Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

Durant el migdia en el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va agrair els serveis prestats a l’últim encarregat de negocis a Washington, el conseller Thomson, i al seu agregat militar a la capital nord-americana, Bötticher, perquè creia que no s’havien deixat enganyar pels nord-americans i va afirmar que els seus informes havien proporcionat una idea molt clara de la situació i va assegurar que un cop acabés la guerra els confiaria noves missions.

Alhora de sopar, Hitler es va felicitar a ell mateix quan va explicar que si no hagués atacat a la Unió Soviètica els soviètics haguessin atacat a Alemanya tard o d’hora.

Durant aquell dia, el dictador va rebre, tal i com l’hi havia demanat Albert Speer, els màxims representants empresarials. Entre ells hi havia el doctor Hermann Röchling, cap de la Confederació del Ferro del Reich; el doctor Albert Vögler, president del consell d’administració del Consorci de l’Acer; el doctor Walter Rohland, director del comitè executiu de construcció de tancs; Erich Müller, el director general de les fàbriques Krupp; i Paul Pleiger, president del consell d’administració de les fàbriques Hermann-Göering i de la Confederació del Carbó del Reich. Abans d’iniciar les conversacions, Hitler va convidar als seus convidats a un dinar que havia preparat el comissari Erich Koch. Durant l’àpat, els industrials es varen queixar de la falta de mà d’obra. Hitler es va interessar per com produïen els obrers francesos que Vichy havia enviat a Alemanya. Els industrials li varen explicar que els francesos treballaven bé, però que eren molt pocs. Llavors varen parlar dels presoners russos que treballaven a les indústries alemanyes i Hitler va preguntar per com treballaven aquelles persones. Els industrials li varen contestar que els russos intentaven eludir el treball i que se’ls havia de vigilar constantment. Un d’ells va demanar repartir tabac entre ells i Hitler li va prometre que donaria instruccions perquè es fabriqués tabac a base d’herbes silvestres. Llavors, els industrials varen exigir un increment del número de presoners de guerra russos destinats a la fàbriques. Hitler els va assegurar que procuraria de que rebessin a aquells homes i va afirmar que en un futur proper farien tants presoners que tindrien excedent d’aquesta mà d’obra esclava. Un cop acabat el dinar, Hitler es va dirigir amb els seus invitats a un pavelló de te, on els convidats varen poder gaudir de vi, xampany, conyac i purs. La sessió es va celebrar a porta tancada i en un estricte secret.

---

Els alemanys varen obrir oficialment el camp d’extermini de Sobibor. Com el dia anterior, els alemanys varen deportar a un grup de jueus de Pabianice al camp d’extermini de Chelmno.

A Alemanya:

A Berlín, un petit grup d’opositors liderats per Herbert Baum varen tirar un artefacte explosiu en els locals de l’exposició anticomunista El paradís soviètic en el Lustgarten. Tot i l’explosió, l’atemptat no va provocar gaires danys, però sí que va provocar una repressió desmesurada per part de la Gestapo. De seguida Joseph Goebbels, que aquella mateixa tarda va ser informat de l’incident, ho va aprofitar per culpar als jueus i als opositors comunistes, que aquests últims considerava poc perillosos, però que s’havien de vigilar de totes maneres.

---

Un informe del SD per al govern explicava que les dificultats que hi havia en el transport en els territoris del Reich paralitzava les fàbriques de municions.

---

Després de la queixa de l’Exèrcit per la liquidació de 630 artesans jueus a Minsk, Heinrich Müller li va recordar en el comandant Jäger que Heinrich Himmler havia ordenat que els jueus i les jueves capaços de treballar, entre edats de 16 i 32 anys, havien de quedar exempts de mesures especials.

A Holanda:

Arthur Seyss-Inquart va firmar un decret imposant càstigs col·lectius a aquelles ciutats holandeses que donessin suport a la resistència.

En el front oriental:

En el sector sud:

A la matinada, els alemanys varen continuar amb l’ofensiva de la nit anterior i, a les quatre, varen atrapar a les rereguardes soviètiques. Els alemanys varen avançar sense problemes cap a l’est, conquerint la ciutat d’Izium i travessant petits pobles on la gent els rebia amb temor però amb desig de pau. Però els soviètics no es varen fer enrere, ja que els comandants de la Stavka varen seguir concentrant la seva ofensiva contra Khàrkiv.

A la Gran Bretanya:

A Londres, Arthur Harris va presentar detalladament el pla d’operacions aèries per bombardejar les ciutats alemanyes. Aquell pla es va anomenar Dels mil bombarders i l’objectiu era arrasar una ciutat en una sola nit. Al mateix temps, l’almirall Henry Harwood va assumir el comandament de la Flota Mediterrània britànica.