Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

Al migdia, Adolf Hitler va dir en els seus convidats que l’idioma anglès no servia per expressar pensaments que anessin més enllà de l’ordre de les coses concretes, tot el contrari de l’alemany, que per això creia que Alemanya era el país dels pensadors. De l’italià va afirmar que era l’idioma dels músics. Llavors el dictador va explicar-los que a Alemanya hi faltaven poetes i es va queixar de que l’idioma alemany estigués limitat a les vocals a, e i i, i tingués masses consonants sibilants, tot i que va demanar no modificar l’idioma amb paraules de fora.

A Alemanya:

Joseph Goebbels va llegir un informe del SD i de la policia respecte el tema de la Solució Final. El ministre, que sabia que a Europa encara quedaven 11 milions de jueus, va creure que aquests haurien de ser concentrats immediatament en els camps de concentració i que després de la guerra, els supervivents, s’hi n’hi havia, havien de ser enviats a una illa llunyana com Madagascar. Però en qualsevol cas estava convençut que havien d’eliminar els jueus del continent. Goebbels va escriure en el seu Diari:

La situació és propicia per una solució definitiva de la qüestió jueva. Les generacions posteriors ja no tindran ni la força de la voluntat ni l’actitud d’alerta instintiva. Per això estem treballant bé en procedir de forma radical i coherent. La missió que assumim avui serà una avantatge i una gran ajuda pels nostres descendents.

Goebbels afegia que tots els jueus serien deportats del Govern General a l’Est en un procediment bàrbar que no es podia descriure en detall. El ministre assegurava que es liquidaria a un 60% dels jueus, mentre que un 40% seria utilitzat pel treball. Goebbels afirmava que era una lluita a vida o mort entre la raça ària i els jueus, a qui va definir com a microbi, i que Hitler era el pioner impecable i el portaveu d’aquesta solució radical. Admetia a la vegada que gràcies a la guerra podien actuar d’aquella manera, ja que en temps de pau se’ls faria impossible dur a terme tal operació i va culpar als jueus del conflicte.

A Ucraïna:

A Lvov, les autoritats alemanyes varen exigir la deportació de 33.000 persones jueves, una tercera part de la població jueva. Els alemanys varen començar les batudes basant-se en la llista de les persones sense feina. Una comissió jueva es va encarregar de la selecció de les persones capturades.

A Croàcia:

A Zagreb, l’arquebisbe Stepinac va escriure en el ministre de l’Interior de Croàcia sobre els rumors sobre imminents arrests massius de jueus que havien de ser enviats a camps de concentració. L’arquebisbe li va afegir que si aquests rumors eren certs li donava llibertat per tal de que ho impedís perquè ho considerava un atac contra ciutadans innocents. L’apel·lació de l’arquebisbe no va servir per res.

A Birmània:

El 15º Exèrcit japonès va ocupar Rangun, la capital, després de l’evacuació dels britànics per la selva ordenada el dia anterior pel general Alexander.

A Java:

Després d’haver ocupar les illes Christmas amb un intens bombardeig naval, la força japonesa va tornar a Kendari. Les restes de l’esquadra holandesa es va establir a Ceilan. Els japonesos també varen ocupar l’illa de Tjebia, coneguda com l’illa de les febres, davant les costes de Sumatra.

Els japonesos anaven de victòria en victòria i el comandant en cap japonès va sol·licitar una entrevista amb el comandant en cap holandès perquè les forces australianes, holandeses, britàniques i nord-americanes firmessin la capitulació a les Índies Orientals Holandeses sota amenaça de bombardejar Bandung s’hi no acceptaven les seves condicions. Els holandesos es varen rendir i 100.000 soldats holandesos, britànics i nord-americans varen caure presoners.

A Japó:

Mentre continuaven lluitant a les Índies Holandeses i seguien avançant per Birmània, el general Moritaki Tanabe, en representació de l’Exèrcit, i l’almirall Takasumi Oka, de l’Armada, es varen reunir per preparar l’estratègia a seguir en el futur. L’Exèrcit volia continuar atacant el continent asiàtic, però l’Armada preferia atacar Austràlia, i durant uns quants dies varen debatre les futures operacions.