Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, Joseph Goebbels va rebre els informes de les baixes en el front oriental des de que havia començat l’any. Les xifres eren terribles, fins al 20 de febrer de 1942 havien mort 199.448 soldats, 708.351 havien quedat ferits, 44.243 havien sigut declarats desapareguts i 112.637 havien patit congelació (14.357 de tercer grau). Després de veure aquestes xifres, Goebbels va decidir no publicar-les. Per altra banda, un informe del SD advertia de que els partisans controlaven grans zones de la Unió Soviètica, i que la situació alimentària en les zones ocupades de l’Est era molt complicada i que milers de persones morien de gana.

A continuació, el ministre va revisar la premsa britànica i després un informe sobre l’estat de l’opinió a França, un informe d’Afers Exteriors sobre les relacions entre el règim de Vichy i el règim alemany, un altre informe sobre un atemptat contra Franz von Papen a Turquia i sobre un projecte d’atemptat contra el dictador portuguès Antonio de Oliveira i Salazar, un informe del Ministeri de Justícia i finalment un informe intern que resumia el to de les cartes que es rebien en el Ministeri de Propaganda. Després, Goebbels es va dirigir en cotxe, tot i la neu que hi havia a la carretera, a Brandenburg per pronunciar un discurs de més de dues hores davant dels militars. No va ser fins a mitjanit que va tornar a casa.

---

Aquell dia va sortir a la mar el cuirassat alemany de 42.000 tones Tirpitz, bessó del Bismarck, amb l’objectiu d’atacar la ruta aliada de Murmansk, que era per on els Aliats occidentals enviaven subministraments a la Unió Soviètica. El cuirassat va ser sorprès pel cuirassat britànic King George V i el portaavions Victorious obligant-lo a tornar a West Fiord.

---

En el quarter general de la RSHA, Adolf Eichmann els va dir en els caps de la Gestapo que s’havia de deportar a 55.000 jueus més des del Reich, el Protectorat de Bohèmia i Moràvia i la Marca Oriental (Àustria) cap a l’Est. Aquesta vegada la majoria de jueus vindria de Praga i Viena. Eichmann va demanar que les autoritats locals de la Gestapo anessin en compte de no incloure entre els deportats a ancians per evitar noves queixes i volia que aquests fossin enviats a Theresienstadt. A més, Eichmann els va comentar de que a partir d’ara no avisarien als jueus de les deportacions per avançat i que l’oficina local de la Gestapo seria informada de la data de sortida només sis dies abans per tal d’evitar rumors i qualsevol acció de la població per tal d’evitar tals deportacions. A continuació, Eichmann els va parlar de les dificultats del transport, ja que els únics trens disponibles eren els Rusenzüge, que portaven als treballadors de l’Est i tornaven buits. Aquests tren no podien transportar a tanta gent.

També en la mateixa reunió varen parlar de què havien de fer amb les persones de raça mixta. La solució que posaven era que patissin el mateix destí que els jueus o bé aprovar les dues propostes que havia donat Wilhelm Stuckart el 16 de febrer d’esterilitzar els mestissos de primer grau i que es dissolgués obligatòriament els matrimonis mixts després de donar temps suficient al cònjuge ari perquè és divorciés voluntàriament. Aquesta reunió es va conèixer més tard com la conferència de la segona Solució Final, tot i que el ministre en funcions de Justícia, Franz Schlegelberg, hi va posar objeccions. En la discussió que va seguir a continuació, ja que es considerava contraproduent deportar-los a l’Est com els jueus, es va arribar a plantejar la possibilitat de deportar-los a un gueto com el de Theresienstadt sense esterilització, això sí separats per sexes. L’informe de la reunió va sol·licitar en els participants que fessin arribar les seves últimes observacions en quinze dies i es va deixar més o menys clar que una altra reunió no era útil.

A més, el govern va prohibir en els jueus utilitzar el tramvia perquè, segons ells, els jueus tenien una reiterada falta de disciplina en el tramvia. Tot i això, se’ls permetia utilitzar aquest transport per anar i tornar del treball.

A Rússia:

A Klintsy, els alemanys varen transportar a 270 jueus i 30 gitanos en camions a una tanca de les afores de la ciutat, on els varen ordenar despullar-se i els varen matar a trets.

A Indonèsia:

A Java, els japonesos van ocupar Batàvia, la capital de les Índies Orientals holandeses, avui Indonèsia, sense trobar resistència i van capturar a 100.000 holandesos que es van veure abocats a una captivitat espantosa.

A Birmània:

El general Alexander, davant l’amenaça japonesa després de que les tropes índies no aconseguissin tornar a obrir la carretera entre Rangun i Pegu, capturada pels japonesos el dia anterior, va decidir abandonar Rangun.