Dissabte:
En els Estats Units:
El president dels Estats Units, Franklin D. Roosevelt, va firmar l’ordre de creació de de l’OSS, L’Oficina de Serveis Estratègics, predecessora de la CIA, dirigida pel coronel William Donovan, el qual va encarregar als millors experts en psicologia i psiquiatra intentar esbrinar la mentalitat d’Adolf Hitler. Es va fer un informe de 1.721 pàgines sobre la mentalitat del dictador, en el qual va col·laborar Ernst Sedgwick Hanfstaengl (conegut també com el doctor Sedgwick ), que havia estat membre del partit nazi des del 1921 i havia sigut una persona de confiança de Hitler, que fins i tot va arribar a dirigir la secretaria de premsa estrangera del NSDAP. El 1933 Hanfstaengl, enfrontat amb el ministre Joseph Goebbels, havia sigut apartat del NSDAP i acusat de desobediència; aleshores, va fugir cap a la Gran Bretanya, on va ser capturat pels britànics i traslladat a un camp de presoners de Canadà. El 1942, el president Roosevelt, que havia conegut quan era jove a Hanfstaengl, va acceptar alliberar-lo a canvi que els ajudés secretament a conèixer la mentalitat de Hitler. Aquest projecte es va anomenar Projecte-S.
A la costa est nord-americana, a la matinada i enmig d’una boira espessa, el capità del submarí de la Kriegsmarine, Hans-Heinz Linder, va arribar amb el submarí U-202, el Innsbruck, a 200 metres de la costa nord-americana, a prop de la platja d’Amagansett, a l’extrem de Long Island. Del submarí en va sortir a la superfície un equip de quatre de sabotejadors que tenien la missió de col·locar bombes a diferents fàbriques i inutilitzar les vies ferroviàries. Després d’acomiadar-se dels seus companys, els quatre joves que s’aproximaven a la costa amb un bot de cautxú conduït per dos mariners armats del submarí eren quatre alemanys que havien viscut als Estats Units i que dominaven perfectament l’anglès i estaven dirigits per George John Dasch.
En tocar terra, Dasch els va entregar en els seus homes diners. Quan els demés es varen treure els uniformes de la infanteria alemanya de la Kriegsmarine per després enterrar les seves caixes impermeables amb el material, Dasch es va apropar a una duna per inspeccionar el terreny.
Però la seva missió va fracassar quan van ser descoberts pel mariner, John Cullen, que patrullava casualment per la platja. Els alemanys van intentar enganyar-lo dient que eren pescadors que havien naufragat, però Cullen es va estranyar que un d’ells parlés alemany. També va trobar rar que declinessin el seu oferiment per refugiar-se a la guàrdia costanera. Llavors, els alemanys al veure que eren descoberts van intentar subornar-lo oferint-li 270 dòlars. El mariner va acceptar el suborn (segons sembla Dasch l’hauria amenaçat de mort) i va agafar els diners, però quan va marxar es va posar a córrer per avisar a la policia. Els alemanys, pensant que havia passat el perill, varen enterrar els explosius a la platja i varen marxar cap al següent objectiu. A trenc d’alba varen arribar a un poble, a uns cinc quilòmetres de la platja i varen aconseguir arribar a l’estació de ferrocarril d’Amagansett poc després de les cinc de la matinada per agafar un tren que es dirigia al centre de Nova York. Un cop varen trobar allotjament (dos es varen allotjar a un hotel de Broadway i els altres dos a un de la Cinquena Avinguda) es varen dedicar a fer turisme per la ciutat, a sopar en els restaurants cars i a gaudir.
Quan Cullen va tornar als llocs dels fets acompanyats per diversos companys no varen tardar gaire en desenterrar les caixes amb el segell de la Kriegsmarine. Els federals varen trobar-ho també uniformes militars alemanys. Minuts més tard varen avisar a l’FBI. Els nord-americans varen trobar les caixes perquè un dels alemanys havia oblidat una botella d’aiguardent juntament amb una pala. Sempre s’hav mencionat que Dasch hauria volgut que els descobrissin. Dies més tard, els alemanys van ser arrestats per l’FBI. Sis d’ells van ser executats després d’un judici el 8 d’agost de 1942.
La idea de Hitler era atacar als Estats Units infiltrant-se a través de submarins a les costes americanes. Un dels objectius era destruir Nova York. Aquella operació es va anomenar Operació Pastorius.
Un grup d’indis liderats per Angus Horn, cap de la tribu dels Mohawk, ubicada a la reserva de Kahnawake, va arribar a l’escalinata del Capitoli de Washington. Davant de la sorpresa de tots els vianants, Horn va pronunciar un discurs que deia:
Existeix un estat de guerra davant la nostra Confederació de les Sis Nacions (els iroquesos), per una part, i Alemanya, Itàlia, Japó i els seus aliats, per una altra, contra qui Estats Units té ja la guerra declarada per la seva part.
Aquesta declaració era completament diferent i independent de la que havia pronunciat el president Roosevelt mig any abans quan havia declarat la guerra a Alemanya. Horn va continuar amb la seva lectura dient:
Representem a la democràcia més antiga, tot i que la més petita, del món d’avui. És un sentiment unànime entre la gent índia que les atrocitats de les nacions de l’eix són violentament repulsives a tots els sentits segons la justícia del nostre poble. Aquesta matança despietada de la humanitat no pot ser tolerada. Per això el consell de les Sis Nacions d’Indis ha decidit declarar la guerra entre la nostra Confederació de les Sis Nacions, per una part, i Alemanya, Itàlia, Japó i els seus aliats, per una banda.
En el Reich:
A Alemanya:
El ministre d’Armament, Albert Speer, juntament amb els caps d’Armament dels tres exèrcits de la Wehrmacht, el mariscal Erhard Milch, l’almirall Karl Witzell i el capità general Friedrich Fromm, varen volar cap a la base militar de Peenemünde, a l’Alemanya Occidental, per presenciar el primer llançament d’un nou coet militar. Tot i que els mecanismes de control varen fallar i el coet va caure a només un quilòmetre d’on es trobaven, els tècnics varen quedar satisfets perquè la prova més complicada, que era l’arrancada, va ser un èxit.
A les set de la tarda, Heinrich Himmler es va presentar a la seva casa de Gmund per passar un parell de dies amb la seva filla Gudrun. Aquell dia varen jugar una estona al Pulok.
En el front oriental:
En el sector sud:
A Ucraïna, a Sebastopol, els soldats del 16º Exèrcit, conduïts pel coronel Dietrich von Cholitz, varen assaltar Fort Stalin, que ja era un camp de ruïnes, però els soviètics disparaven encara des de tots els punts on es trobaven.
A Líbia:
A la línia Gazala, els Panzer alemanys es van apoderar d’un encreuament estratègic de carreteres conegut com Knightsbridge. El comandant britànic Neil Ritchi va acceptar que la Línia de Gazala estava perduda.
A Tunísia:
A les costes, els combats s’intensificaven.
Diari del Tercer Reich 