Dijous:
En el Reich:
A Polònia:
En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va ordenar que es paralitzés les obres que s’estaven fent a Obersalzberg pels problemes del Reich per finançar la guerra, que no havien previst que fos tan llarga, ja que volia que tota l’economia anés dirigida al conflicte armat. Hitler va fer enviar una carta al secretari Martin Bormann, que s’ocupava dels temes d’Obersalzberg, perquè paralitzés les obres, però aquest no va fer cas d’aquelles ordres i va continuar les obres de remodelació de la zona. Per Bormann aquelles ordres no venien de Hitler, sinó que tenia clar que eren del ministre Albert Speer, el seu enemic, i per tant no veia motius per acatar aquelles ordres. Les obres a Obersalzberg es varen paralitzar definitivament el 8 de setembre de 1944.
Per altra part, Speer i el ministre de Transports, el doctor Julius Dorpmüller, es varen reunir amb Hitler en el quarter amb l’objectiu de parlar dels problemes del transport. Speer li va explicar tots els problemes que generava, sobretot en els països ocupats, el seu pla d’augmentar la producció bèl·lica, però Hitler va creure que exagerava i pensava fermament que no era un problema tan greu com els hi semblava.
Hans Frank, que estava sent acusat per Heinrich Himmler, Martin Bormann i Hans Lammers de corrupció com a governador del Govern General, va ser convocat al tren de Lammers per fer front a les acusacions. Himmler va actuar com a fiscal i va acusar a la dona de Frank, Brigitte Frank, d’haver adquirit deu abrics de pell a preus d’ocasió, igual que les plomes, els anells i els braçalets d’or que eren dels jueus. També el varen acusar de rebutjar l’arribada de més jueus al Govern General i d’haver facturat per la seva finca de Schobernhof el comboi d’aliments i llençols. Frank, derrotat, va tenir que admetre al HSSPF Krüger com a secretari d’Estat en el Govern General, tolerant que Himmler li donés instruccions, i la promesa de rellevar al governador de Lublin, Zoerner, que s’havia mostrat contrari a les SS.
A Alemanya:
El Govern va emetre una circular en la que prohibia en els jueus la correspondència “innecessària”, comprar o abonar-se a revistes i setmanaris, utilitzar cupons de racionament sense la J, de jueu i limitava la compra i emmagatzematge de medicines, com l’ús dels aparells elèctrics.
Himmler, irritat perquè la seva Arma SS estava tenint vida pròpia i no seguia la conducta de les SS, va escriure aquell dia que allí hi veia un gran perill perquè l’Arma SS havia agafat el lema “necessitats de guerra” com havia fet la Wehrmacht sota el lema mesures per la defensa nacional.
A Ucraïna:
A la ciutat de Feodosia, a Crimea, com a conseqüència dels atacs dels partisans a la zona, els alemanys varen començar a assassinar a comunistes, partisans, gitanos i asocials. Durant tres setmanes varen morir més de 2.000 persones. Segons l’Informe de Situació de les Operacions Número 184 varen morir 678 jueus, 359 funcionaris comunistes, 153 partisans i 810 persones considerades asocials com gitanos, malalts mentals i sabotejadors.
A França:
El govern de Vichy va culpar als degaullistes dels bombardejos a París del 3 de març.
A la Gran Bretanya:
El general Alan Brooke va substituir a l’almirall Dudley Pound com a president del Comitè de l’Estat Major General, responsable del desenvolupament diari de la guerra i de la planificació pel futur. Al mateix temps, el govern britànic va ampliar l’edat de reclutament als homes entre els 41 i els 45 anys.
A Indonèsia:
A Java, mentre les forces aliades intentaven marxar per mar davant la superioritat japonesa, avions de la força d’assalt japonesa varen atacar Tijlatjap, enfonsant 17 embarcacions i varen destruir per complet el port. Els holandesos varen anunciar l’evacuació de Batàvia.
A Birmània:
Les forces japoneses varen entrar a Pegu, a poc menys de 60 quilòmetres de la capital, Rangun.