Dissabte:
En el Reich:
A Àustria:
A última hora de la tarda, a Viena es va celebrar en la Plaça dels Herois la commemoració del Anschluss en una cerimònia en la que hi varen assistir més de cent mil persones. Baldur von Schirach va fer un discurs d’inauguració de l’acte i, seguidament, va parlar Joseph Goebbels, que acabava d’arribar de Graz.
A Alemanya:
A Essen, el director de la fàbrica de locomotores Krupp, Hupe, va informar que durant els últims dies havien comprovat que l’alimentació dels russos que treballaven en les seves fàbriques era una misèria i que aquells homes estaven molt dèbils. Hupe es queixava de que aquells obrers ja no es estaven capacitats per complir amb els seus treballs perquè no tenien forces i va afirmar que aquesta situació també es donava en molts altres llocs de treball on els treballadors eren obrers russos.
A Polònia:
Heinrich Himmler va visitar Lublin acompanyat per Friedrich-Wilhelm Krüger i Richard Wendler. A la nit va convidar a diversos caps de les SS a una reunió en la que hi hauria Wendler i Odilo Globocznik i va donar la senyal de sortida a l’extermini dels jueus polonesos. Precisament, aquella tarda es varen arrestar a milers de jueus de Lviv per deportar-los en els primers combois cap al camp d’extermini de Belzec.
A la Gran Bretanya:
Winston Churchill gaudia d’un cap de setmana a la residència de camp dels primers ministres a Chequers quan va rebre a l’ambaixador soviètic Ivan Maiski, que li portava una carta de Iosif Stalin. Anthony Eden havia rebut a l’ambaixador i l’havia dut davant del primer ministre que, amb el seu vestit blau, va llegir atentament la carta. En ella, el dictador soviètic li va assegurar que amb la unió de les seves forces derrotarien a l’enemic i que l’any 1942 seria testimoni d’un canvi decisiu. Un cop llegida la carta, Churchill va declarar que no veia que aquell any hagués de convertir-se en un any decisiu. A continuació li va dedicar un llarg discurs a Maiski sobre la incapacitat de gran Bretanya de satisfer les exigències soviètiques de crear un segon front aquell mateix any. A canvi, li oferia una gran ofensiva aèria contra objectius industrials alemanys per alleugerir la càrrega de l’exèrcit soviètic.
El Comitè del Servei Secret Conjunt del Gabinet de Guerra va arribar a la conclusió de que la següent gran ofensiva alemanya es dirigiria contra el front meridional rus.
En els Estats Units:
El representant dels caps dels Estats Majors a Washington va explicar que Churchill havia ofert a Stalin una gran ofensiva dels bombarders britànics contra objectius industrials alemanys perquè encara no podria obrir un segon front com demanava el dictador soviètic. El representant va explicar que s’intensificarien els bombardejos per tal de treure un pes de sobre a la Unió Soviètica.
A Austràlia:
Un gran número de tropes nord-americanes varen començar a arribar al país provinents de les Filipines.