Dissabte:
En el Reich:
A Polònia:
Al migdia, Adolf Hitler va comentar en el seu entorn que els japonesos havien conservat la seva filosofia política perquè no s’havien vist influenciats pel cristianisme i va definir les religions com a terroristes. Definint el cristianisme com a dogma jueu, el dictador va dir orgullós de que ells havien aconseguit expulsar als jueus del país i exclòs als cristians de la vida política, i va assegurar que ara els jueus s’apoderarien de les regnes dels països anglosaxons com els havia passat a ells el 1918. Hitler va criticar a la burgesia per “deixar-se influenciar” per als jueus” i la va acusar de covarda. Per aquest fet, considerava que només un fill havia d’heretar l’herència familiar deixant que els demés fills es busquessin la vida i va definir com un pare havia d’educar als seus fills, amb severitat donant-los el mínim de recursos econòmics. Els va confessar que aquest sistema de l’hereu únic era el que volia aplicar en les terres ocupades de l’Est i va defensar la dura educació en els internats com estava aplicant Martin Bormann perquè considerava que l’Estat només es podia recolzar per homes valents i capaços. Llavors, Hitler va tornar un cop més a lloar al tsar Boris III dient que amb ell no haguessin patit la derrota de 1918 i va afirmar que el monarca britànic, Jordi VI, estava en una posició molt dèbil perquè s’havia ajuntat amb els jueus, el clergat i la “covardia” dels burgesos. Defensant al darwinisme social, va criticar que les “classes superiors alemanyes” sentissin compassió cap als jueus i va definir la religió cristiana de fanàtica, excloent i intolerant. Per aquest fet va dir que els seus soldats tenien tota la seva simpatia i el seu respecte per haver suportat aquell hivern tan fred i va assegurar que aquests homes havien de ser el futur perquè eren homes d’acció. També va afirmar que els “intel·lectuals” eren pessimistes que no servien per res i que el que era necessari eren homes optimistes, valents i enèrgics.
A Alemanya:
Joseph Goebbels estava molt preocupat pels bombardejos aeris britànics a les ciutats alemanyes. Goebbels va proposar a Hitler prohibir la visitar dels soldats alemanys al papa Pius XII, ja que el considerava un perill públic perquè era intel·ligent i parlava correctament l’alemany, i tenia por que no influenciés als soldats en no lluitar més.
El cap del Grup Oficial D va emetre una circular on deia que Heinrich Himmler havia ordenat que en els decrets sobre càstigs corporals contra els presoners s’afegís la paraula agreujat, i que l’execució d’aquesta pena s’hauria de dur a terme a partir de llavors sobre les natges nues. En tots els demés casos s’havia de seguir l’actual execució emesa per Himmler.
Aquell mateix dia, Sigmund Rascher va enviar un informe a Himmler en que li narrava que només els experiments de permanència en altituds superiors als 10.500 metres havien acabat en morts. Segons Rascher, aquests experiments demostraven que es deixava de respirar després d’uns 30 minuts, mentre que en dos casos el cor va seguir bategant uns 20 minuts més. El doctor també li va especificar quins resultats havien tret amb un experiment que es tractava de sotmetre a un jueu de 37 anys i en bona forma física a una altura de 12.000 metres sense oxigen i que havia acabat amb la mort de la persona. Després de rebre aquest informe, Himmler li va dir a Rascher, en to de broma cruel, que podia perdonar a qui fossin reanimats després de que haguessin deixat de respirar i de que els seus pits haguessin sigut oberts.
A les Filipines:
Al sud, els japonesos varen bombardejar les posicions nord-americanes i filipines i, a la nit, ja havien rodejat el mont Samat.
A l’oceà Índic:
Mentre algunes embarcacions aliades marxaven de la zona de Ceilan per efectuar diferents operacions sense saber que s’acostaven els japonesos, a la tarda l’embarcació canadenca Catalina va localitzar la flota japonesa del vicealmirall Nagumo a 580 quilòmetres al sud de la capital de Ceilan. Els japonesos varen enfonsar el Catalina, però abans l’embarcació canadenca va poder transmetre la informació. Tot i saber que aviat serien atacats, la falta de coordinació de les defenses britàniques va fer que encara que 313 avions japonesos fossin detectats pel radar, no es donés l’alarma en la base de la RAF a Rarmalana. A més, un intent de sis Swordfish d’atacar la flota japonesa amb els seus torpedes va acabar en desastre. En seguit, tres agrupacions japoneses varen atacar Colombo sense trobar oposició: un atac a la badia, un altre, en vol rasant, va metrallar i bombardejar el port, i el tercer, a gran altitud, va llançar les seves bombes sobre les naus ancorades.
Els japonesos varen aconseguir bombardejar també les ciutats índies de Cocanada i Vizapapatam.