Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, al migdia, l’entorn d’Adolf Hitler va parlar sobre la Divisió Blava i la situació interna d’Espanya. Martin Bormann va explicar que estava preocupat per la situació espanyola i que l’amoïnava el creixement moviment a favor d’una monarquia. El dictador va afegir-hi que les activitats de l’Església a Espanya eren massa influents en el règim franquista, i estava convençut de que hi hauria un enfrontament entre l’Església i el règim de Francisco Franco pel control de l’Estat. Hitler va acusar a Espanya de no haver fet una verdadera revolució nacional com havien fet ells o els italians. El dictador llavors els va comentar que havia rebut dues sol·licituds del regent Miklos Horthy via el nou primer ministre, Kallay, per tal de que fes de mediador en el cas de que volguessin arreglar pel seu propi compte assumptes territorials amb els romanesos. Horthy també li va demanar que el riu Tisza es convertís en riu hongarès i deixés de ser una frontera internacional. Hitler llavors va lloar al regent Horthy i al seu fill, de qui va dir que podria ser un bon successor del seu pare com a cap d’Estat. Canviant radicalment de tema, el dictador va comentar que en temps de la República de Weimar la traïció havia adquirit tals proporcions que els secrets militars eren explicats per la premsa i va afirmar que aquest fet l’havia irritat molt i que s’havia promès de que castigaria aquestes persones que escampaven tals secrets. Hitler llavors va explicar que quan va pujar al poder uns 65.000 ciutadans varen emigrar i va afirmar que ho havien fet perquè tenien la “consciència bruta” i va acusar la justícia de no haver estat a l’altura de la situació. Inclús es va queixar de l’antic ministre Frantz Gürtner per haver “perdonat” a alguns culpables d’alta traïció i els va relatar com l’havia persuadit perquè acusés als culpables amb el màxim rigor, ja que sinó hagués fet cridar un destacament de les SS per passar a aquestes persones per les armes. Hitler va afirmar que els traïdors havien de ser executats i es va felicitar per haver atacat als Testimonis de Jehovà i va dir que se’ls havia de deixar morir de gana per la seva negativa a servir en files. Hitler va afirmar de que s’havia d’eliminar a tot aquell, de forma activa o passiva, es posés al marge de la comunitat. 

Durant al sopar, Hitler va ser informat de que durant la processió del Corpus Christi a Barcelona, el governador civil, Correa Véglison, havia prohibit portar l’uniforme de la Falange en els convidats a l’acte. Per Hitler era un nova prova de que Espanya estava condemnada al fracàs i creia que era possible que tornés a esclatar una nova Guerra Civil i va afirmar que veia factible que els falangistes lluitessin al costat dels comunistes. També va dir que el ministre d’Afers Exteriors espanyol, Ramón Serrano Súñer, era una persona repulsiva i ignorant que servia únicament als interessos de l’Església. Continuant els seus atacs a l’Església, Hitler va afirmar que el feixisme italià havia posat a ratllar el Vaticà i va explicar que els italians havien adoptat cap a l’Església una actitud molt més realista que els espanyols. El dictador inclús va dir que ell havia comès l’error de voler negociar amb l’Església i va dir que aquella negociació havia sigut un error perquè considerava que el clergat sempre volia arribar al poder. Llavors, Hitler els va relatar que el bisbe de Bohèmia i Moràvia havia sol·licitat permís per celebrar una missa en honor a Reinhard Heydrich i que ell els havia contestat de que preferia que oferissin les seves pregàries per la seguretat i el benestar del protector del Reich abans que cap a Heydrich. 

A França:

L’estrella groga va ser imposada per tots els jueus. Pocs varen desobeir aquesta ordre pel risc que comportava. El govern de Vichy, per la seva part, s’hi va negar en el seu territori. 

En el front oriental:

A Ucraïna:

La Wehrmacht va dur a terme una important ofensiva. A Khàrkiv, els alemanys varen atacar a les tropes soviètiques capturant a 248.000 soldats. A Crimea, al matí, Erich von Manstein va llançar els seus tancs contra la ciutat de Sebastopol. L’artilleria va tornar a disparar amb els seus canons Dora, el morter més gran del món, i la infanteria va avançar protegida pel foc de l’artillera. El 30º Cos alemany atacava a l’oest i al sud de la ciutat juntament amb l’11º Exèrcit alemany. Els defensors soviètics varen continuar resistint tot hi el bombardeig i varen rebutjar l’atac alemany.

A Líbia:

A la zona de Bir Hakeim, després d’envoltar el dia anterior les tropes de Pierre Koenig en la seva fortalesa, al matí la infanteria de l’Eix va tornar a atacar, però novament sense èxit. Només al nord de Bir Hakeim alguns grups de combat es varen infiltrar al dispositiu francès.

En la Batalla de Midway:

Aquell dia va acabar la Batalla de Midway, començada el 4 de juny, amb una derrota japonesa. Els japonesos varen perdre quatre portaavions, en canvi els nord-americans només en varen perdre un, que va ser enfonsat aquell mateix dia.