dir que aquests vivien en un món tancat, que ignoraven què passava en el país i va assegurar que com més ignorants eren més parlaven i els va contraposar amb Poncet, de qui va dir que s’interessava de tot fins al punt que l’arribava a molestar. Després d’assegurar que els diplomàtics no servien per res, va afirmar que la diplomàcia s’havia de reformar de dalt a baix i els va recordar que Colin Ross l’hi havia donat molta més informació que el diplomàtic Kriebel en l’Extrem Orient i va reconèixer que el sistema britànic era el millor i que trobava infame que s’havia d’assabentar què passava amb l’oposició britànica pels diaris.

A la tarda, Hitler va demanar augmentar la producció de carbó i de ferro perquè era la base de la industrialització, i la simplificació i perfecció dels mètodes de fabricació per millorar el sistema de transport. El dictador va reconèixer que en aquest apartat els nord-americans ho estaven fent millor i va dir-los que ho havia sabut gràcies a la lectura que havia fet dels llibres de Henry Ford. Després de reclamar que es fomentés i es desenvolupés la fabricació de les màquines-eines, Hitler els va narrar l’evolució de la industrialització en el llarg de la història i va afirmar que era possible economitzar el 30% de la mà d’obra alemanya.

A Alemanya:

En el Palau d’Esports, Robert Ley va assegurar que la jueria seria exterminada i que tenia que ser-ho perquè “era una missió sagrada” i va afirmar de que això es tractava en aquesta guerra.

Precisament, un informe nacional del SD assegurava que el poble alemany havia entès el discurs del 30 de gener i que el Volk interpretava la frase “ull per ull, dent per dent” com la prova de que Adolf Hitler estava decidit en la seva campanya contra els jueus i que aviat s’expulsaria a l’últim jueu d’Europa.

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

Reinhard Heydrich es va reunir amb un grup de funcionaris alemanys i representants del NSDAP en el Protectorat i els va anunciar que podrien utilitzar a tots els txecs que no haguessin pogut germanitzar perquè treballessin de guàrdies en els camps de concentració russos, el gulags, que creia que tenien capacitat per 15 o 20 milions de presoners, quan s’apoderessin d’ells per convertir-los en la “llar ideal” per als 11 milions de jueus europeus.

A Letònia:

Un document escrit aquell dia assenyalava que en el nou camp de concentració de Salaspils, a prop de Riga, tingués capacitat per més de 15.000 deportats. El camp estava previst que estigués acabat a l’abril i estava destinat a acollir a jueus provinents del Reich. Una part d’ells serviria com a centre de detenció policial i després com a camp de “reeducació” a través del treball de l’expulsió dels jueus, que es preveia per finals d’estiu.

A Itàlia:

Hermann Göering va dinar amb el comte Galeazzo Ciano a la casa del Cavaller. La reunió entre els dos ministres va ser un desastre pels recels que es tenien mútuament.

A la Unió Soviètica:

Per tal de separar el poble alemany dels nazis, Iosif Stalin va enviar un comunicat a l’exèrcit soviètic que deia:

Els Hitler van i venen, però el poble alemany, l’Estat alemany romanen.