Divendres:
En el Reich:
A Alemanya:
Només feia tres mesos que Albert Speer ocupava el càrrec de ministre d’Armament i Munició del Reich, i ell mateix va demanar que un cop acabés la guerra pogués tornar a la seva feina d’arquitecte. Dins del govern hi havia diferents personalitats que qüestionaven que Speer pogués ocupés aquell Ministeri, entre ells Alfred Rosenberg, el ministre dels Països Ocupats del Reich, que li va expressar a Adolf Hitler la seva preocupació perquè Speer ocupés aquell càrrec tan important. Hitler el va tranquil·litzar dient-li que quan es firmés la pau Speer deixaria el Ministeri per ocupar-se un altre cop en construir les grans obres que tenien pensat fer i que només ocupava aquell càrrec per l’emergència que hi havia en aquells moments de guerra.
Hermann Göering va rebre els documents d’un judici contra un malversador anomenat Pieper. Els documents no serien rellevants sinó fos perquè hi apareixia en freqüència el seu cognom i el del seu cosí, Herbert Göering. Part de la defensa de Pieper deia que el seu client havia actuat d’enllaç entre diferents empresaris i Göering per fer-li regals en el ministre per tal de guanyar-se la seva bona voluntat. Veient la importància d’aquell papers, Göering va guardar-los sota clau durant un any i el ministre de Justícia Franz Schlegelberg li va prometre que destruiria tots els documents que havia guardat.
A Berlín, en el Lustgarten, el Ministeri de Propaganda va inaugurar l’exposició el Paradís soviètic, on es va exhibir enormes ampliacions fotogràfiques en les que es retratava la pobresa de la Unió Soviètica i el terror polític dels comunistes en tot detall. En el primer mes, més de 750.000 persones varen anar a l’exposició.
El doctor Borcher, el conseller escolar, va donar una conferència davant una assemblea de directors d’escola a Erfurt sota el lema ¿Què tenim que saber sobre el bolxevisme per poder ensenyar-lo als nens?. Borcher va parlar de la “penetració” dels jueus en totes les nacions “civilitzades” i va anar exposant una suposada conspiració jueva fins arribar al bolxevisme, el mitjà per destruir els Estats. El conseller va afirmar que Hitler havia sigut el primer en reconèixer el nexe entre el bolxevisme i els jueus i que havia sigut com adoptar a temps una política per eliminar-los.
Werner Schellenberg va rebre al SS Bernhard Krüger en el seu despatx de la Berkaer Strasse de Charlottenburg per ordenar-li que fabriqués lliures angleses falses en el que es coneixeria com l’Operació Bernhard en honor seu. Heinrich Himmler li va proporcionar una impremta secreta en el camp de concentració de Sachsenhausen. L’objectiu era llençar aquestes lliures falses a Gran Bretanya per tal de debilitar l’economia britànica.
A Polònia:
En el quarter general de Rastenburg, al migdia, Hitler els va dir en els seus convidats que no tenia la intenció de convertir l’illa de Creta en un cap de pont alemany perquè podria portar un conflicte amb Turquia que no els interessava pel control dels Dardanels. El dictador va demanar que l’illa fos un centre per l’organització La Força de l’Alegria.
A la tarda, a Hitler li va cridar l’atenció sobre el fet de que el Parlament britànic hagués tingut ja una vintena de sessions secretes i els va dir en els seus invitats que fins el moment res positiu havien sabut del curs d’aquestes sessions i per ell era una mostra del poder britànic i del sentiment de solidaritat que vinculava als britànics.
En el gueto de Varsòvia circulava el rumor de que l’exèrcit soviètic havia recuperat Smolensk i Khàrkiv, que 43.000 soldats alemanys havien mort en el llac Ilmen, al sud de Leningrad, que havien destituït a Benito Mussolini i que Franklin Delano Roosevelt havia donat un termini fins el 15 de maig en el poble alemany perquè es rendís.
Una unitat policial alemanya va arribar a Szczebrzesyn i va començar a obrir foc contra els jueus.
En el front oriental:
En el sector sud:
A Crimea, a la península de Kerch, Erich von Manstein va llançar la Wehrmacht, amb 51 divisions del 11º Exèrcit, en la segona ofensiva d’estiu, la Fall Blau (Pla Blau), l‘Operació Caça, Trappenjagd, per ocupar els territoris del sud de la Unió Soviètica amb l’objectiu d’apoderar-se dels jaciments petrolífers i els ports de muntanya que obrien la ruta en el Golf Pèrsic. L’ofensiva va agafar un altre cop desprevingut als soviètics.
A França:
El govern de Vichy va reconèixer davant de tothom que havia perdut l’illa de Madagascar el 5 de maig de 1942.
En el Mar del Coral:
Les forces nord-americanes i japoneses es varen continuar enfrontant a 1.300 quilòmetres al nord-est de Queensland. Els nord-americans, amb els portaavions Lexington i Yorktown, es varen enfrontar als dos portaavions japonesos, el Shokaku i el Zuikaku, a una distància entre si superior a 150 quilòmetres. El dia anterior els nord-americans havien enfonsat el portaavions lleuger japonès, el Shoho, que havia bolcat després de rebre l’impacte de 13 bombes, 7 torpedes, i l’impacte d’un bombarder. A les nou del matí, els avions nord-americans varen sortir dels portaavions per començar l’ofensiva. Quan varen descobrir els portaavions japonesos varen descendir en picat per atacar-los i varen causar greus desperfectes en el Shokaku, però el Zuikaku i el seu vaixell escorta varen escapar. Per contrarestar l’atac, els japonesos varen llançar 70 bombarders i es varen dividir per atacar al Lexington i al Yorktown, que s’havien separat. El Yorktown es va escapar dels torpedes i només va patir danys de poca importància, però quan podia haver sigut perseguit l’almirall Isoroku Yamamoto va creure erròniament que havia sigut enfonsat i el va deixar estar. Per la seva part, el Lexington no va poder escapar i no podia reembarcar els seus avions. Al vespre, el Lexington va ser greument atacat i la tripulació va començar a abandonar l’embarcació. A la nit, un destructor nord-americà el va enfonsar perquè no caigués en mans japoneses. Abans d’explotar es va donar l’ordre d’evacuar-lo i d’aquesta manera van sobreviure 2.735 membres de la tripulació, més del 90%. Tot i la victòria japonesa, i tot hi que ells es pensaven que l’èxit era més gran perquè creien que havien enfonsat el Yorktown, els japonesos varen renunciar als seus plans d’ocupar Port Moresby, a Papua Nova Guinea, des d’on volien atacar Austràlia.
A les Filipines:
El general Jonathan Wainwright, que s’havia rendit el 5 de maig davant dels japonesos a Corregidor, va ordenar en un missatge radiat, sota pressió japonesa, a Sharp, que les tropes que estaven lluitant a Mindanao tiressin les armes. El comandant Douglas MacArthur el va contradir i va prohibir la rendició.
Diari del Tercer Reich 