Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, a la tarda, Adolf Hitler va afirmar en els seus convidats que a Alemanya hi havia hagut molts francmaçons que no sabien què volia dir la francmaçoneria perquè només pensaven en divertir-se i va recordar-los un episodi en el que ell es va negar a assistir a una sessió blanca de la Lògia de Sant Joan i, en canvi, hi havien anat Pöhner i Erich Ludendorff. Recordant aquell temps, va reconèixer els “mèrits” de Richard Frank, que els havia ajudat a aconseguir locals, i, després de tornar a criticar als francmaçons, va rememorar els temps de quan eren un petit partit bavarès.

A la nit, després de fer referència a que ciutats com Tréveris havien patit segles de repressió religiosa, Hitler els va dir que sempre havia tingut molta sort en els seus viatges de no patir cap accident i va recordar-los que un dia que es dirigia a Bayreuth amb Emil Maurice al volant varen atropellar a un enorme  gos negre i que havien hagut de donar un fort contra-volant. Parlant de Bayreuth, els va rememorar l’època en que s’allotjava a casa dels Bechstein. El dictador els va reconèixer a continuació que era un amant dels vehicles, tot i que mai havia conduït, i que li agradava particularment el Mercedes que s’havia comprat el 20 de desembre de 1924 quan acabava de sortir de la presó de Landsberg. Hitler els va confessar que Adolf Müller l’hi havia ensenyat a conduir, però que no ho podia fer perquè sabia que el més mínim incident l’hi haguessin tret la llibertat condicional i va recordar un vehicle que s’havia comprat el novembre de 1923, just abans del Putsch, un Benz. Recordant aquella època, va afirmar que havia quedat molt sorprès quan li varen comunicar que era lliure i va reconèixer que era gràcies a un jurista que es deia Hermann. Els va dir que en abandonar la presó, tot el centre s’havia posat a plorar, inclús el cap de la presó, el Mufti, però que ell no ho havia fet, i que va sentir una immensa alegria quan va pujar al cotxe que l’esperava a fora amb Müller al volant acompanyat per Heinrich Hoffmann. El dictador els va recordar que en seguit que va ser posat en llibertat es va apartar de Ludendorff per la seva afiliació a l’Església i també els va narrar que es va enfrontar amb el ministre de Justícia bavarès, Frantz Gürtner, perquè deixés en llibertat als seus companys que continuaven tancats. Poc després varen ser alliberats. El dictador els va reconèixer que un cop lliure li va costar un temps tornar a treballar, però els va dir que, tot i que l’estada a la presó se li va fer llarg, no hagués escrit el Mein Kampf si no hagués sigut tancat perquè havia pogut profunditzar en diverses idees cap a les quals només tenia una inclinació instintiva. Hitler els va dir que d’aquell temps havia sortit la seva convicció de que ja no podrien aconseguir el poder per la força i va reconèixer que havia sigut un error el Putsch perquè era massa prematur. Canviant radicalment de tema, Hitler els va afirmar que hi havia zones a on encara es vivia ancorat en un passat on predominava la religió i va afirmar que si a Espanya hi tornava haver una revolució hi hauria una sèrie d’atrocitats per culpa dels catòlics. Criticant al cristianisme, el dictador va atacar als jueus, assegurant que serien exterminats i que aquest cop no desapareixierien només d’Europa. El dictador va prometre que llavors el món respiraria amb llibertat i recuperaria la seva alegria.

En el front oriental:

En el sector central:

Els soldats alemanys varen rodejar el 29º Exèrcit soviètic a prop de Rzhev.

A la Gran Bretanya:

L’almirall Dudley Pound va comunicar en els caps de l’Estat Major que la concentració de caces de la Luftwaffe a les costes del Canal de la Mànega feien pensar que l’embarcació Scharnhorst i els seus consorts volien desafiar el pas.

A Noruega:

Vidkun Quisling va ser nomenat primer ministre de Noruega.

A Finlàndia:

Per tal de deixar clara la independència del país davant la pressió alemanya, el president Ritti va declarar en el Parlament que cap potència estrangera havia de posar-se en els assumptes interns finlandesos i que ningú podria modificar el règim polític finlandès.

A Indonèsia:

Els japonesos varen bombardejar l’illa de Java, sobretot les bases navals, a Surabaya, destruint a terra tota l’aviació de caça holandesa. Una esquadrilla aliada, comandada per l’almirall holandès Karel Doorman, que va escapar del bombardeig a Surabaya, va intentar sense èxit impedir l’accés dels japonesos a Sumatra.