Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, al migdia, Adolf Hitler va defensar que els països conquerits no tinguessin un exèrcit propi i va justificar als Tories britànics en aquesta qüestió perquè estava segur que si l’Índia hagués tingut un exèrcit propi ja seria un país independent. Va afirmar que els britànics havien governat bé a l’Índia i que els hindús s’havien beneficiat de ser una colònia britànica. Canviant de tema, Hitler va explicar en els seus convidats el tipus d’ensenyança que volia que tinguessin els russos en un futur. Per ell la solució ideal seria ensenyar-los el més elemental i prou, menys que els sordmuts. No volia que tinguessin edicions amb paper perquè creia que amb la ràdio ja farien, i va explicar que els donaria tanta música com volguessin. L’opinió del dictador era que no se’ls havia de confiar cap treball que suposés el menors esforç mental. Hitler demanava que hi hagués una ensenyança que s’adaptés ” a la realitat actual” i que es posés més èmfasis en ensenyar les coses essencials per la futura professió que senyalés l’alumne. Recordant el seu temps com alumne, el dictador els va assegurar que la meitat dels seus professors estaven trastornats i eren dolents en el seu ofici, tot i que va afirmar que els que eren bons eren excepcionals, i va dir, segurament pensant en si mateix, que trobava tràgic que aquestes persones (els professors dolents) poguessin tancar el camí d’un jove. Hitler va assegurar que a ell li feia falta deu cops menys de temps que als seus companys per fer els deures i que la seva assignatura favorita era la Història. Per acabar el seu relat, el líder alemany va afirmar que els “empollons” que passaven brillantment els exàmens més tard es trobaven que veien triomfar als seus companys “més dotats” que ells mateixos havien qualificat de mandrosos. 

---

De la població de Zychlin, els alemanys es varen endur 3.200 jueus cap al camp d’extermini de Chelmno per assassinar-los amb el gas. 

Per la seva part, Joseph Bühler, sots altern de Hans Frank, va enviar una carta al cap del districte de Lublin per donar el seu consentiment per un trasllat molt més limitat de jueus al Govern General i el va informar que aprovava el trasllat de 14.000 jueus al districte de Lublin perquè ho fossin allotjats de manera temporal en un camp de trànsit.  

A Alemanya:

Joseph Goebbels va rebre un informe secret sobre la situació a Londres i va deduir que un ampli sector del govern britànic treballava per una pau separada amb Alemanya, però que en cap cas ho acceptava el primer ministre Winston Churchill.

---

La població s’enfrontava a noves restriccions per la necessitat de matèries primes per la indústria de guerra. Però el govern estava més preocupat per la circulació d’una carta (que ells consideraven falsa) del desaparegut aviador Werner Mölders, considerat un heroi nacional, on criticava durament al règim nazi per atacar a l’Església.

---

El bombarder britànic Lancaster va dur a terme la seva primera operació, deixant caure mines a la badia de Heligoland, en el Mar del Nord.

A França:

A París, més de 200 bombarders de la RAF varen bombardejar els suburbis industrials i van destrossar les fàbriques Renault de Billancourt. Dels 3.000 treballadors de la plantilla només en varen morir 5, però unes bombes varen errar l’objectiu i varen caure sobre les cases del costat, ocasionant uns 600 morts i 1.000 ferits. Tots francesos, cap alemany.

A Eslovàquia:

Vojtech Tuka va anunciar al seu Gabinet que representants alemanys havien donat finalment la seva aprovació a la deportació total dels jueus eslovacs.

En els Estats Units:

Franklin Delano Roosevelt va reconèixer el coronel Charles de Gaulle com a dirigent del Moviment Francès de Resistència.

A la Gran Bretanya:

El Comitè Nacional francès es va reunir enmig d’una greu crisi després de que De Gaulle hagués tingut que acceptar la neutralitat de les illes de Saint-Pierre-et-Miquelon i l’administració compartida de les illes. De Gaulle va explicar que havia tingut raó en donar l’ordre d’ocupar-les, tot i l’opinió dels seus aliats. Llavors els va explicar com li havia anat la reunió que havia mantingut amb Churchill el 22 de gener. Un cop va explicar-ne tots els detalls, l’almirall Émile Muselier, molest pel tracte que havia rebut De Gaulle i pel fet de veure que no els consideraven uns aliats, va anunciar que presentava la seva dimissió com a comissari nacional de la Marina.

En el Mar de Java:

A la tarda, els japonesos varen anunciar l’enfonsament d’un creuer pesat i dos destructors britànics que havien sortit de Batàvia, portant refugiats cap a Austràlia.

A Austràlia:

Nou caces japonesos varen atacar durant quinze minuts la ciutat de Broome i varen destruir 23 avions australians, nord-americans, holandesos i britànics i varen matar a unes 70 persones. Un bombarder nord-americà, que va aconseguir enlairar-se, va ser enfonsat al mar. 

A Kènia:

A Nairobi, Amadeu de Savoia-Aosta va morir a la presó on era arrestat.