Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Durant el sopar, Adolf Hitler els va confessar en els seus invitats que havia dit que el pagament de les deutes no representava cap problema perquè els territoris ocupats representarien un increment de la riquesa nacional i perquè l’arribada de mà d’obra estrangera seria un gran estalvi per l’Estat. El dictador els va confessar que l’hi havia tingut que explicar al propi Walther Funk que el nivell de vida del poble alemany havia augmentat a conseqüència d’aquesta mà d’obra i va afirmar que mai cap poble en la història s’havia arruïnat pels seus deutes.

Després de retirar-se, Hitler va llegir amb interès l’obra de Petri, dos volums que el periodista Frentz havia posat a la seva disposició, titulada: Germanisches Volkserbe in Wallonien und Nordfrankreich (l’herència nacional alemanya de Valònia i el nord de França).

---

El govern alemany va negociar amb el govern francès perquè Henri Giraud tornés a Alemanya com a presoner, o que com a mínim demanaven que donés la seva paraula d’honor de que mai es posaria a disposició de Charles de Gaulle.

A Polònia:

A Auschwitz, a Birkenau, els alemanys varen fer les primeres seleccions per tal d’exterminar als presoners. Aquell va ser l’inici dels gasejaments massius. Al mateix temps, 10.000 jueus del Reich i del Protectorat de Bohèmia i Moràvia varen ser deportats des del gueto de Lódz als camions de gas de Chelmno.

En el Pacífic:

A davant de Guadalcanal, a Tulagi, on els japonesos hi havien desembarcat el dia anterior, l’aviació del portaavions Yorktown va aconseguir enfonsar alguns transports japonesos com el destructor Kikusuki.

---

Els japonesos varen enviar un comboi d’invasió cap a Port Moresby, però va ser descobert i atacat pels avions del Lexington, que els varen causar notables danys.

A les Filipines:

En el Corregidor, 2.000 japonesos varen desembarcar a l’illa amb uns quants carros de combat per lluitar contra les tropes nord-americanes, que de seguida es varen quedar col·lapsades ja que no tenien recursos per combatre.