Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler va ser informat de les peces de recanvi que es necessitaven mensualment per als tancs. El problema que tenien era que les necessitats eren tan elevades que per satisfer-les era necessari reduir la producció dels nous tancs. Un dels problemes que tenien els militars era que Hitler no comprenia com a comandant suprem de la Wehrmacht la necessitat de les tropes per rebre els suficients recanvis.

Durant aquella jornada, Hitler va acceptar els arguments del OKH per suavitzar les seves mesures contra la població civil dels pobles ocupats de l’Est perquè no volien que la gent es revoltés contra les forces armades alemanyes i volien provocar que molts soldats soviètics desertessin. Per aquest fet, Hitler va ordenar que en un primer moment s’hauria ara de deixar ne vida als comissaris i oficials polítics.

Més tard es va difondre una notícia d’Ankara que deia que l’agència d’informació turca havia llicenciat a un gran número de col·laboradors jueus. Hitler va saltar i va dir que l’opinió pública estava influenciada pels jueus en tots els països que estaven en guerra amb Alemanya, de la mateixa manera, segons els seus pensaments, que havia passat a la pròpia Alemanya en l’època de la República de Weimar. El dictador va afirmar que els jueus sempre havien sabut instal·lar-se en els llocs on poguessin actuar sobre l’opinió pública i per aquest fet havien ocupat importants càrrecs en la premsa, el cinema i la publicitat. Hitler els va recordar que en passat els jueus havien amenaçat a Alfred Hugenberg i a lord Rothermere de treure la publicitat dels seus diaris si continuaven donant suport als moviments antisemites. Per aquest fet, Hitler es va elogiar a si mateix per haver organitzat en el primer moment la premsa nacionalsocialista perquè no depengués de la publicitat jueva i va agrair a Franz Xaver Schwarz per haver recaptat tants diners per al partit nazi i va afirmar que gràcies a ell s’havia pogut finançar la campanya de 1932. També va dir que Robert Ley havia assegurat els ingressos més grans de les reunions públiques que feien, tot i que el va acusar de no adonar-se de que les impremtes del partit nazi causaven la ruïna dels seus diaris. Hitler va afirmar que s’hi s’havia pogut mantenir la Völkischer Beobachter durant l’època que intentaven pujar al poder era per Max Amann i que gràcies a ell la societat d’edicions Eher s’havia convertit en la companyia en cadena més poderosa de diaris del món. Llavors els va recordar que el moment més tràgic del partit nazi havia tingut lloc el 1932 quan estaven sense diners pels deutes que tenien i la victòria semblava llunyana. Per aquest fet, demanava invertir tot el que fes falta en guanyar la guerra perquè sinó considerava que tot estaria perdut pel poble alemany.

A Alemanya:

El ministre d’Armament, Albert Speer, va ser informat pel director principal del consorci alemany de l’acer i president de la Kaiser-Wilhelm-Gesellschaft, el doctor Albert Vögler, que les investigacions sobre l’energia atòmica estaven molt descuidades a Alemanya, i el va informar que el Ministeri d’Educació i Ciència del Reich estava destinant molt pocs recursos per donar prioritat a la guerra. De seguida Speer es va interessar per aquelles informacions sobre l’energia atòmica i creia que podrien ser útils en un futur per l’armament alemany. Per això va informar a Hitler sobre la falta d’investigació sobre l’energia alemanya i va recomanar que Hermann Göering encapçalés el Consell d’Investigació de Reich, ja que era una de les figures més importants del Reich. Hitler va escoltar amb atenció aquests suggeriments, però creia que el desenvolupament de les investigacions atòmiques no afectarien en aquella guerra, però estava d’acord en que s’hi havia d’invertir.

---

El govern alemany va ser informat de que el general Henri Giraud havia arribat fins a la frontera suïssa amb un bitllet ordinari de ferrocarril. Aquell mateix dia, el govern va rebre un altre informe que explicava que la situació alimentària d’Alemanya es feia cada cop més crítica per culpa del mal temps.

A Holanda: 

Els alemanys van afusellar a 79 persones acusades de ser espies britànics.

A les Filipines:

Les tropes japoneses varen ocupar l’illa fortalesa de Corregidor i el general nord-americà Jonathan Wainwright va firmar la capitulació després de que l’última guarnició que encara lluitava hagués patit la malària i només disposaven d’aigua per tres dies. Els japonesos varen fer presoners a 11.574 soldats nord-americans i més de 50.000 homes de l’exèrcit filipí.

En el mar del Coral:

Els grups dels portaavions del Yorktown i del Lexington es varen unir per enfrontar-se a la flota de l’almirall Takagi, que amb els portaavions bessons Shokaku i Zuilali entraven en el Mar. La Batalla del Mar de Coral va ser la primera batalla aeronaval de la Segona Guerra Mundial.