Dissabte:
En el Reich:
Adolf Hitler va acordar amb Pierre Laval deixar en llibertat a 50.000 presoners de guerra francesos a canvi d’enviar a 150.000 treballadors civils a treballar a Alemanya en un programa que més tard s’ampliaria molt més.
Walter Warlimont va rebre un informe del seu Estat Major titulat Potencial Bèl·lic 1942 en que es mostraven les mancances de la Wehrmacht. Des del maig, s’apuntava l’informe, faltaven uns 625.000 homes en el front oriental i no hi havia possibilitat de substituir les 1.073.066 baixes. A més, les divisions Panzer dels Grups d’Exèrcit Nord i Centre els faltaven tancs.
A Alemanya:
El Hauptsturmführer Theodor Dannecker, representant d’Adolf Eichmann a París, va anunciar a Berlín de que el govern francès havia autoritzat l’entrega dels jueus apàtrides. Tot i que es varen enviar 12.000 jueus de París, a les províncies no es varen enviar els jueus que demanaven els alemanys. Precisament, aquell dia Eichmann va ordenar la deportació de 450 jueus de la regió de Coblença, entre ells uns pacients d’una clínica psiquiàtrica d’un poble del voltant. Per alimentar encara més l’antisemitisme, Robert Ley va clamar en el Das Reich, que els jueus pagarien amb l’extermini de la seva raça a Europa.
A Itàlia:
Felix Kersten, que portava unes setmanes a Roma tractant al seu amic Galeazzo Ciano, va ser reclamat per Heinrich Himmler perquè tornés a Berlín. Kersten va quedar amb Ciano i el secretari d’aquest, Guido Buffarini, que tornaria a la tardor.
En la Batalla de Midway:
Després de la derrota japonesa del 4 de juny de 1942, a un quart de tres de la matinada un submarí nord-americà va localitzar les embarcacions japoneses a 165 quilòmetres a l’est de Midway. L’almirall Raymond Spruance, que no havia sigut capaç de localitzar el cos principal de l’esquadra de l’almirall Isoroku Yamamoto, va pensar que es tractava d’aquestes embarcacions i va sortir en la seva direcció. Però era la flota enviada a bombardejar Midway, composta per quatre creuers i dos destructors, que poc després varen rebre l’ordre de retirar-se de la zona i unir-se a mar obert amb la resta de la flota de batalla de Yamamoto. De seguida els nord-americans varen perseguir-los i un submarí nord-americà va llançar els seus torpedes. El portaavions Mikuma, que havia aconseguit escapar-se el dia anterior, va ser bombardejat pels avions de l’illa fins que va ser enfonsat i el Mogami va ser danyat greument. Però la victòria nord-americana no va ser completa perquè un submarí japonès va enfonsar al Yorktown, que estava incendiat de la Batalla de Midway i, en veure’s amenaçats, la flota nord-americana va abandonar la persecució dels japonesos que fugien cap a l’oest. L’almirall Chester W. Nimitz va anotar en un comunicat que Pearl Harbor havia sigut parcialment venjat, però que la venjança no es completaria fins que el poder naval japonès hagués sigut reduït al no res.
A Líbia:
A la zona de Bir Hakeim, a les onze del matí, la 9º Divisió lleugera alemanya va tornar a atacar a les tropes comandades per Pierre Koenig, que estaven atrinxerades a la ciutat de Bir Hakeim. Les forces avançades alemanyes varen arribar a 800 metres del fort i, després de l’ofensiva, varen ser aturades per les defenses franceses. A la nit, l’assalt alemany va ser interromput mentre es tancava el cercle al voltant de la fortalesa. Un cop envoltada, la fortificació va ser sotmesa a un intens bombardeig per part de l’artilleria i l’aviació alemanya.
Al sud, a Bir el Harmat, els alemanys varen detenir al tinent coronel britànic Desmond Young i el varen portar davant d’Erwin Rommel.
En el Pacífic:
Els japonesos varen entrar a les illes nord-americanes de Kiska i Attu. En entrar a les instal·lacions militars de l’illa, els japonesos varen matar a dos soldats nord-americans i en varen capturar a set. Dels tres restants que hi havia, dos no es trobaven presents i el tercer, el sots-oficial en cap William C. House, havia aconseguit fugir.
Diari del Tercer Reich 