Dimecres:
En el Reich:
A Alemanya:
Adolf Hitler es va entrevistar amb Joseph Goebbels i el president de Finlàndia, Risto Ryti, per explicar-los que faria desaparèixer les ciutats de Moscou i de Leningrad del mapa. Pensant que els britànics no tenien futur, els va confessar que estava convençut de que l’Imperi Britànic estava condemnat i que les restes d’aquell Imperi les heretaria els Estats Units.
Participant en ajudar als soldats alemanys en el front oriental, Goebbels i la seva esposa Magda Goebbels van entregar quinze peces de roba vella en una col·lecta de caritat per als soldats alemanys que lluitaven.
La direcció del RSHA va difondre una nota per a tots els serveis de la Sipo i el SD en que es precisaven les normes que s’havien de respectar en els interrogatoris especials.
A Polònia:
A Auschwitz, presoners polonesos de la companyia de càstig de Birkenau varen iniciar una revolta. Dels 50 presoners que es varen donar a la fuga, només se sap que en va sobreviure un.
Els alemanys varen deportar prop de 3.000 jueus de Biala Podlaska al camp d’extermini de Sobibor. Entre ells hi havia molts nens.
En el gueto de Varsòvia, a la nit, per acabar amb el contraban, les autoritats alemanyes varen treure dels seus pisos a desenes de contrabandistes i els varen matar al mig del carrer.
En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:
1.000 jueus varen ser deportats des de Praga cap a l’Est. L’únic supervivent va ser un home que va saltar del tren al començament del viatge. Probablement aquestes 1.000 persones varen acabar en el camp d’extermini de Maly Trostenets.
La massacre de Lídice:
Al matí, el Batalló de Sapadors número 14 alemany es va agafar la justícia per la seva mà per venjar-se de l’assassinat de Reinhard Heydrich, mort el 4 de juny de 1942. En el poble miner txec de Lídice, a les afores de Praga, el dia anterior els alemanys havien rodejat la població i havien capturar a tots els civils destruint les 95 cases del poble. Durant aquell dia varen dur a terme el pla d’execució. Els alemanys varen afusellar als 199 homes del poble i a tots els nois més grans de quinze anys que estaven tancats als subterranis i estables de la família Horak. Abans de que vinguessin els alemanys per ajusticiar-los, el sacerdot Sternbech els va confortar amb paraules religioses. En el patí dels Horak és a on es varen produir els afusellament en grups, de deu en deu. Aquest procediment va durar des de les primers hores del matí fins a les quatre de la tarda. Més tard es varen fotografiar els assassins davant dels cadàvers. A més, 19 residents homes que treballaven a les mines de Kladno en el moment de la matança varen ser detingut més tard i enviats a Praga. Les 195 dones i els 98 nens del poble estaven tancats al col·legi quan varen executar als homes i no varen ser assassinats en un principi; les dones varen ser enviades al camp de concentració de Ravensbrück, excepte set dones que varen ser internades al camp de Theresienstadt, i quatre més que varen ser internades a l’Hospital de Praga perquè estaven embarassades. Els recents nascuts varen ser executats i després aquestes quatre dones varen ser enviades a Ravensbrück. 42 d’elles varen morir com a conseqüència dels maltractaments que varen patir durant el trasllat. Els nens varen ser separats de les seves mares i varen ser traslladats al camp de Litmannstadt, on varen morir a les cambres de gas, excepte set nens que tenien menys d’un any; tres d’aquests nens varen ser enviats a Alemanya per ser germanitzats en famílies alemanyes. El nom del poble va ser esborrat de tots els registres.
En el front oriental.
En el sector sud:
Els alemanys varen començar una contraofensiva en el front de Khàrkiv.
A la Gran Bretanya:
Un titular del The Times parlava de Carnisseria a Polònia i s’explicava el discurs del dia anterior del general Wladislaw Sikorski, el qual detallava l’assassinat massiu de jueus en territori polonès.
En el 10 de Downing Street, Winston Churchill va cridar al general de divisió John Kennedy i al director d’Intel·ligència Militar, el general Francis Davidson per debatre sobre el nord de l’Àfrica. Després d’encendre una cigarreta, el primer ministre els va ensenyar les llistes de les forces britàniques a la zona i després els va ensenyar un telegrama de Richard Casey, el ministre d’Estat per l’Orient Mitjà, en que informava d’una reunió del Comitè de Defensa de l’Orient Mitja en que havien abordat què fer en cas que els alemanys obrissin pas en el front rus i interrompessin els seus atacs a l’Orient Mitjà. El dilema estava si tenien que defensar el delta del Nil o els camps petrolífers d’Abadan, però el Comitè havia arribat a la conclusió de que no es podrien defensar els dos. A continuació varen debatre durant una hora sobre la situació a l’Orient Mitjà. Churchill estava molt decebut amb l’actuació de Claude Auchinleck a la zona i va posar en dubte de “l’esperit ofensiu de l’Exèrcit“.
A Líbia:
A la tarda, el grup de xoc de l’Afrikakorps, comandat pel coronel Baade, va aconseguir penetrar profundament les posicions principals franceses, al nord de Bir Hakeim, que portaven des del 2 de juny envoltades per les forces de l’Eix. La 1º Divisió lleugera de la França Lliure de Marie Pierre Koenig defensava cada metre del seu terreny, però les seves pèrdues eren massa grans per resistir i, al vespre, es van veure obligats a fugir de Bir Hakeim cap a l’oest i es varen unir a la 7º Brigada britànica. Per animar a les seves tropes, Charles de Gaulle va enviar-li un telegrama a Koenig per dir-li que “tot França els estava contemplant amb orgull”. Els francesos varen aconseguir netejar un camí a través dels camps de mines i varen organitzar un comboi blindat amb uns quaranta vehicles.
A Japó:
En una conferència de l’Alt Comandament de planificació de guerra, la Marina japonesa va amagar la gravetat de les pèrdues de la Batalla de Midway. Només l’emperador Hirohito va ser informat en detall del que va passar i també va preferir amagar la veritat a l’Exèrcit i a l’opinió pública. A més, va fer que els planificadors militars continuessin elaborant els seus atacs pensant que la flota aeronaval japonesa encara era poderosa.
Diari del Tercer Reich 