Dimecres:
En el Reich:
Al migdia, Adolf Hitler va manifestar que s’oposava a que el nacionalsocialisme fos exportat a altres països i estava convençut de que en deu o vint anys els joves que només haurien viscut en el món nacionalsocialista serien homes segurs de si mateixos i disciplinats. Considerava que el nacionalsocialisme donava respostes immediates a les necessitat vitals del temps present i estava segur de que si mantenien aquesta educació durant cent anys, el poble alemanya constituiria el bloc més sòlid que mai hagués existit a Europa. El dictador també els va relatar que quan visitava a fàbriques alemanyes com la Krupp o assistia a grans actes inauguracions com a la botadura del Tirpitz, podia veure la diferència entre els obrers alemanys i els obrers estrangers i va lloar els miners alemanys per les dures condicions en les quals treballaven. També els va confessar que aquella mateixa tarda tindria lloc una cerimònia a la Sala dels Mosaics de la Cancelleria per expressar en els obrers alemanys el reconeixement que brindaven a la nació amb condecoracions com la Kriegverdienstorden (Ordre de Serveis de Guerra) i la creu de cavaller. Hitler els va prometre que quan acabés la guerra es dedicaria a desenvolupar la joventut i va assegurar que els camps de batalla d’aquesta guerra serien els ciments del gran Reich alemany. A la vegada creia que haurien de tenir en compte al conjunt de la nació per projectar nous projectes i va dir que el jove alemany del futur hauria de realitzar part del seu aprenentatge a l’Est, a Noruega o a qualsevol de les noves zones ocupades. Hitler va afirmar que havien d’apostar per una solidaritat fanàtica entre el poble per convertir d’aquesta manera el Reich alemany en la potència més gran d’Europa.
Durant el sopar, Hitler va retreure que gran part dels seus projectes havien sigut ignorats pel gran públic i va afirmar que havien millorat les condicions de la dona treballadora. El dictador va posar l’exemple de les ballarines, que no cobraven més de 70 o 80 marcs i es veien molt sovint obligades a prostituir-se per poder viure, i que, en la seva opinió, els hi havia millorat el salari perquè arribessin a cobrar entre 180 i 240 marcs. D’aquesta manera, estava convençut de que aquestes noies es podrien casar abans dels 35 anys.
A Alemanya:
El diari Frankfurter Zeitung va publicar un article on deia que s’estava contemplant atacar la ciutat de Moscou. El govern alemany estava darrere d’aquest article perquè volien que els soviètics es creguessin que volien atacar la seva capital enlloc del Caucas, que era l’objectiu real. A la nit, a Alemanya es va transmetre un comunicat especial sobre la conquesta del Kerch. El comunicat explicava que havia sigut una gran victòria de l’exèrcit alemany i que havien fet 150.000 presoners.
A les sis de la tarda, Heinrich Himmler va aterrar a Munic després d’estar quatre dies a Holanda i des de la capital bavaresa es va dirigir a la seva llar de Gmund.
En el front oriental:
A Ucraïna:
En el sector sud, els alemanys varen iniciar un bombardeig a la ciutat de Sebastopol amb uns enormes canons.
A la Gran Bretanya:
A Londres es va aprovar el pla de bombardejos d’Arthur Harris del 18 de maig de 1942.
Viatxeslav Mólotov, vestit elegantment amb el seu equip d’aviador, va aterrar al camp de la RAF de Tealing, a Escòcia. Era la primera visita d’un mandatari soviètic després de la revolució. Després de deixar-se fotografiar pels fotògrafs, va tornar al seu avió per posar-se el seu vestit i després va agafar un tren rumb a Londres. A la capital britànica es va reunir amb diferents dignataris britànics i nord-americans, com Averell Harriman, i va insistir en les exigències soviètiques de que reconeguessin les demandes britàniques sobre la regió oriental de Polònia i Romania, així com els Estats bàltics.
A la Unió Soviètica:
Iosif Stalin va rebre un telegrama de Winston Churchill per transmetre-li que tenia tot el seu suport i el va informar que el dia anterior havia sortit un comboi amb 35 embarcacions cap a la Unió Soviètica. A la vegada, Churchill li va demanar que li prestés els seus bombarders de llarg abast per inutilitzar els aeròdroms alemanys que estiguessin a la zona àrtica durant la setmana en la qual el comboi navegaria per aigües més perilloses. El va avisar de que si el comboi patia moltes pèrdues hauria d’endarrerir els nous enviaments de combois fins que disposessin de més espai marítim, quan els gels s’allunyessin cap al nord, en el juliol.
A Itàlia:
Benito Mussolini no va fer cas del desig de Himmler del dia anterior d’entrevistar-se amb el comte Galeazzo Ciano. Els italians estaven enfadats amb els alemanys perquè destinaven molts esforços en el front oriental enlloc del nord de l’Àfrica, on ells estaven lluitant aferrissadament.
En els Estats Units:
Red Lasswell del servei d’espionatge nord-americà va desxifrar l’ordre d’operacions dels japonesos a Midway, tot i que els nord-americans no varen poder interpretar l’abast de les forces d’assalt japoneses.