30 d’abril de 1942

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Al matí, a Obersalzberg, continuant les conversacions amb la delegació italiana, després de dinar Adolf Hitler va explicar durant 100 minuts les seves reflexions davant del dictador Benito Mussolini, el comte Galeazzo Ciano, Alfred Jodl i Wilhelm Keitel. Segons va explicar Ciano, com el dia anterior, el discurs va ser molt avorrit i repetitiu i la majoria es va mig adormir: Jodl va caure rendit al sofà, Mussolini no parava de mirar el rellotge de polsera, Ciano pensava en les seves coses i Keitel lluitava per no baixar el cap d’avorriment.

Durant el sopar al Berghof, Hitler va lamentar que Alemanya no tingués més que dos grans tenors i va culpar als directors de les òperes i d’orquestres d’aquest fet i els va confessar que havia encarregat al director artístic de Munic la preparació d’una companyia destinada a la futura Òpera de Linz, d’acord amb principis més “racionals”. El dictador volia acabar amb el sistema dels “artistes convidats” per les actuacions particulars, ja que volia que els actors locals pugessin als escenaris dels seus pobles. També volia formar grans directors d’orquestra i va menysprear al director Bruno Walter i a Knappertsbusch en contraposició a Wilhelm Furtwängler, de qui va dir que gràcies a ell l’Orquestra Filharmònica de Berlín havia superat a la de Viena. També els va explicar que havia demanat a Klemens Kraus que s’encarregués de preparar un músic digne per la futura formació de Linz.


Els Aliats varen bombardejar Kiel amb 20 avions dels 35 que varen volar sobre Alemanya. En total varen llançar cinquanta bombes i dues mil d’incendiàries, que per culpa del fort vent varen provocar un l’incendi que va destruir moltes cases.


Oswald Pohl, cap de l’Oficina Central d’Economia i Administrativa de les SS, va escriure una carta a Heinrich Himmler per dir-li que la guerra havia canviat l’estructura dels camps de concentració en la utilització dels presoners perquè “l’internament per raons exclusives de seguretat, educació o prevenció ja no tenien sentit. Pohl li va explicar que les necessitats econòmiques feien necessari mobilitzar la mà d’obra dels camps per utilitzar-los com a esclaus per feines relacionades amb la guerra. També li va comentar que el treball havia de ser esgotador per obtenir el màxim rendiment, amb horari il·limitat, i que s’havia de reduir el temps per menjar i descansar. Per tal motiu, Pohl el va avisar de que ja havia transmès als comandants de camp i als caps de totes les empreses de les SS les instruccions sobre el canvi de rumb i que la secció política asseguraria que es seguirien les polítiques relatives als jueus. Pohl li va adjuntar una nota dirigida als comandants dels camps en la que els advertia de que la seva funció era fer treballar exhaustivament als presoners “en el sentit literal del terme exhaustiu”.


La Völkischer Beobachter va treure un article del seu corresponsal de guerra Schaal que parlava obertament de les operacions del SD en el front oriental. Schaal afirmava que corria el rumor de que era missió del SD exterminar als jueus en els territoris ocupats. A continuació, el corresponsal relatava que agrupaven a milers de jueus per tirotejar-los i que abans els obligaven a cavar les seves pròpies foses. També va explicar que la duresa de la missió arribava a tal extrem que alguns membres dels Einsatzkommandos havien patit crisis nervioses.  

A Polònia:

Un equip de rodatge format per vuit persones va arribar a Varsòvia per gravar la vida del gueto de Varsòvia. No es coneix del cert qui va encarregar aquest documental, que va acabar de rodar-se el 2 de juny.

A la Unió Soviètica: 

Iosif Stalin va declarar que la Unió Soviètica no tenia ambicions territorials, però sí que volia apoderar-se dels territoris que els alemanys els hi havien pres.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.