Dimarts:

En el Reich:

Al migdia, Adolf Hitler els va comentar en els seus invitats que la nit passada havia llegit l’obra de Petri, Germanisches Volkserbe in Wallonien und Nordfrankreich i els va confessar que aquesta obra havia reforçat la seva convicció de que Valònia i el nord de França eren antics territoris germànics i va defensar el dret dels alemanys de reclamar-los.

Hores més tard, Martin Bormann els va dir que a cada nova visita de Benito Mussolini es veien al seu voltant diferents persones, fet que li semblava demostrar que renovava sovint als seus col·laboradors. Hitler li va afegir que si el dictador italià feia això era perquè no disposava d’un número suficient d’homes de categoria pels llocs importants i perquè els membres més qualificats del partit feixista eren proposats regularment pel càrrec de prefecte. Hitler els va confessar que aquest mateix problema també el tenia ell i que per aquest fet li costava molt trobava gent qualificada per als alts càrrecs i va posar l’exemple de les SA, que des de que Viktor Lutze se’n havia fet càrrec havia anat en decadència. En contraposició va lloar la figura de Baldur von Schirach com a líder de les Joventuts Hitlerianes (càrrec que ja no ocupava), a Arthur Axmann, a Lauterbacher i a Josef Terboven. Després de criticar una vegada més als juristes, Hitler en va excloure a Hans-Heinrich Lammers, de qui va dir que era una persona de gran vàlua amb una base jurídica per afirmar les decisions de l’Estat.

Reinhard Heydrich es va reunir amb el cap de la policia francesa René Bousquet, i aquest va accedir, a condició de que la policia alemanya no intervingués en els serveis de la policia francesa francesa, que les dues organitzacions poguessin operar separadament.

A Polònia:

Arthur Greiser va comunicar-li a Heinrich Himmler que el número de polonesos amb tuberculosis era d’uns 230.000 i d’aquests, uns 35.000, patien la malaltia clarament.

---

Bühler va informar en els seus caps de la seva administració que segons les últimes informacions s’havia planejat dissoldre els guetos jueus, mantenir als jueus capaços de treballar i deportar a la resta més a l’est. Els qui es quedarien per treballar serien reclosos en nombrosos i grans camps de concentració que s’estaven construint.

En el front oriental:

En el sector central:

Les tropes alemanyes que estaven atrapades a Kholm des del gener varen ser alliberades.

A Noruega: 

Les forces alemanyes varen afusellar a divuit homes acusats de ser espies britànics.

A la Unió Soviètica:

Es va informar al comissari ucraïnès Nikita Jruschov que els civils varen quedar desmoralitzats per la retirada de l’exèrcit soviètic i el regne de terror alemany, mentre que certs estrats de la població, així com alguns pobles i llogarets ucraïnesos, es varen alegrar de l’arribada de les tropes alemanyes i demostraven hostilitat cap als partisans i el règim soviètic.

A Madagascar:

A trenc d’alba, la Força 121 britànica, liderada pels Reials Infants de la Matina i que incloïa dues brigades de la 5º Divisió i una brigada de comandos, va desembarcar a l’illa de Madagascar, que estava fins llavors sota el control del govern de Vichy. Ràpidament varen destruir dues bateries costeres. Després es varen unir al gruix de les tropes, que havien establert un cap de platja a Courier Bay, a la punta nord de l’illa, per capturar la base d’Antsiranana, i es varen apoderar de l’important port de Diego Suárez.

A Líbia:

Els britànics van anunciar que havien estat a punt de capturar al mariscal Erwin Rommel.

A Birmània:

Els japonesos varen destruir la ciutat de Mandalay.

A les Filipines:

En el Corregidor, després de que el dia anterior els japonesos desembarquessin a l’illa, el general nord-americà Wainwright va decidir capitular en veure que no es podien defensar.