Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, a la Cancelleria del Reich, es va celebrar el funeral d’Estat de Reinhard Heydrich, mort el 4 de juny, orquestrat pel Ministeri de Propaganda. Els diaris retrataven a Heydrich com un màrtir i subratllaven “el seu caràcter nòrdic”. Abans del funeral d’Estat, el cos va ser exposat al públic cobert per una bandera amb l’esvàstica. Una guàrdia d’honor de les SS va muntar guàrdia.

En el funeral, Adolf Hitler va estar tota l’estona del funeral visiblement abatut, recordant la figura del líder del SD, a qui considerava un amic i un fidel subordinat. L’orquestra filharmònica de la ciutat va interpretar una marxa fúnebre del Götterdämmerung de Richard Wagner, i Hitler va dipositar una corona de llorer al taüt. Heinrich Himmler, visiblement afectat, va afirmar en un discurs que tenien el sagrat deure de venjar la seva mort, de continuar el seu treball i d’aniquilar sense compassió als enemics del poble alemany sense cap mostra de debilitat. També va definir a Heydrich com un model que inspiraria a les generacions futures. A continuació, Hitler li va concedir la més alta condecoració, la dignitat superior de l’Ordre Teutònic, i el va afegir a la “llista honorífica dels caiguts pel moviment nazi“. Després, el fèretre va ser traslladat al Cementiri dels Invàlids.

A la nit, un Hitler trist i nostàlgic, es va reunir en privat amb el ministre Joseph Goebbels, amb qui ja s’havia reunit amb anterioritat aquell dia, per recordar els primers temps del NSDAP. El ministre va anotar en el seu Diari que aquells records feien molt feliç a Hitler perquè per ell era un paradís comparat amb la situació actual. El dictador li havia dit que es trobaven en un combat a vida o mort i que tenien que vèncer com fos i per això prendre les mesures necessàries.

Aprofitant que hi havia tots els líders de les SS per fer acte de presència en el funeral de Heydrich, a la nit Himmler els va explicar que era impossible que cap altre home pogués dirigir l’aparell de la RSHA com Heydrich i, per aquesta raó i d’acord amb Hitler, va declarar que ell n’assumiria la direcció fins que hi hagués un successos adequat. El cap de es SS també els va anunciar que tindrien que completar la migració dels jueus en qüestió d’un any perquè després, va assegurar, res podria fallar. Precisament, aquell dia en el gueto de Lódz ja havien sigut assassinats al voltant de 55.000 jueus. Himmler també va declarar que el cristianisme era la pitjor de les plagues i va explicar que la moralitat verdadera no consistia en exaltar l’esperit de l’individu sinó en dedicar-se de manera abnegada al servei de la raça. A les acaballes del seu parlament, Himmler va dir que després de la guerra les SS haurien de tenir un lloc central dins del poble alemany, ja que hauria de controlar els pobles conquistats.

---

El ministre de l’Aire, Hermann Göering, va ser designat per encapçalar el Consell d’Investigació del Reich per tal d’augmentar la investigació de l’energia nuclear. Fins llavors els alemanys no havien destinat suficients recursos a la investigació nuclear.

---

Hans Frank, que també es trobava a la capital pel funeral del cap del SD, va fer un discurs a la Universitat de Berlín. El governador va dir que mai havia sigut imaginable un Imperi sense Dret o contra el Dret i va advertir als estudiants de que mai podien tolerar que en un Estat es prengués l’honor, la llibertat, la vida o la propietat en qualsevol membre de la comunitat. Frank, que havia sigut acusat al març de corrupció, sobretot la seva dona, Brigitte Frank, va dir que no es podia condemnar a ningú sense que l’acusat tingués dret a manifestar-se d’aquestes acusacions. 

---

Després d’una reunió de treball en la Radiofusió del Reich, Klaus Hubmann, en un ambient distès a altes hores de la nit amb els seus companys prenent vi, va dir que ell, juntament amb Himmler, ho havien fet tot per ajudar al doctor Heinrich Glasmeier, el seu director, però que aquest no havia mostrat cap gratitud, ans al contrari. Per això els va prometre que no descansaria fins que Glasmeier fos destituït del seu càrrec. Aquestes paraules varen tenir conseqüències el 22 de juny. 

La massacre de Lídice:

A Berlín, Horst Böhme va trucar a Himmler per informar-lo de que els assassinat de Heydrich haurien rebut el suport dels habitants del poble de Lídice. Himmler va informar a Hitler, que va decidir destruir el poble amb els seus habitants. Immediatament després, Karl Hermann Frank va trucar a Böhme per comunicar-li l’ordre de Hitler.

Al matí, un destacament de la divisió SS Príncep Eugeni, sota el comandament del SS hauptsturmführer Max Rostock, va dur a terme la Massacre de Lídice, un poble situat a una trentena de quilòmetres de Praga. Deu camions carregats amb homes procedents de la població de Slany varen baixar al poble aquell dia per dur a terme la seva “missió”. Per ordres de la Gestapo, la ciutat va ser rodejada per soldats alemanys. Qui volia podia entrar al poble, però els alemanys no deixaven sortir a ningú. Un nen de dotze anys que va intentar fugir va ser abatut. Una pagesa va intentar córrer cap als camps, però va ser abatuda d’un tret per l’esquena. A la nit varen tancar els homes majors de 16 anys en els subterranis i en els estables de la família Horak, nom de l’alcalde del poble, i les dones i els nens al col·legi. 

L’endemà, els alemanys varen assassinar a la població minera de Lídice i varen enviar les dones al camp de concentració de Ravensbrück i els nens als orfenats. 90 d’ells varen ser enviats al camp de concentració de Gneisenau, a Polònia. 

A la Gran Bretanya:

A Londres, Wladislaw Sikorski va pronunciar un discurs en el qual va parlar de l’assassinat massiu de jueus en territori polonès en els últims dotze mesos. El general polonès va afegir que per sufocar la resistència dels ferroviaris en els entroncaments de l’Alta Silèsia, s’havien instal·lat forques en divuit ciutats de Silèsia, on penjaven els membres de les classes altes, els ferroviaris i els obrers i que els alemanys portaven a tots els escolars a presenciar aquell espectacle. 

A Líbia:

A la zona de Bir Hakeim, les forces italianes, que estaven atacant a les tropes franceses del comandant Pierre Koenig i envoltaven la fortalesa, varen recórrer a una unitat de l’Afrikakorps per atacar Bir Hakeim. Amb el suport dels alemanys, a la matinada la infanteria italiana va llançar un nou atac. Al migdia, la 90º Divisió lleugera, que fins llavors havia donat suport a l’avanç dels grups de combat al nord i al sud de la fortalesa, es va unir a l’assalt. A les vuit del vespre, després d’una aferrissada defensa francesa, la unitat d’avantguarda va arribar a 200 metres del fort de Bir Hakeim. Al sud, el general britànic Neil Ritchi va llançar un dèbil atac de distracció contra els elements que protegien la 90º Divisió, però els italians i els alemanys varen rebutjar l’atac sense problemes.

En el front oriental:

En el sector sud:

A Crimea, els alemanys varen fracassar en la primera temptativa per ocupar la ciutat de Sebastopol.

En els Estats Units:

El govern nord-americà va anunciar la creació de la Junta de Producció i Recursos Combinats.

A les Filipines:

A Leyte, després de la rendició nord-americana del 24 de maig de 1942, les poques unitats que combatien aïlladament també es varen rendir davant dels japonesos.